En Marea defensa el referèndum unilateral a Catalunya i sosté que amb independència de la qualificació jurídica que se li doni cal considerar l'1-O com a “políticament vinculant”. Un extrem que difereix de la posició de Podemos i de Catalunya en Comú, que ho veuen com una “mobilització” que no suposa l’exercici del dret a decidir.

“No volem entrar en contradicció amb els nostres germans dels comuns, però per a nosaltres és una exigència democràtica” ha afirmat en declaracions a l’ACN el portaveu d’En Marea, Luis Villares, que assegura que més enllà del fet que sigui una "mobilització social", el referèndum expressa una "voluntat política materialment constituent" que "exercita el dret a decidir".

El resultat, ha afirmat, "no pot ser ignorat per les institucions catalanes, espanyoles o europees” perquè “quan parlem d’una voluntat col·lectiva per mitjà d’una participació, al marge del resultat que l’ordenament jurídic li atorgui, les conseqüències polítiques superen el marc jurídic”.

Voluntat política

El portaveu d'En Marea ha fet aquestes manifestacions després que la coordinadora nacional de Catalunya en Comú ha anunciat aquest cap de setmana que considera l’1-O com “una mobilització” però no com un referèndum “vinculant” sobre la independència de Catalunya. Una posició alineada amb la de Podemos, que també ho considera una mobilització on Pablo Iglesias ja ha dit que en cas de ser català “no hi participaria”.

Villares ha recordat que més enllà d’una "mobilització social" el referèndum posa de manifest una "voluntat política" que al seu entendre és "materialment constituent" perquè exerceix el "dret a decidir". “Quan parlem de si hi ha o no garanties del procés, ho fem sobre si hi ha garanties a nivell jurídic sobre les conseqüències", ha dit, però no sobre el caràcter "polític" d’aquesta voluntat, que "serà de primer ordre" i "no podrà ser ignorada per les institucions democràtiques”.

En aquest sentit, ha apuntat que malgrat que les crítiques que l’alcaldessa de Barcelona i Catalunya en Comú han fet al referèndum “són certes”, això no treu que el referèndum no sigui políticament vinculant. “És veritat que seria desitjable que tothom sabés quin és l’abast jurídic d’això, però en tot cas el que ens interessa aquí és el valor polític, que és que la ciutadania s’expressi", ha dit "i no hi pot haver res per sobre d'aquesta voluntat ciutadana d’expressar-se i participar en democràcia”. 

Via unilateral

Villares també ha expressat el seu suport a la via unilateral, perquè malgrat que el “desitjable seria que aquest fos un referèndum pactat, si això no és possible per la negativa d’un Estat que no està servint als seus ciutadans per manca de voluntat política, la resposta és establir els mecanismes que permetin donar la paraula a la gent”. “Per sobre d’una cotilla immobilista d’un Estat que no vol i no vol, què ens queda? Donar la paraula a la gent”, ha sentenciat. 

En aquest marc ha mostrat el seu suport a la posició dels partits independentistes en aquest procés. “Crec que s’està fent bé o intentant fer bé des de Catalunya”, ha dit, perquè “la Generalitat i les forces polítiques han buscat i busquen que això tingui plens efectes i plena validesa” mentre l’Estat es manté en un “immobilisme incomprensible” davant el fet que “un 80% de la població catalana” té “voluntat d’expressar-se”. 

Segons Villares, malgrat que el govern de Mariano Rajoy i els partits constitucionalistes denuncien la ruptura de la convivència a Catalunya en realitat existeix un “consens social” a l’entorn del dret a decidir. “Aquest 80% que donen les enquestes supera de molt qualsevol enfrontament social” i suposa un “consens social generalitzat on la ciutadania catalana s’expressa com a subjecte polític i diu que vol opinar i decidir, encara que sigui per dir ‘no’”.