Ho va anunciar el dia que va prendre possessió el seu govern i aquest dimarts, una setmana després, el consell executiu ha aprovat la rebaixa del sou del president un 15%. És una de les mesures destacades de la primera reunió operativa de Pere Aragonès i els seus consellers. A partir d'ara, la primera autoritat de Catalunya passarà a cobrar 130.250€ bruts l'any.
El salari del seu predecessor, Quim Torra, superava els 150.000€. El que seguirà mantenint-se com fins ara és la retribució que percebran els catorze consellers del Govern, que seguiran cobrant 115.000€. El debat sobre quant han d'ingressar els càrrecs públics és controvertit i recurrent. El propi Salvador Illa va posar-lo al centre de la campanya electoral quan va anunciar que es rebaixaria un 30% el sou si arribava a la presidència, de tal manera que quedés equiparat al del lehendakari.
L'argument esgrimit per Pere Aragonès per justificar la baixada salarial és que en moments de crisi, els qui són "al capdavant" han de "donar exemple". "Som conscients de les dificultats que passa molta gent i per això cal fer un esforç per part de tothom", va assegurar en una entrevista a TV3.
Anar a l'arrel dels desnonaments
Precisament per eradicar una de les sagnies que ha agreujat la pandèmia, la dels desnonaments, el govern ha aprovat aquest dimarts la creació d'un grup de treball destinat a garantir el dret a l'habitatge. Hi participaran representants dels departaments de Presidència, Vicepresidència i Territori, Justícia, Interior i Drets Socials.
L'objectiu és poder anar a l'arrel i actuar abans d'arribar al moment del desallotjament, és a dir, abans que la justícia enviï l'ordre de llançament per fer fora els habitants d'un immoble. Per això es potenciarà la mediació. Aquest va ser un dels punts pactats amb la CUP a canvi de la investidura d'Aragonès. De fet, el primer dia després de la seva proclamació, el nou president va haver d'afrontar el primer incendi amb els anticapitalistes, arran d'un desallotjament al barri del Poble-sec, a Barcelona, que va comptar amb la participació activa de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra. Diputats de la CUP van intentar aturar el desnonament.
Aquell dia, Aragonès va justificar la presència de la Brimo amb l'ordre judicial, que deia específicament que s'havia d'enviar aquest dispositiu. Actuaven, va dir, com a policia judicial. Els cupaires van instar el president a plantar cara a la justícia quan es tornés a trobar en una situació d'aquestes característiques. Si calia, van dir, desobeint.