L'actuació de la fiscalía contra els alcaldes favorables al referèndum amoïna el director de comunicació per a Europa de Human Rights Watch (HRW, Observatori dels Drets Humans), la potent ONG dedicada a fer recerca i defensa dels drets humans arreu del món, a l'estil d'Amnistia Internacional.
Andrew Stroehlein, el director de comunicació, ha piulat al seu compte de Twitter: "Els fiscals d'Espanya amenacen d'arrestar centenars d'alcaldes pro-referèndum??". Twitter no dona tons de veu, però el sentit de la piulada és inequívoc:
Stroehlein enllaça el seu tuit amb una informació de Yahoo News, que reprodueix un despatx de l'agència France Presse, titulada justament així: "Espanya amenaça d'arrestar més de 700 alcaldes pro-referèndum". Habitualment, HRW, que té 3,48 milions de seguidors a Twitter, repiula el que diu Stroehlein, cosa que no ha fet en aquest cas.
HRW basa la seva influència en els extensos i detallats informes sobre la situació dels drets humans en els països on actua o d'alguna situació més general (l'ús de bombes de fragmentació, per exemple); no tant en una afiliació massiva i accions específiques sobre casos concrets com fa Amnistia Internacional, la seva competidora.
La seva última nota sobre l'Estat espanyol alerta de l'hostilitat dels mèdia nacionalistes espanyols contra els advocats defensors dels acusats de terrorisme després dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. "El govern d'Espanya i els líders dels principals partits polítics han de pronunciar-se clarament en defensa d'aquests principis fonamentals", conclou la nota.
Human Rights Watch, organització privada que no rep fons de cap Estat, va néixer per vigilar l'observança a Europa de l'Est dels acords de la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa, celebrada a Hèlsinki (1972-1975). El 1997 va compartir el Premi Nobel de la Pau com a membre fundador de la campanya internacional per prohibir les mines terrestres. El seu pressupost per al 2014 va pujar a 57 milions d'euros.
Stroehlein escriu des de fa dues dècades sobre conflictes violents, situacions de post-conflicte, règims autoritaris i transicions post-autoritàries i el paper dels mèdia en tot plegat. Abans havia estat director de comunicació de l'International Crisis Group.