Un llibret que reprodueix el decret d’interrupció artificial de l’embaràs, promogut pel metge anarquista Félix Martí Ibáñez, director general de Serveis Sanitaris i Socials. "Aprovat el 25 de desembre del 1936, és una mesura pionera en l’àmbit català i europeu, ja que l’avortament voluntari estava despenalitzat en molt pocs països". És un dels tresors rescatats a Els llibres de la Segona República (1931-1939), exposició que recull una mostra de les més 700 publicacions editades per la Generalitat des de l'abril de 1931 al gener de 1939 per encàrrec del Govern, i que enlluerna per la seva actualitat. S’hi veu la reivindicació del dret a l’habitatge (en concret a “l’estatge”), el dret a la dona a decidir sobre el seu cos, la importància de l’ensenyament i de la llengua catalana, i els estira-i-arronses amb el govern espanyol. La mostra es podrà veure fins al dia 1 d’abril de 2024 a la sala 4 de Palau Robert, que en aquella època era la seu del departament de Cultura.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, acompanyada del secretari del Govern i president de l’EADOP, Xavier Bernadí, i la directora general de Difusió, Eva Pomares, ha inaugurat la mostra, aquest dilluns a la tarda, on també hi havia familiars de treballadors de la Generalitat d'aquella època, com de Pere Català i Pic (autor del cèlebre cartell Aixafem el feixisme).
Abans, la comissaria de l’exposició, Ester Boquera, els ha fet un recorregut didàctic de la mostra, que aplega un tast “dels volums més emblemàtics que van actuar com a propagadors de l’activitat transformadora de la Generalitat republicana i van contribuir a refermar-la simbòlicament, tota una obra extraordinària que el franquisme va voler engolir”, segons Boquera. En la presentació, la comissaria ha fet seu un dels lemes de la Generalitat “però ha d'ésser un bon llibre”, per destacar el gran treball col·lectiu en aquesta compilació.
El llegat republicà
L’exposició és una col·laboració entre el Memorial Democràtic, adscrit al Departament de Justícia, i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions i la Direcció General de Difusió (EDOP), i en la qual han participat moltes persones anònimes, s’ha destacat. “Aquest Govern és hereu de la Generalitat de la Segona República”, ha afirmat Pomares, i Bernadí ha destacat aquesta acció de Govern per digitalitzar tota aquesta documentació, que ara ja està a l’abast de tothom, a través del web dogc.gencat.cat.
Per la seva part, la consellera Ubasart ha afirmat que la Generalitat republicana va fer “una acció propagandista en el sentit més noble de la paraula com a eina transformadora, i per garantir els drets socials i culturals de tothom”. La consellera ha recordat "el llegat històric i imprescindible d’algunes de les ments més preclares del país, com Rovira i Virgili, Mercè Rodoreda o Jaume Miravitlles", que van treballar per a la Generalitat republicana.
L’Estatut retallat
La mostra és com entrar en una llibreria íntima en què en els prestatges es troben treballs valuosos i pioners. De l’acció de govern, s’hi exhibeix el Diari Oficial de la República Catalana, però tampoc no s’amaga que el president Francesc Macià (ERC) va tornar de Madrid amb un Estatut retallat, com es repeteix amb el govern tripartit el 2006. L’articulat original proposa Catalunya com a Estat dins la República i el català com a única llengua oficial, a més de competències exclusives en educació o justícia, es recorda del text legislatiu de 1931. D’aquest conflicte etern amb el govern espanyol també hi ha l’episodi viscut per la llei de contractes de conreu (1934), de la qual (per no perdre el costum) es va presentar recurs d’anticonstitucionalitat, i s’aporta la sentència.
Àpats en temps de guerra
L’exposició es divideix en dues parts: les publicacions en temps de pau i en temps de guerra, on es concentra gran part de la producció. Tot ho controla el Comissariat de Propaganda, dirigit pel polític i periodista Jaume Miravitlles, del qual es destaca un ampli front d’actuació a Catalunya, a la zona republicana i a l’àmbit internacional.
S’hi explica que l’edició de llibres no només esdevé un instrument per culturitzar i a vegades alfabetitzar la població, sinó que també representa una reacció a la barbàrie i la destrucció feixista. La llista d'escriptors i il·lustradors que treballa amb la Generalitat, són els millors de l'època, des de Carles Riba a Lola Anglada. També s'indica que malgrat l’escassetat de paper i tinta, la Generalitat imprimeix volums de gran qualitat estètica i de contingut.
El menjar en temps de guerra. És un dels llibres editats per fer front amb enginy a la manca d’aliments i l’arribada a Catalunya de milers de refugiats. Són Menús de guerra, guiat per la màxima del gastrònom francès Brillat-Savarin, que afirmava que "un bon menjar consisteix només en allò indispensable".
El Best-seller de la Generalitat
En dono fe, editat el 1937, es considera un best-seller de la Generalitat, amb set edicions, escrit pel secretari judicial a la seu del govern franquista (Burgos). Explica les atrocitats comeses pels sollevats a Mallorca, unes accions que el porten a fugir i donar suport a la República. Es va fer una edició de butxaca per dur-la al front, en una furgoneta convertida en biblioteca mòbil.
Fractures i sang
La Generalitat també edita El tractament de les fractures de guerra. Biblioteca Mèdica de Catalunya, 1938, del doctor Josep Trueta, el qual dona conèixer l’innovador mètode per no patir gangrenes i evitar amputar l’extremitat. També s’hi pot veure el llibre del metge Frederic Duran Jordà, que el 1937 divulga a la comunitat científica internacional com s’organitza el seu sistema pioner per conservar la sang i transportar-la als hospitals al front. “Va agafar un furgó amb gel d’una amiga peixatera i així s’evitava fer la transfusió braç a braç, tal com es procedia fins aleshores”, ha comentat la comissaria.
Explicar-se al món
Reculls de llibres per a infants, amb autors reconeguts, així com la projecció internacional de “la guerra d’Espanya”, també es veuen a l’exposició.
Dels protagonistes, a més de l’escriptora Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908- Girona, 1983), que treballa pells matins com a correctora de proves i de català al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i a la tarda, a la Institució de les Lletres Catalanes, també s’hi destaca Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 1893-1966), que durant el conflicte bèl·lic va ser traductora de l’anglès per al Comissariat de Propaganda i secretària de la conselleria de Cultura. S’hi explica que “havia traduït els sonets de Shakespeare amb rima, fet que per la seva dificultat va sorprendre la intel·lectualitat catalana”.
Tresors recuperats amb esperit republicà.