D'Espanya a Estrasburg. El president Artur Mas recorrerà la condemna per desobediència el 9-N davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), segons han avançat fonts de la defensa a Europa Press.
La notícia arriba poques hores després que aquest dimecres el Tribunal Constitucional (TC) hagi refusat per unanimitat el recurs de Mas contra la seva inhabilitació, tot ratificant la condemna per la consulta del 2014. Així, el president ha esgotat totes les instàncies internes i ja pot recórrer a la justícia europea.
Arguments rebutjats
Els magistrats del TC han donat suport a la sentència del Suprem que va rebutjar tots els arguments del president, qui va invocar els seus drets constitucionals a la participació, a la llibertat ideològica i a la llibertat d'expressió a la recerca de la seva absolució.
Mas va al·legar que la seva condemna per desobediència el 9-N va vulnerar fins a cinc preceptes constitucionals, alhora que va argumentar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va errar en la valoració d'algunes de les proves, no va practicar una sèrie de diligències sol·licitades dins del termini ni en la forma escaient i va incórrer en una sèrie de contradiccions. Tot un seguit d'arguments que primer el Suprem i ara el Constitucional han tombat.
Inhabilitació
Tot va començar amb el TSJC, que l'any 2017 va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitació i una multa de 36.500 euros. Era la pena màxima per desobediència, en considerar que havia desobeït al TC, que ja havia declarat il·legal la consulta independentista del 9-N. En aquesta mateixa sentència, el tribunal va imposar a la vicepresidenta Joana Ortega un any i nou mesos d'inhabilitació, així com una multa de 30.000 euros. Per la seva banda, a la consellera Irene Rigau li van caure un any i sis mesos d'inhabilitació i una sanció de 24.000 euros.
Poc després, l'any 2018, el Suprem va rebaixar la pena d'inhabilitació d'Artur Mas i la va fixar en un any i un mes, responent a un primer recurs. Aleshores, la pena quedava igualada a la del conseller de Presidència i exdiputat del PDeCAT, Francesc Homs, pels mateixos fets.
El Tribunal Europeu de Drets Humans / Arxiu
L'execució de la sentència de Mas va començar el 23 de gener de 2019, per la qual cosa la seva inhabilitació va culminar el 23 de febrer de 2020. Des de llavors és lliure de tornar a l'arena política.
La notícia arriba un dia després que el ple del Tribunal Constitucional hagi desestimat el recurs de súplica i la sol·licitud de mesures cautelars per Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig presentats per Pablo Llarena. Una decisió que confirma l'adoptada el passat març de no suspendre preventivament les ordres de detenció en contra seva.
Imatge principal: El president Artur Mas / Europa Press