Reactivació final. La titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que des del 2017 investiga excàrrecs del Govern de Carles Puigdemont per haver organitzat l’1-O, finalment, ha acceptat acumular tota la investigació d’Exteriors -oberta el 2021 contra excàrrecs dels governs d’Artur Mas i de Puigdemont, que fins ara tenia la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. Les dues fiscals del cas d’Exteriors no s’han oposat a tramitar les dues causes de forma conjunta, tal com va ordenar l’Audiència de Barcelona en considerar que investigaven el mateix: la promoció de la independència de Catalunya. I la primera mesura de la magistrada Alejandra Gil ha estat citar a declarar com a investigat Aleix Villatoro, exsecretari d’Acció Exterior i actual director del Consell Català de l’Esport, el proper 27 de juny. L’advocat del càrrec d’ERC, Ramon Setó, ha demanat la seva declaració, que va voler ajornar fins que s’aclarís la competència de les dues causes.
Villatoro i l’exsecretari general de Diplocat, Albert Royo, són els dos excàrrecs que van demanar la unificació de les dues causes penals perquè estaven en tots dos procediment, (com Teresa Prohías), i asseguren que són fets connexos i jutjar-los per separat els perjudica. Royo, defensat per Judit Gené, també es va acollir al seu dret a no declarar en el jutjat d’instrucció 18 fins que s’aclarís la competència del procediment. Tot i la recta final de la instrucció, la magistrada haurà de realitzar una nova resolució per enviar la causa de l’1-O i a d’Exteriors a judici.
Prop de 40 investigats
La causa de l’1-O, amb una trentena de processats pels delictes de malversació de fons, falsedat documental i desobediència, es va enviar a l’Audiència de Barcelona per ser jutjat ara fa dos anys. Això no ostant, un cop tancada aquesta investigació per l’organització del Referèndum d’Independència de Catalunya, la Fiscalia va presentar una querella contra una desena de càrrecs del govern de Mas, acusats d’haver malversat prop d’un milió d’euros en la promoció exterior del país, a partir d’un informe del Tribunal de Comptes (TCu) sobre despeses del Govern del 2012 al 2107, fet que va provocar recursos dels investigats i el bloqueig de la causa de l'1-O. Aquest òrgan fiscalitzador també reclama a excàrrecs del Govern el retorn de les mateixes despeses per l'1-O, que es reclamen per la via penal, i d'altres. La investigació d’Exteriors va recaure a la magistrada Carmen Garcia, que gairebé tenia la instrucció tancada.
Una única despesa
Villatoro és investigat per haver aprovat una única despesa juntament amb l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva: una subvenció sense concurrència pública de 40.000 euros a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) el 2016. Romeva, que ara és investigat al jutjat de l’1-O, ja va declarar a la jutgessa d’Exteriors que la subvenció concedida era correcta perquè tots els informes tècnics ho avalaven, inclosos dos que avalaven la no concurrència, és a dir, que no calia fer un concurs obert perquè les activitats subvencionades només les podia dur a terme la FOCIR, que no té cap entitat equivalent a Catalunya.
Informació a Bèlgica i Escòcia
A més de la declaració dels investigats, la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona va aprovar, l’any passat, dues comissions rogatòries, una a Bèlgica i l’altra a Escòcia, per interrogar, com a testimonis, responsables de dos centres d'investigació a qui se’ls va encarregar un estudi sobre l’estatus que podria tenir a la Unió Europea una regió que s’independitza d’un estat membre. El cost total de l’estudi va ser de 196.920 euros, el 2016 que va concedir el Diplocat de forma directa i sense concurs públic. Els dos interrogatoris, finalment, s’han realitzat per escrit i s’han d’aportar al jutjat.
En concret, l’estudi, sota el títol Fronteres, sobirania i autodeterminació nacional a la Unió Europea, va ser adjudicat el 2 de maig de 2016 a tres centres: l’IBEI (Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals), que va cobrar 111.720 euros; el Centre on Constitutional Change de la Universitat d’Edimburg, que va cobrar 42.600 euros, i el Centre for Global Governance Studies de la Universitat de Lovaina (Bèlgica), que també va rebre 42.600 euros.
La fiscalia acusa l’exsecretari general de Diplocat, Albert Royo, d’haver fet aquest encàrrec sense haver obert un concurs públic. En la querella, la fiscalia afirma que Royo “va sostenir que era convenient de concedir aquestes subvencions de forma directa, perquè de forma mentidera va dir que no era possible d’una altra forma objectivable promoure la concurrència pública atesa la presentació conjunta del projecte, la ubicació de les entitats, el coneixement de l’entorn immediat, l’experiència i la relació entre elles i l’objectiu de la investigació”. Royo, per ara, no ha pogut defensar-se d'aquestes acusacions.