"Els barons". Aquest és el nom que reben els diferents líders socialistes regionals amb qui Pedro Sánchez es reunirà demà a Ferraz, al comitè federal del partit, junt amb l'executiva i altres dirigents. L'objectiu és discutir –a porta tancada– l'estratègia del PSOE en la investidura. Sánchez vol apropar-se a Podemos, i evitar un govern del Partit Popular (PP), mentre que els barons estan dividits entre els qui el donarien suport al secretari general i els qui s'hi neguen.

https://twitter.com/sanchezcastejon/status/693007725865865216

1. González, l'interès d'Espanya

"Els interessos d'Espanya" és allò que Felipe González considera que Sánchez hauria de fer prevaldre en la seva decisió. L'exdirigent socialista ha afirmat aquesta setmana que cap dels dos partits majoritaris hauria de dificultar la investidura de l'altre. És a dir, ell creu que la prioritat és un programa estable per al país, i segons les seves preferències particulars, hauria de ser progressista i de canvi –però sense ser un front contra PP ni contra ningú–.

Així, descarta l'aliança entre PP-PSOE i C's –el "Govern de l'Ibex"–. González creu que aquesta no seria duradora a llarg termini, i faria créixer aquells que volen "liquidar" el marc democràtic espanyol. Feia referència a Podemos, a qui també li atribueix una voluntat d'ensorrar els socialistes. Així, de pactar amb ells i amb Izquierda Unida, Sánchez hauria d'establir línies vermelles, que passin per un autèntic "Govern per Espanya".

Felipe tampoc seria reaci a l'entesa entre C's i PSOE, amb què aconseguir estabilitat i reformes per al país. Ara bé, aquesta investidura obliga a una abstenció del PP, difícil d'esperar, si el PSOE hagués donat abans un vot negatiu a Rajoy, en el seu intent.

2. Guerra, la veritat

Un altre històric del PSOE, Alfonso Guerra, també s'ha volgut pronunciar aquesta setmana. L'exdirigent socialista ha afirmat que la situació és "difícil" i no voldria estar en la situació de Sánchez. Tanmateix, l'ha instat a dir la "veritat" sobre els pactes als ciutadans.

Guerra veu "impossible" un pacte amb els nacionalistes, alhora que veu en Podemos intencions de "saboteig" i "trastocament del sistema democràtic". Al mateix temps, és en Ciutadans on observa un partit "més centrat", que "s'absté i no es sol mullar", però que si canvia de parer, podria ser un soci factible de govern.

Sobre les declaracions de Felipe no es va voler pronunciar, tot i que sí que va ressaltar les dificultats del PP, que podria aconseguir la investidura si fos amb un altre candidat. Tanmateix, Guerra és partidari de fer prevaldre el millor resultat per al país, i no pel partit.

3. Díaz, ajudar i col·laborar

Una de les figures més temudes en l'elaboració dels pactes és Susana Díaz, la líder del Partit Socialista a Andalusia. Tanmateix, després de la seva reunió amb Sánchez de més de 50 minuts celebrada avui, Susana només ha declarat que estava per "ajudar i col·laborar perquè el PSOE sigui un instrument útil", i que el contingut de la trobada era "privat".

Ara bé, Susana ja ha rebutjat en altres ocasions a un acord amb Podemos. La socialista governa a Andalusia gràcies a l'acord d'investidura de Ciutadans, motiu pel qual podria ser més procliu a una aliança amb els taronges.

4. Puig, sense majoria d'esquerres

Per la seva banda, el president de la Comunitat Valenciana i secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha considerat que Sánchez s'hauria d'aproximar a Podemos i C's. Ell considera que el líder del PSOE s'ha de dirigir a partits que "puguin sumar" per aplicar mesures reformistes, en tant que no hi ha una "majoria d'esquerres" al Congrés.

Així mateix, nega sota qualsevol precepte que el PSOE hagi de facilitar la investidura de Rajoy, a causa de la corrupció existent en el si d'aquest partit.

5. Armengol, el cas balear

D'entre els suports a Sánchez, també es troba la presidenta del Govern balear, Francina Armengol. La líder balear no s'oposa a un pacte amb Podemos, després d'observar la seva favorable experiència amb aquest grup polític –un dels seus socis al govern a les Illes–. Així es desmarca de González, i defensa que Sánchez proposi un programa en què es sumin els grups que ho desitgin –que també podria incloure C's–.

6. Iceta, totes direccions

Després de la reunió d'avui, el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha assegurat, de forma irònica, que Sánchez mira cap a "totes direccions, inclosa la seva espatlla".

Iceta dóna el seu suport al líder del PSOE, alhora que el convida a ser dialogant amb aquells grups polítics que li puguin donar els vots en la investidura. Al mateix temps, es mostra contrari als líders que no volen pactar amb els nacionalistes catalans –Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i Democràcia i Llibertat (DiL)–.

Per aquest motiu, ha fet ironia sobre les declaracions d'avui del líder al Congrés de DiL, Francesc Homs, assegurant que "deixava molta gent tranquil·la". En la seva visita al rei Felip VI, Homs avui  ha assegurat que votarien "no" a qualsevol candidat del PP. Alhora, ha afirmat que no facilitaran un govern de Sánchez amb Iglesias, en la situació actual.

7. Sánchez, la darrera oportunitat

Si no s'investís com a president Sánchez, podria existir un risc que l'oportunitat no es tornés a presentar. Així, el líder socialista proposarà als barons un acord amb Podemos, que els salvi del perjudici electoral d'unes noves eleccions i d'un retrocés del partit. Ara bé, un govern entre Podemos i PSOE, només podria prosperar si comptés amb el suport del PNB, IU, i Coalició Canària.

Donat el cas, caldrien les abstencions d'ERC i DiL –difícil, considerant les declaracions d'Homs–,  després que C's declarés que no era partidari de facilitar un govern a P's.

Amb aquest escenari, i a només dotze hores de la celebració del comitè federal del PSOE, sembla que la rebel·lió està servida entre els barons i les baronesses de Ferraz.