Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat el recurs contra el processament que va fer divendres el magistrat Pablo Llarena on els va comunicar que se'ls jutjarà pels delictes de rebel·lió i malversació.
Les parts tenien cinc dies per recórrer, i avui estan arribant ja els escrits al Tribunal Suprem. Carme Forcadell i Anna Simó també els han enviat avui.
L'advocat de Junqueras i Romeva no estalvia qualificatius a l'hora de valorar la investigació judicial i el paper de Pablo Llarena, a qui li diu directament en el text del recurs que els seus clients "estan patint un calvari immerescut". Andreu Van den Eynde presenta un text dur on acusa el jutge d'estar "criminalitzant una concreta ideologia política, evidentment legal i fins i tot majoritària".
El recurs denuncia la manca de neutralitat de Llarena —"la neutralitat brilla per la seva absència"— i l'acusa de "degradar" el procés amb "fórmules pròpies del sistema inquisitiu".
El text remarca que aquest procés "no només és erroni sinó que demostra una valoració política dels fets en analitzar políticament escenaris de futur sobre els que, posteriorment, es dicten resolucions com per exemple les que determinen la presó provisional dels processats". "Dir que la independència de Catalunya no pot obtenir-se pacíficament o insinuar que l'Estat hauria de mantenir la vigència de l'article 155 ja que el projecte independentista 'es manté latent' podria lesionar drets fonamentals com són la llibertat de consciència o la proscripció de la persecució de la dissidència política en el marc constitucional", prossegueix l'argument polític del recurs.
El recurs contra els delictes de rebel·lió i malversació de Junqueras i Romeva analitza la interlocutòria de processament i diu que tot el qui hi figura no deixa de ser el relat dels actes públics que es van fer per anunciar i tirar endavant el referèndum. Exposa que ningú es va amagar ni van ocular la voluntat de proclamar la república. Critica que el text de Llarena dedica pràcticament totes les pàgines a descriure el projecte polític independentista català i que "aquest projecte és legal i és legítim". I defensa que "el dret a l'autodeterminació forma part del patrimoni jurídic dels estats democràtics".
Sobre la rebel·lió
"Els fets que descriu la interlocutòria no tenen encaix en el delicte de rebel·lió", diu el recurs, que insisteix que està "forçat l'encaix" dels fets i que això ha estat "el motor de l'empresonament de tot un govern democràticament elegit i el de la presidenta d'un Parlament".
Reitera que no hi va haver cap alçament violent i critica els esforços de Pablo Llarena de diferenciar entre "actuar amb violència" i actuar violentament" que va fer en la interlocutòria de processament i denuncia que "ni superen la gramatical que s'ofereix en l'escrit".
Andreu Van den Eynde retreu al jutge que la llei penal "no pot aplicar-se en base a interpretacions imprevisibles" ni pot motivar conductes realitzades per tot aquell que no pogués entendre o comprendre la transcendència legal dels seus actes".
I desmarca les acusacions a Raül Romeva sobre aquest delicte: "se'l vincula amb un paper absolutament desconnectat de la dinàmica rebel. La interlocutòria parla de com va projectar un vot per internet, de la dimensió de difusió internacional, amb total desconnexió de la violència". "Els fets que se li atribueixen a Romeva —diu el recurs— no integren de cap manera el delicte de rebel·lió".
Sobre malversació
"No hi ha elements ni indicis racionals de criminalitat que apuntin al compromís de fons públics per a una finalitat manifestament il·legal que faci aplicable el tipus penal que preveu l'article 432 CP", diu el recurs sobre el delicte de malversació.
De fet, el text recorda que la mateixa interlocutòria de processament no prova que s'arribessin a pagar les despeses del referèndum, no hi ha ni una prova sòlida i tot es basa "exclusivament en les dades interpretades i ofertes pels investigadors de la Policia Judicial".
Dret a defensa vulnerat
Entre els augments del recurs que han presentat conjuntament Junqueras i Romeva hi ha la vulneració del dret a defensa. El text relata l'afavoriment de les acusacions, la paralització de les iniciatives de les defenses, denegació de peticions dels advocats, interrogatoris amb retrets del jutge envers els acusats, tant si declaren, com si no.
Uns drets vulnerats que es van denunciar en un recurs de l'11 de desembre i que tenen en el punt màxim d'indefensió "la indeguda fragmentació de la investigació".
La investigació del jutge d'instrucció 13 de Barcelona dona carta blanca a la Guàrdia Civil per a investigar la causa general; el cas dels Mossos amb Josep Lluís Trapero com a principal acusat està a l'Audiència Nacional, que segueix ampliant el nombre d'acusats que fa impossible "accedir al material dels procediments paral·lels".
Van den Eynde conclou que el procés "s'orienta a la confirmació de tesi de culpabilitat preconcebudes que es manifesten de forma més que rotunda en resolucions com la que ara es recorre, el contingut del qual sembla més propi d'una sentència definitiva que d'una resolució interlocutòria i provisional".