“La difusió informativa de simples fites processals difícilment pot ser constitutiva del delicte de revelació del secret sumarial”. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid tanca la porta a la querella que va presentar a finals de maig el periodista Máximo Pradera per revelació de secrets contra el jutge que està investigant Begoña Gómez, Juan Carlos Peinado. La querella denunciava que, “malgrat el caràcter secret de les actuacions”, s’havia anat coneixent informació a través dels mitjans de comunicació, com la citació de testimonis per al 10 de maig o la personació de Vox en la causa. Ara el TSJM avala el relat de la Fiscalia, que s’oposava a admetre la querella, i conclou que la informació recollida pels mitjans de comunicació “no revela cap contingut substantiu de la investigació judicial en curs”. A més, el tribunal “no aprecia ni un perjudici per a la investigació judicial ni per a la investigada”, que, donat que és dona del president del govern espanyol, “ha de suportar les conseqüències de l’exercici de la llibertat d’informació, consagrada a la Constitució”. “Les dades revelades no interfereixen ni perjudiquen el seu dret de defensa”, afegeix.
“La publicació que s’acorda la pràctica de determinades diligències d’investigació, sense revelar el seu resultat, tampoc infringeix el secret de les actuacions, movent-nos, igualment, en l’àmbit del públic i publicable”, argumenta la interlocutòria, de quinze pàgines. En aquest sentit, argüeix que “l’existència mateixa del procés és pública”, ja que, d’una altra manera, es tornaria a “èpoques pretèrites en les quals el model d’investigació era l’inquisitorial”. “L’esmentada naturalesa pública del procés inclou el fet mateix de la identificació del procediment pròpiament dit, de la identificació de la persona investigada i els delictes pels quals s’inicia el procés d’investigació”, relata en relació amb la nota de premsa del TSJM del 24 d'abril comunicant l'obertura de diligències prèvies. I rebla la seva argumentació: “Comunicar, simplement, que se segueix un procés penal, sense les esmentades dades, deixaria buit l’esmentada naturalesa pública del procés, especialment quan tensa amb el dret a la informació, constitucionalment reconegut”.
Aquesta és la primera de les tres querelles que s'han presentat contra Juan Carlos Peinado per la investigació a Begoña Gómez. La segona la va registrar l'Advocacia General de l'Estat, en representació de Pedro Sánchez, per la “delimitació abstracta” del cas i per les resolucions “injustes” que ha dictat el jutge. La Fiscalia està a favor que s'admeti a tràmit. I la tercera és obra de Begoña Gómez, que va denunciar una investigació “perversa, prospectiva, inusual i erràtica”.
La Fiscalia i l’advocat de Begoña Gómez tenien accés a la causa
El TSJM també posa en relleu que la interlocutòria del 16 d’abril, que va acordar el secret de les actuacions, en va excloure el Ministeri Fiscal, “com és norma”, i la mateixa Begoña Gómez, a la qual se li va donar “l’oportunitat d’anomenar advocat i procurador i poder estar present a les diligències testificals acordades”. El tribunal considera que “no hi ha dubte” que això va suposar “establir un estatus de coneixement de les actuacions judicials equiparat al del Ministeri Fiscal, de manera que la defensa ha pogut tenir just coneixement del resultat de les esmentades diligències, no per fonts alienes, sinó de pròpia mà i dins del procediment”. “Des de la incoació de les diligències, en realitat el secret de les actuacions acordat és parcial en el fons, en situar la defensa en igualtat de condicions de coneixement i participació en elles que el Ministeri Fiscal”, conclou.
La jurisprudència que avala la decisió del TSJM
A la seva interlocutòria, el TSJM cita diversos pronunciaments de diferents òrgans judicials. Un d’ells és una interlocutòria del Tribunal Suprem del 2001. En aquella ocasió, l’Alt Tribunal va esgrimir que, en aquests casos, cal donar un “contingut restrictiu” al delicte de revelació de secret, ja que “no és el mateix difondre incidències processals donant compte simplement de la seva celebració, que divulgar el contingut específic i literal de la diligència practicada traient a la llum pública allò que, per la seva particular naturalesa, ha de romandre secret”.