El gabinet jurídic de la Generalitat ha presentat un recurs contra la decisió de la delegada instructora del Tribunal de Comptes Esperanza García de no admetre els avals de l’ICF per a les fiances dels 28 ex alts càrrecs del Govern encausats per la política exterior de l'executiu. En un contundent escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el gabinet jurídic argumenta indefensió atès que s’ha rebutjat un fiançament fonamentat en un decret llei —de creació del Fons Complementari de Riscos— que és vigent i no ha estat declarat inconstitucional. Així mateix, denuncia que la delegada instructora s’ha "extralimitat" en l’exercici de les seves funcions.

“Es produeix un excés en l’exercici de les seves competències, que s’haurien de cenyir a la suficiència dels avals i la seva legalitat”, retreu el recurs de 27 pàgines presentat pels serveis jurídics de la Generalitat. El Tribunal de Comptes ha encausat 34 ex alts càrrecs als quals responsabilitza d'utilitzar fons de la política exterior del Govern per promoure el procés. 28 d'aquests 34 càrrecs es van acollir al Fons Complementari de Riscos creat pel Govern per cobrir les fiances de 5,4 milions que se'ls reclamen. No obstant, una resolució de la delegada instructora va rebutjar dijous de la setmana passada els avals de l'ICF per a les fiances.

Després que la delegada instructora va argumentar que el decret no cobria conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu, el recurs replica que el dol o culpa greu estan inclosos per definició en el concepte de responsabilitat comptable recollit en aquest text normatiu.

El gabinet jurídic denuncia “un perjudici real, efectiu, immediat i de molt difícil reparació per als interessos de les parts afectades”, el qual inclou no només els encausats, que hauran de presentar “les garanties desorbitades” que se’ls reclamen en el procediment, sinó la mateixa Generalitat, que veu com “de forma palmària s’està inaplicant una norma amb rang de llei, la inconstitucionalitat de la qual no ha estat declarada”. Es fa, a més, a partir d’un raonament “manifestament erroni”, com es pot constatar “a primera vista i sense necessitat de major esforç intel·lectual ni argumental”, afegeix.

Funció de la instrucció

El recurs recorda que el delegat instructor, un cop s’ha declarat la presumpta responsabilitat comptable i abans d’entrar en la fase jurisdiccional, s'ha de limitar a quantificar el perjudici ocasionat i adoptar les mesures cautelars per assegurar la reparació dels fons públics suposadament afectats, els quals ha de “requerir perquè es dipositin o fiancin, en qualsevol dels mitjans legalment admesos”.

“El delegat instructor ha de valorar que la garantia atorgada sigui suficient i en una forma legalment admesa”, afegeix el text, que adverteix que aquest control de la legalitat no és omnipotent i que no l’habilita a decidir unilateralment no aplicar una norma, com ha fet amb el Fons Complementari de Riscos.

Segons el recurs, en cap cas la delegada instructora —i menys encara en la fase d’instrucció— no podia “deixar d’aplicar una norma legal, apartant-la de l’ordenament jurídic” amb l’excusa d’una interpretació d'un text "que no ofereix dubtes interpretatius de cap classe".

Error evident de la instructora

El recurs adverteix que la resolució de la instructora parteix d’una lectura esbiaixada i allunyada de la literalitat del decret llei pel qual es crea el fons per a les fiances, la qual cosa, a més, excedeix les seves competències.

En aquest punt, el gabinet jurídic repassa el text del decret i recorda que el seu objectiu és “cobrir les responsabilitats comptables” dels servidors públics als quals se cita davant una decisió administrativa no ferma del Tribunal de Comptes.

“Quins dubtes interpretatius existien respecte de l’aplicació de la norma legal al cas concret? Resulta clar, manifest i evident l’error en què incorre la delegada instructora en no voler acceptar una avals legalment previstos”, denuncia.

Tot i insistir que “el concepte de responsabilitat comptable inclou per definició els conceptes de dol o negligència greu” que qüestiona la instructora, el recurs adverteix que en la fase d’instrucció en què es troba aquest procediment “en cap cas s’ha analitzat l’existència de dol o negligència greu dels presumptes responsables”.

Per tant, si en aquesta fase no s’ha analitzat el grau de culpabilitat dels presumptes responsables, conclou que tampoc es pot emparar la inadmissió dels avals en el fet que el decret no reculli de manera expressa dol o negligència greu, que no han estat declarats per cap òrgan judicial ni administratiu, ni tan sols per la delegada instructora.

Consell de Garanties

El recurs subratlla la legalitat del Fons del Govern per a les fiances, tot i que considera que no estan obligats a fer-ho, atès que el Consell de Garanties Estatutàries ja va concloure per unanimitat la seva legalitat.

Així mateix cita l’informe de l’Advocat de l’Estat elaborat a sol·licitud del mateix Tribunal de Comptes en relació amb els avals i on es conclou que “caldrà estar-se necessàriament a les seves previsions, en tractar-se d’una norma amb rang de llei que ni ha estat declarada inconstitucional ni, com a mesura cautelar, no ha estat suspesa”.

Excés de zel de la instructora

El recurs conclou que els avals estan emparats per la literalitat i finalitat del decret dels Fons Complementari de Riscos, que no pot ser obviat o apartat de l’ordenament jurídic atès que no ha estat declarat inconstitucional; retreu que la delegada no interpreta el decret sinó que obvia la seva aplicació amb elements externs a la norma en una actuació “per a la qual no té competències” ni la delegada instructora ni el mateix Tribunal de Comptes.

“Per excés de zel en el desenvolupament de les seves funcions, l’actuació instructora ha estès de forma impròpia la seva naturalesa”, adverteix, la qual cosa l’ha portat a inadmetre uns avals legítimament emesos i sense que s’hagin qüestionat administrativament.

 

A la imatge principal, la façana del Tribunal de Comptes / Europa Press