El judici a l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i als altres tres membres de la Mesa del Parlament per desobediència, fixat pel 12, 13 i 15 de juliol, podria haver-se d’endarrerir. El motiu és que el republicà Torrent ha recusat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i  que també presideix el tribunal que els ha de jutjar, Jesús Maria Barrientos, i l’exmembre de la Mesa Josep Costa ha recusat els tres magistrats del tribunal, formada per Carlos Ramos i Carles Mir, a més de Barrientos. Per resoldre aquests recursos ara s’ha de formar una sala amb els magistrats del TSJC, menys els recusats, com recull l’article 77 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, i s'ha de pronunciar si els tres jutges mantenen o no la seva imparcialitat per jutjat la segona Mesa del Parlament per desobediència. Fonts del gabinet de premsa del TSJC ha informat ElNacional.cat que aquesta sala es constituirà ben aviat i que, en principi, hi ha temps per celebrar la vista en la data fixada.

Torrent, a través del seu advocat Andreu Van den Eynde, ha recusat Barrientos per falta d’imparcialitat i  haver expressat rebuig a la seva ideologia, la independentista, per l’incident viscut el 23 de febrer de 2018 al Col·legi d'Advocats de Barcelona. El llavors president del Parlament va fer un discurs crític i va citar “els presos polítics”, fet que va provocar que el president del TSJC  i altres autoritats marxessin de l’acte, mentre la llavors degana dels Advocats renyava Torrent. L’advocat justifica la presentació ara de la recusació perquè un magistrat del Tribunal Constitucional (TC), Ramon Saéz Valcarcel, ha emès recentment un vot particular en què donava la raó al president Quim Torra en considerar vulnerats els seus drets. Hi afegia que Barrientos, per unes manifestacions realitzades i per l’acte a l’advocacia, per eliminar “qualsevol ombra de parcialitat” s’havia d’haver apartat del judici al president Torra, jutjat i condemnat per desobediència per no retirar la pancarta  en favor dels presos polítics. Torrent  va ser l'afectat directe d'aquella plantada de Barrientos, segons la seva defensa.

L’exmembre de la Mesa i actual secretari per a l’Administració de Justícia, Eusabi Camdepadrós (Junts), a través del seu advocat Jordi Pina, s’ha adherit a la recusació  feta per Torrent, com també  l’exmembre de la Mesa d’ERC Adriana Delgado. Per la seva part, Josep Costa ha recusat els tres magistrats dels tribunals. Les recusacions han estat avançades pel ElMon i confimades ElNacional.cat.

Processats

El març passat, el TSJC va anunciar  que enviava a judici l’expresident del Parlament  i actual conseller d’Empresa, el republicà Roger Torrent, i els exmembres de la Mesa de Junts Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, actual secretari per a l’Administració de Justícia,  i Adriana Delgado (ERC) per un delicte greu de desobediència al Tribunal Constitucional el 2019 per haver permès dues votacions sobiranistes i contra la monarquia. La fiscalia ja va anunciar fa mesos que demana per als tres primers 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic, i un any i quatre mesos a Delgado per participar en una de les dues votacions. El partit Vox és acusació popular i els demana el mateix càstig que la fiscalia.

 

Frau de llei

En les respostes a les recusacions, la fiscalia ho descriu com a “frau de llei” voler apartar el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos. Precisa que el 3 de maig del 2022 se’ls va notificar la composició del tribunal, i el 16 de maig les dates del judici, i que uns dies abans, el 12 de maig, Torrent va presentar l’incident de recusació per uns fets, que “ja sabia des de fa tres anys abans de ser processat”, i que amb anterioritat s’havia adherit a les recusacions fetes per Costa, que van ser refusades.

 Per la seva part, Jesús Maria Barrientos i Carlos Ramos, signen una resposta conjunta en què no accepten la recusació  del primer, i qüestionen el nou argument de Torrent, basat en un vot particular del TC del cas de Torra, quan la majoria del tribunal la va refusar. I, Carles Mir,  fa un escrit, l’únic en català, que tampoc admet que hagi de ser apartat del tribunal que ha de jutjar la segona Mesa del Parlament per desobediència, ja que exposa que  forma part del tribunal d’apel·lació de la sala penal del TSJC i que ha participat en resoldre uns recursos de queixa de Costa,  sense haver analitzat el fons de la causa de desobediència. Ara es veurà si  l’anomenada sala 77 resol a temps  o s’ha de canviar la data del judici.