El 8 d'abril de 2014, Marta Rovira (ERC), Jordi Turull (CiU) i Joan Herrera (ICV-EUiA), van anar al Congrés dels Diputats per presentar, en nom del Parlament de Catalunya, una proposició de llei per celebrar un referèndum pactat. Concretament se sol·licitava la transferència de la competència per convocar una consulta vinculant a través de l'article 150.2 de la Constitució Espanyola. Set anys després, Pere Aragonès ha desempolsat aquella via, davant la negativa de Pedro Sánchez a l'autodeterminació. 

L'endemà de la reunió entre presidents a Moncloa, el cap de l'executiu espanyol ha tancat públicament la porta al referèndum si no és que les forces independentistes aconsegueixen el suport de 3/5 parts dels diputats del Congrés per reformar la Constitució. I ha afegit que mai comptaran amb el suport del PSOE perquè això passi. És a dir, un camí impossible. 

"Hi ha altres vies, em remeto a fa set anys", ha replicat Aragonès, primer des dels micròfons de Catalunya Ràdio i després a La Sexta. Fonts de presidència consideren que hi ha camí per recórrer, sempre que hi hagi "mentalitat oberta", per al referèndum pactat. El propi president defineix aquesta opció com "la via més fàcil i transitable", en contraposició a la unilateralitat. 

El 150.2 vs. l'article 1 de la Constitució

Aquell abril de 2014, set mesos abans del 9-N -i sense rastre a les corts espanyoles de partits com Ciutadans, Podemos o Vox- Rovira, Turull i Herrera van defensar que el traspàs de les competències per organitzar un referèndum era "legal, possible i necessari", i que només requeria de voluntat política. Una predisposició que el seu interlocutor, Mariano Rajoy, no tenia. "La sobirania del poble espanyol correspon a tots els espanyols. No existeixen ni es poden crear sobiranies regionals, ni provincials, ni locals", va ser la resposta de l'aleshores president d'Espanya, que s'aferrava a l'article 1 de la Carta Magna. La proposta catalana va ser rebutjada per 299 vots en contra (PP, PSOE, UPyD, Foro Asturias i UPN), 47 a favor (CiU, ERC, BNG, Izquierda Plural, PNB, Amaiur, Geroa Bai, Compromís i Nueva Canarias) i l'abstenció de Coalició Canària. 

Mas, Rajoy i l'article 92

Al llarg de l'última dècada s'han explorat altres alternatives per aconseguir arrossegar l'Estat a un referèndum acordat. Tots els intents han estat fallits. El juliol de 2013, Mas va posar sobre la taula Rajoy l'article 92 de la Constitució, que preveu que "les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum" que ha de convocar “el Rei, mitjançant proposta del president del Govern prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats”. També ho va provar Puigedemont, amb el mateix resultat: no, gràcies.

Les consultes refrendàries i no refrendàries 

Uns anys abans, el 2010, el govern Montilla va aprovar la llei de consultes populars, que reservava a l'Estat la competència exclusiva d'autoritzar referèndums. Quan Mas va arribar a la presidència va buscar una nova escletxa, versionant aquell text i afegint-hi el concepte de "consultes populars no refrendàries, consultives i no vinculants". És a dir, es proposava a l'Estat que permetés fer una consulta sense implementació immediata dels resultats. Ni així. 

El plebiscit fallit del 27-S

Mas encara ho va provar a través de la fórmula de les eleccions plebiscitàries, el 27-S de 2015. L'aleshores president va voler ratificar els resultats del 9-N a través d'uns comicis on els electors votessin en clau d'independència 'sí' o 'no'. La indefinició dels comuns va impossibilitar aquesta via. El 'sí' va guanyar, però no va superar el 50% .

La disposició addicional a la llei espanyola

Ja amb Quim Torra com a president, l'Institut d'Estudis d'Autogovern va suggerir una nova alternativa. Es tracta de la introducció d'una disposició addicional a la Llei orgànica espanyola que regula les modalitats de referèndums. Un text de 1980. Aquella proposta va quedar guardada en algun calaix del Palau de la Generalitat. 

A la imatge principal, Turull, Rovira i Herrera al Congrés, l'abril de 2014. / ACN