L’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha assegurat que la decisió d’externalitzar la gestió pública del servei de l’aigua que feia Aigües Ter Llobregat (ATLL) va ser una decisió exclusivament econòmica.

En aquest sentit s’ha pronunciat en la seva intervenció en la comissió de Territori i Sostenibilitat on també ha apuntat que, en aquell moment, era necessari aconseguir recursos econòmics per ''complir amb els objectius de dèficit''.

L'exconseller també ha advertit que revertir aquesta decisió no només tindria un cost econòmic sinó que hi hauria un ''alt'' cost d'imatge i confiança en termes de seguretat jurídica per al país.

La comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat discutia la idoneïtat de modificar la llei 10/2011 que permetria recuperar la gestió de l'ATLL. Una opció que Recoder -que va liderar el procés que va acabar amb l’adjudicació de la gestió a un consorci liderat per Acciona- descarta.

Necessitat de líquid

L'exconseller ha reiterat que els motius que van portar el Govern a externalitzar la gestió d'aquesta empresa pública van ser "exclusivament econòmics". "No teníem gaire marge i ens vam desprendre d'una de les joies de la corona", ha subratllat, després de recordar que el 2011 la companyia arrossegava pèrdues d'uns 34 milions d'euros cada any i un deute de 700 milions, a més de deure 95 milions a proveïdors.

"Necessitàvem els recursos. No vam ser entusiastes de la decisió. L'ATLL funcionava, amb un gestió que era excel·lent, no en l'àmbit economicofinancer, però va faltar la valentia i la decisió de pujar el preu de l'aigua", ja que el seu preu de venda estava per sota del cost de producció, segons ha denunciat Recoder.

El context

El Govern català va adjudicar la gestió d'ATLL a final de 2012, dies abans de les eleccions catalanes, a un consorci liderat per Acciona al costat del banc d'inversió brasiler BTG Pactual.

Posteriorment, Agbar va impugnar l'adjudicació, cosa que va derivar en una batalla judicial en la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acabar anul·lant el procediment de concessió, en una decisió que tant la Generalitat com Acciona i els seus socis han recorregut al Tribunal Suprem.