Les ideologies d'extrema dreta solen sustentar-se en teories de la conspiració que mantenen un cert equilibri entre aparentar ser científicament rigoroses i existir en la vaguetat més nebulosa. Qualitats amb les quals els líders d'aquests moviments busquen fer més eficient la seva propaganda, tot infectant el raonament lògic i les emocions de l'electorat. La més sonada recentment a Europa i Amèrica del Nord, però que en realitat no és res de nou, és la del 'gran reemplaçament' o 'gran substitució', d'origen francès i fortament vinculada a la islamofòbia. Es tracta d'un dels pilars del supremacisme més extrem, segons el qual les persones de raça no-blanca, i més concretament les 'elits' àrabs, berbers, llevantines, nord-africanes i subsaharianes, s'haurien conjurat en un pla per reemplaçar la població europea amb membres de la seva ètnia fins que siguin minoria.

Entre els disseminadors d'aquesta teoria, encara que sovint ho facin de manera encoberta, destaquen personalitats com Éric Zemmour, Marine Le Pen, Viktor Orbán, o Santiago Abascal, així com els seus seguidors a les xarxes socials i a les manifestacions ultradretanes. Sovint, la teoria es fa servir com argument per defensar la identitat pròpia, el nacionalisme europeu i cristià, contra el 'genocidi blanc'. Encara que la idea pot semblar esbojarrada per al lector mitjà, a la pràctica s'infiltra entre els discursos de la dreta per justificar mesures que sentim diàriament, com la fortificació de les fronteres. Amb el temps, aquestes retòriques es normalitzen i se solidifiquen, i les acaben adoptant fins i tot les formacions més moderades. Més enllà del racisme quotidià, la teoria del 'gran reemplaçament' ha acabat en tragèdia diverses vegades, quan ha motivat atacs de terrorisme domèstic per part de supremacistes, com el de Christchurch (Nova Zelanda) o el de Buffalo (Estats Units), més recentment.

Vox i el 'gran reemplaçament'

Vox no ha tingut miraments a l'hora d'introduir teories de la conspiració com ara el 'globalisme' en la política mainstream. Teories que, com gairebé totes, acaben derivant en antisemitisme. En el cas del 'gran reemplaçament', però, l'objecte d'odi sol ser la comunitat nord-africana, majoritàriament musulmana, que s'ha establert al vell continent en les darreres dècades. La resposta dels moviments reaccionaris com Vox a aquest canvi demogràfic ha estat la de voler protegir la 'identitat europea', els seus valors i religió, i també la seva raça. L'altra cara de la moneda és culpar l'altri de tots els mals que pateix el país. Per il·lustrar el seu discurs d'odi, aquells que creuen en la substitució solen esmentar dades demogràfiques-- sovint tretes de context-- en un to alarmant, emmarcant els processos migratoris com una amenaça que ens afecta personalment, però que també posa en perill la idea que tenim de nosaltres mateixos, quelcom molt més difícil de definir. És per això que quan es fa una crida a protegir una suposada 'identitat europea' en un continent que històricament ha estat marcat pels fluxos migratoris i que és tan divers en si mateix, en realitat es fa una crida a quelcom extremadament inconcret, però també més efectiu en termes d'apel·lar a les emocions de la població. Vox ho fa de manera molt efectiva (i emmascarada) en la seva campanya per les autonòmiques andaluses.