"El dret és el sentit comú codificat", reflexionaven fonts properes a Mariano Rajoy en una trobada informal a la Moncloa aquest dimarts, en al·lusió al possible intent de Carles Puigdemont de ser investit des de Bèlgica. Seguint aquest raonament, el govern espanyol té el recurs d'inconstitucionalitat escrit fa dies per avortar la investidura del cap de llista de Junts per Catalunya, segons ha pogut saber El Nacional. Al text s'al·lega que la sessió i presa de possessió d'un president és un "acte personal" –és a dir, que no es podria fer ni per mitjans telemàtics, ni a través de la delegació de poders. 

La incògnita en aquests moments per a Rajoy és quan emprar el recurs –i fer-ho amb tota la rapidesa. Per poder-lo presentar, cal convocar un Consell de Ministres extraordinari, amb prèvia petició d'informe preceptiu al Consell d'Estat i elevar la petició al Tribunal Constitucional –que un cop l'admetés a tràmit, generaria la suspensió immediata, prerrogativa que només tenen els recursos de l'executiu espanyol.

La primera possibilitat seria presentar-lo abans de la sessió d'investidura, tal que no s'arribés a celebrar. El precedent existeix i és relatiu al recurs d'empara que va presentar el PSC a l'alt tribunal per impedir un ple on Junts pel Sí i la CUP volien donar compliment al resultat de l'1 d'octubre –i que el TC va suspendre de forma cautelar. En aquest estat de coses, perquè a la Moncloa puguin aplicar aquesta via haurien de conèixer ex ante que durant la sessió es faran servir mitjans telemàtics –una petició que s'ha de fer de forma expressa per acord de la Mesa abans de convocar la sessió.

El fet és que l'executiu central espera no arribar a aquest escenari, confiant que el nou president de la cambra, Roger Torrent, se senti dissuadit per la possibilitat de patir conseqüències penals, com va passar amb l'expresidenta Carme Forcadell, la resta de la Mesa independentista i els consellers de l'antic Govern. "La llei es mantindrà per a tots els qui la vulnerin, també davant dels tribunals" avisava el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, aquest divendres després del Consell de Ministres.

Ara com ara, a la Moncloa no les tenen totes que no hi hagi un nou 1-O i les fotografies del ple omplin els diaris. Si dimarts es pronunciaven taxatius en privat que no hi hauria investidura de Puigdemont, al llarg de la setmana trobaven dificultats a l'hora de respondre quines garanties tenien perquè això no passés –fins i tot, el portaveu no va contestar la pregunta d'El Nacional referent a això, a la roda de premsa del Consell de Ministres. La justificació de la manca de resposta és l'executiu central no vol difondre informació perquè Puigdemont no trobi l'escletxa per on sortir-se amb la seva.

La qüestió és que, si la foto no s'evita, el govern espanyol intentarà de totes totes paralitzar la sessió d'investidura –que dura habitualment més d'un dia– i que no s'acabi amb la votació a favor del candidat de JxCAT. La mateixa oposició al Parlament podria frustrar la sessió, ja que fonts jurídiques consultades per aquest diari consideren que la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, o qualsevol altre cap de llista, es podria negar a respondre al presumpte plasma, impedint així que la sessió conclogués satisfactòriament. 

D'altra banda, el govern espanyol creu que seran els mateixos partits independentistes els que acabaran per frenar els anhels de Puigdemont. "Puigdemont està cada vegada més sol", deien personalitats de l'executiu central, que afegien que el PDeCAT es podria arribar a "esquerdar" si ell persisteix a voler ser president des de l'estranger.

Però més enllà de la investidura, a la Moncloa tenen un altre as a la màniga. "La presa de possessió és personal, no es pot fer telemàticament", consideren fonts de l'executiu central. Aquí, el gabinet ministerial recorda de forma insistent que l'article 155 només decau quan es forma govern –és a dir, es nomenen consellers–, cosa que Rajoy confia que no arribi a passar. I mentre hi hagi un buit de poder, la intervenció de la Generalitat continuarà essent efectiva, es perllongarà davant "la vulneració de la legalitat".