Una magistrada de Barcelona ha rebutjat la querella presentada pel pseudosindicat Manos Limpias contra Gonzalo Boye per haver acompanyat el president a l’exili, Carles Puigdemont, en un acte polític a Barcelona, el 8 d’agost passat. En la resolució, la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, la magistrada Carmen García Martínez, hi manifesta que “la denúncia presentada està mancada del més mínim rigor i no aporta cap suport que permeti evidenciar en l’actuació del senyor Boye, advocat del senyor Puigdemont, cap comportament delictiu quan el va acompanyar a Espanya per després tornar a absentar-se del país, a causa de la seva situació processal”. Hi afegeix que Boye, com a advocat del president de Junts “té una posició especial perquè està dispensat de declarar contra el seu defensat”, segons la Llei d’Enjudiciament Criminal.
Aquest és el segon revés judicial a entitats d’ultradreta que reclamen investigar Boye per acompanyar Puigdemont en la seva visita llampec a Catalunya, mentre el jutge Pablo Llarena manté l'ordre de la seva detenció per l'1-O. La titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, la magistrada Maria Antònia Coscollola, ja va rebutjar la querella de Vox contra el penalista pels delictes d'omissió del deure de perseguir delictes, a més d’encobriment, desobediència i denegació d'auxili a l'autoritat i prevaricació, que va dirigir també contra els responsables de l'operatiu dels Mossos d'Esquadra, contra "qualsevol que per comissió o omissió hagués col·laborat en impedir la detenció".
La magistrada, però continua investigant per aquells fets els mossos que acompanyaven Puigdemont i li haurien facilitat un vehicle: Jordi Rodrigo, Xavier Manso i David Goicoechea. En són els únics investigats. El TSJC va descartar investigar per aquests fets polítics aforats, com el president del Parlament, Josep Rull, i el llavors conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per la no-detenció de Puigdemont.
Cap indici ni delicte
En la inadmissió de la querella interposada pel secretari general de Manos Limpias, la magistrada exposa jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional que especifiquen que la presentació d’una querella no s’ha d’admetre sense més ni més, i "tampoc perquè els fets són merament sospitosos, perquè seria una investigació prospectiva". Hi afegeix que l’obligació del jutge és exposar un raonament dels motius pels quals descarta iniciar una investigació; i ho fa. També hi afegeix que la imputació d’una persona “comporta sempre greus conseqüències” i per això l’obertura d’una investigació penal requereix que l’acció denunciada pugui tenir rellevància penal i que s’identifiquin indicis.
En el cas de la querella del sindicat ultra, la magistrada conclou que “la simple lectura dels delictes invocats” per acusar Gonzalo Boye (els articles 463 i 450 del Codi Penal) “permet descartar que l’acompanyament del lletrat a un acte de Puigdemont no és incardinable en cap dels tipus penals invocats”.