El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona farà dimecres, 3 de juliol, una conferència en línia amb el títol de La relevancia constitucional del Ministerio Fiscal. El principal ponent és Javier Zaragoza, fiscal de Sala del Tribunal Suprem durant el judici al procés.

L’anunci de la conferència ha provocat el rebuig d'una majoria de l’advocacia catalana. En un comunicat fet públic aquest dilluns, diversos col·lectius d'advocats consideren "una vergonya" que per parlar de la rellevància constitucional del Ministeri Fiscal es convidi "l’home que ha transgredit una vegada i una altra allò que esdevé essencial per a qualsevol fiscal: la defensa dels drets de la ciutadania".

Els advocats descriuen Zaragoza com un fiscal que va actuar per "canviar radicalment els fets en el procés contra els líders socials i polítics catalans". Recorden també que com a professional del dret "es va negar a que se seguís la investigació de les tortures produïdes a Guantánamo" i que es va "oposar al processament de tres militars dels Estats Units imputats per l’assassinat del càmera José Couso l’abril de 2003". En un repàs de la seva trajectòria, la missiva recorda que Zaragoza va ser convidat pel govern de Netanyahu per haver aconseguit esborrar la fitxa policial del primer ministre israelià, que va provocar l'arxivament d’una investigació en curs per presumptes delictes de tortures i lesa humanitat en el cas Flotilla de la libertad. "Un home, per tant, que no creu en la defensa dels drets humans i les llibertats i que es postula, una vegada i una altra, com a contrari acèrrim a la justícia universal que considera que ha de ser sistemàticament burlada", conclouen els firmants.

Per aquest motiu els col·lectius impulsors del manifest rebutgen que Zaragoza sigui el convidat d’honor del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. "La vergonya que sentim les entitats sotasignades és immensa", diuen, i lamenten que la degana i la seva junta s'hagin aliat "amb qui ataca drets i llibertats sense vergonya".  

Zaragoza va tenir un paper destacat en el judici de l'1-O, en què va defensar les tesis més dures, negant l'existència de presos polítics i argumentant que es va cometre un "cop d'Estat".

 

Els col·lectius signants són els següents:

• Coordinadora de l´Advocacia de Catalunya

• Associació de Juristes pels Drets Humans del Maresme

• Associació d´Advocats d'Osona per la Defensa dels Drets Humans

• Associació de Juristes per les Llibertats de les Terres de l´Ebre

• Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida • Plataforma Constituïm

• Associació Atenes Juristes pels Drets Civils

• Drets

• Associació Més Drets Humans Terrassa

• Compromes@s.

• Querellants per la República.

• Col·lectiu Maspons i Anglasell.

• Associació Voluntaris Dret Defensa Girona.

• Col·lectiu Praga.

• Sectorial de Juristes Assemblea Nacional Catalana.

• Associació Advocats Voluntaris Reus.

• Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans

• Juristes per la República Tarragona.

• Alerta Solidària.

• Democràcia i Justícia per Catalunya