"Donar-li una volta", "reformular-lo", "repensar-lo, "refundar-lo". Són alguns dels verbs que, referits al Consell per la República, han anat repetint dirigents d'ERC i la CUP els últims dies en el marc de les negociacions entre les forces independentistes per la investidura de Pere Aragonès i la formació del nou govern. El rol que ha d'assumir l'ens presidit des de Brussel·les per Carles Puigdemont és un dels focus de discrepàncies entre Junts i la resta d'actors independentistes. Republicans i cupaires pressionen per redissenyar-lo per poder sentir-s'hi inclosos. 

Esquerra Republicana vol evitar que aquest òrgan, amb seu a Waterloo, es converteixi en un contrapoder al govern de Pere Aragonès. Per això no compra la proposta de Junts perquè esdevingui en l'espai de coordinació de l'independentisme. Els republicans plantegen la creació d'un nou òrgan que serveixi per marcar el pas, compartit per les tres partits independentistes, l'ANC i Òmnium i que, en tot cas, el Consell per la República s'integrés en aquest espai.

"Estem d'acord que ha de ser una eina important que ha de liderar la part d'internacionalització del conflicte català, però també hem de trobar la manera que representi a tothom, que no sigui una eina només d'una part de l'independentisme a vegades fins i tot contra l'altra, sinó de tots, que tothom s'hi senti representat". Així ho ha afirmat en una entrevista al programa Tot es mou de TV3 el diputat d'ERC, Sergi Sabrià. Poques hores abans, la seva companya de files, Marta Vilalta, apostava també per revisar les seves funcions "perquè ara mateix no aglutina totes les forces". En la mateixa línia s'expressava des de la CUP Carles Riera, en aquesta entrevista amb ElNacional.cat. 

Consell per la Internacionalització de la República

Al seu programa electoral, Junts apostava perquè el Consell per la República es convertís en autoritat nacional, per poder comandar el camí cap a la independència. ERC i la CUP, en canvi, aspiren a redefinir-ne les funcions perquè se centri en la tasca de captar complicitats i treballar les aliances a nivell internacional. De fet, ja hi ha qui en privat l'ha començat a rebatejar amb el nom de Consell per la Internacionalització de la República. 

La presència d'ERC al Consell per la República és testimonial. Al consell de govern hi ha el seu vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització, Isaac Peraire. Malgrat la seva representació, els republicans no han amagat mai els seus recels amb l'entitat. De fet, el desembre passat els republicans van esborrar-se de l'acte fundacional de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, perquè el consideraven "interessat i partidista". Junts per Catalunya hi té molt més pes, amb Puigdemont com a buc insígnia, acompanyat dels consellers a l'exili Comín, Puig i Ponsatí i també de la diputada Aurora Madaula.

La CUP visita Puigdemont

En el cas de la CUP, el partit va decidir desmarcar-se del Consell per la República ja des del seu naixement, a l'inici de la passada legislatura. Sí que hi és una de les seves organitzacions, Poble Lliure, que a les eleccions generals també va presentar-se per separat de la candidatura dels anticapitalistes. Demòcrates també forma part de l'entitat, així com la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzié i altres noms independents com Lluís Llach. 

Precisament aquest dimarts una delegació de la CUP s'entrevistarà amb Carles Puigdemont a Waterloo. Serà 48 hores després d'haver anunciat un preacord amb ERC per la investidura. Fonts del partit situen la visita al marge de la negociació, com quan divendres van visitar Junqueras a Lledoners. És evident, però, que el paper que haurà d'assumir el Consell per la República, amb Puigdemont al capdavant, serà determinant perquè les converses per fer govern arribin a bon port. 

A la imatge principal, primer pla de la bústia del Consell per la República, a Waterloo. / ACN