La presentació de la llei del referèndum ha centrat l’atenció de les portades i editorials dels diaris de Madrid d’aquest dimecres. Les grans capçaleres coincideixen a treure l’acte de dimarts en portada i fer-lo mereixedor dels seus editorials, però difereixen en les valoracions, que oscil·len entre la ridiculització i el tracte apocalíptic.

En la primera línia, la de la ridiculització, és en què es mou El País, que destaca, especialment, que l’acte se celebrés en un “teatre”, en al·lusió al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). "Puigdemont presenta en un teatre una llei sense garanties", així és com titulen des d'El País l’acte d’ahir a la seva portada, desmereixent l’acte pel simple fet que se celebrés en un teatre, un espai on normalment es representen obres de ficció.

No obstant això, aquesta no és l'única peculiaritat de la portada d'El País. La segona notícia amb més importància a la portada és el llançament de míssils de Corea del Nord. De fet, la notícia de l’acte del referèndum, tot i ser la principal de la portada, no va acompanyada de cap fotografia, ja que qui s’endú aquest “privilegi” és el líder nord-coreà Kim Jong-un. En aquesta línia, el titular és: "Corea del Nord eleva el desafiament als Estats Units amb un míssil de llarg recorregut". Una coincidència, buscada o no, que El País decideixi que les dues notícies comparteixin portada i alhora defineixi de “desafiament” els actes de Kim Jong-un, que és com qualifiquen les accions del Govern català.

Per la seva banda, l’ABC opta per titular l’acte d’ahir com a "Escac a l’Estat de dret a Catalunya" i afegeix que “la Generalitat presenta un delirant projecte de llei que trepitja els drets, garanties i llibertats dels mateixos catalans per imposar la consulta il·legal d’octubre i la consegüent independència”. En total, quatre línies a la portada del rotatiu que compten amb totes les paraules que des de Madrid s’han anat repetint els últims mesos per parlar del referèndum: “trepitjar els drets”, “imposar” o “consulta il·legal”.

La foto que han elegit per a la portada també crida bastant l’atenció. El protagonisme principal recau sobre el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que es troba envoltat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el conseller de Transparència, Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, el conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, el conseller de Justícia, Carles Mundó, i el conseller d’Interior, Jordi Jané. De fet, el que més crida l’atenció és que només Junqueras es troba amb la mirada alçada, tot i que mira cap a un costat, la resta, però, acoten el cap, com un senyal de submissió. A més, un petit detall a destacar és que la fotografia és de la presa de possessió de Santi Vila com a nou conseller d’Economia i Coneixement i no de l’acte de presentació de la llei.

Qui va un pas més enllà és El Mundo, que titula "Puigdemont presenta la llei que deroga l’Estat a Catalunya”. En aquest sentit, qualifica la llei del referèndum com a “llei suprema” que decreta “un règim jurídic excepcional”. Un escenari apocalíptic al qual el rotatiu afegeix que “la independència es proclamaria en tan sols 48 hores si guanyés el ‘sí’". A banda també destaca que el referèndum es farà “sense un cens oficial” i “els ciutadans estarien obligats a ser vocals de les meses”. No obstant això, per frenar aquest escenari catastròfic, posa en portada les declaracions de la ministra de Defensa que “recorda que l’Exèrcit garanteix per terra, mar i aire la sobirania i la integritat d’Espanya”.

"Cop a la democràcia i llei suprema" als editorials

Pel que fa als editorials, les quatre grans capçaleres també han donat el protagonisme a l’acte d’ahir. La Razón opta per titular-lo “cop a la democràcia” i titlla el Govern de la Generalitat d’”irresponsable i capitanejat per un grup radical del qual depèn la CUP”. També fa referència que l'opció independentista “només és recolzada per un 32% de la població”, que són els que van votar 'sí' al 9-N i, per tant, “costa d’imaginar que els milers, milions, de ben intencionats ciutadans que van anar a les grans manifestacions i a altres demostracions patriòtiques, ho fessin per donar un cop a la democràcia espanyola i, de pas, enderrocar la monarquia parlamentària”.

El País, per la seva banda, qualifica la llei com a “fraudulenta”, ja que “no es va presentar al Parlament”, “no és ni un esborrany, ni un projecte, ni una moció” i afirma que és “un text amb aparença de llei però que incorre en la ruptura legal i de frau de llei”. Tot i això, les paraules més gruixudes es troben al final de l’editorial, ja que qualifica l'acte d'ahir com a "acte fundador d’un règim que difícilment s’escaparia del qualificatiu d’autoritari”.

Tot i això, els editorials més catastrofistes són els de l’ABC i El Mundo. Ambdós qualifiquen la llei del referèndum com a “llei suprema”. El Mundo aposta per definir el referèndum, o qualsevol consulta independentista, com a “cop encobert que pretén trossejar la sobirania nacional”. En canvi, l’ABC la defineix com a “disbarat jurídic protagonitzat per la Generalitat i els anarco-batasunos de la CUP que adquireix un aire surrealista i tòxic”.

Per acabar, El Mundo comparteix les paraules de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, i afirma que “l'única resposta possible segueix residint en la llei, que inclou el recurs de l’exèrcit”.

L'acte també té protagonisme als diaris digitals

Tant Ok Diario com El Español posen èmfasi en les paraules de Puigdemont on deixava clar que després de l’1-O res serà igual, inclús si guanya el ‘no’. El Español titula "Puigdemont amenaça: El nostre tren seguirà encara que surti el no” i afegeix que “els independentistes escenifiquen unitat després de la crisi provocada pel cessament d’un conseller”. No obstant, qualifica tant l’acte del matí al Parlament com el de la tarda al TNC de “teatrals”.

Per la seva banda, Libertad Digital afirma que "Puigdemont garanteix el referèndum i repta l’Estat a actuar contra els hipotètics votants”. Libertad Digital també posa la mirada en l’acte d’unitat celebrat pel “front separatista” després del cessament de Baiget, una decisió que consideren que és conseqüència de “l’obsessió de Puigdemont per satisfer la CUP”.