Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans, conjuntament amb altres advocades, ha interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) per denunciar les greus vulneracions de drets fonamentals derivades de les infiltracions policials en espais polítics i socials de Barcelona i "l’absoluta manca d’investigació dels fets".
Aquesta acció respon a la decisió de la justícia ordinària de confirmar la inadmissió a tràmit de la querella interposada el 31 de gener de 2023 per vuit persones afectades contra l’agent infiltrat D. H. P., els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l'Interior. Una resolució que, segons Irídia, suposa un incompliment greu de l’obligació de l’Estat espanyol de garantir la prohibició absoluta de la tortura i altres tractes inhumans o degradants, tal com estableixen els estàndards internacionals de drets humans. "Aquest incompliment posa en risc la protecció efectiva dels drets humans i consolida la impunitat de les autoritats responsables d’unes pràctiques tan innecessàries com abusives. Un cas que evidencia vulneracions greus de drets fonamentals", denuncia l'entitat.
Per la seva banda, el Ministeri de l'Interior ha insistit que totes les forces i cossos de seguretat de l'estat "garanteixen la seguretat i el lliure exercici dels drets i llibertats de tots els ciutadans" quan executen les seves tasques, en el marc de l'article 104 de la Constitució espanyola. Fonts d'Interior han destacat que els agents actuen dins dels termes que marca la constitució "com correspon a la seva funció en l'estat de dret" i han afegit que ho fan "en estricte sotmetiment a l'ordenament jurídic".
Un infiltrat a Sant Andreu
Els fets es remunten al maig de 2020, quan un agent de la Policia Nacional es va infiltrar amb una identitat falsa a diferents espais socials i polítics del barri de Sant Andreu de Barcelona. La infiltració va continuar durant dos anys fins a l’octubre de 2022. Aquesta infiltració es va dur a terme mitjançant l’establiment de vincles sexoafectius amb diverses dones activistes, que l’agent va instrumentalitzar per obtenir informació política i personal sota una identitat falsa, així com per mantenir la confiança d’altres col·lectius i dones. Per aquests fets, es va interposar una querella pels delictes contra la integritat moral, abús sexual continuat, descobriment i revelació de secrets, i impediment de l’exercici de drets cívics, querella que va ser inadmesa.
Vulneració dels drets a la integritat moral
L’absència d’una investigació judicial d’aquests fets, recorda Irídia, implica una vulneració dels drets a la integritat moral, la intimitat i la tutela judicial efectiva. "L’Estat està incomplint amb la seva obligació internacional d’investigar de manera exhaustiva aquells fets que poden constituir tortura o tractes inhumans o degradants, com exigeix el Conveni Europeu de Drets Humans i altres instruments internacionals", apunten des de l'entitat. De fet, el TEDH ha condemnat l’Estat espanyol en 13 ocasions per no investigar degudament casos de tortura. És per aquestes vulneracions que s’ha interposat el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
El recurs interposat ara subratlla la necessitat que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre els límits legals i ètics de l'ús de relacions sexoafectives per part d'agents policials infiltrats, una pràctica "encara no resolta" per la jurisprudència en relació amb la figura de l'agent infiltrat en aquests casos. L'organització ha destacat que el Ministeri de l'Interior els ha descrit com a agents d'intel·ligència, diferenciant-los dels agents encoberts i ha apuntat que aquesta pràctica afecta greument la dignitat, la llibertat sexual i la participació política de les persones afectades, alhora que criminalitza i limita els moviments socials.
Disposats a arribar a instàncies internacionals
L'equip jurídic d'Irídia ha afirmat que si el TC no garanteix la protecció adequada, arribarà a instàncies internacionals. D'altra banda, l'entitat ha afirmat que aquest no és un cas aïllat sinó que des del juny del 2022 s'ha conegut la presència de nou agents infiltrats en moviments socials a Barcelona, Girona, València i Madrid. Amb tot, ha criticat que l'estat espanyol s'ha negat sistemàticament a desclassificar el nombre d'agents policials infiltrats en espais de mobilització social i política, emparant-se en la llei "franquista" de secrets oficials.