Com si es tractés del minut 17:14 al Camp Nou, els balcons del Liceu Renouvier de Prada es vesteixen d’estelades durant la tercera setmana d’agost. Des de fa 48 anys, aquest poble de la comarca del Conflent acull polítics, professors, activistes i alumnes procedents dels Països Catalans. La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) és un espai de debat on s’organitzen conferències, cursos i tallers que abasten temàtiques variades com el medi ambient, la literatura o l’economia sota el denominador comú de la catalanitat.

La identitat del paratge és ambivalent, pròpia de la Catalunya Nord. Mentre el Liberté, Egalité i Fraternité presideix l’entrada del Liceu Renouvier com a lema de la República, el pàrquing és una infinitat de “matrícules per la independència” i adhesius de l’ase català. Al menjador també coexisteix aquesta dualitat cultural, ja que encara que els productes són d’origen francès, les tradicions alimentàries dels alumnes romanen irreductibles fora de les fronteres. A l’hora d’esmorzar, els més matiners ja fan cua al santuari gastronòmic català per excel·lència: la taula on es suca el tomàquet i es vessa l’oli d’oliva sobre el pa torrat.

Revertir la tendència generacional

Un dels objectius de la UCE és revertir la tendència generacional, i és que per moments el Liceu Renouvieur ofereix l’aspecte d’un geriàtric. Si bé la neu no és perpetua al cim del Canigó, el blanc és vitalici a les cotes dels assistents. El jovent és un tipus de fauna que es deixa veure esporàdicament per les classes en horari diürn. Per preservar aquesta espècie en perill d’extinció, consten els esforços d’alguns alumnes que s’emporten els seus “xiquets” a terres pradenques perquè aviat s’impregnin de la mística que envolta l’UCE.

Les samarretes reivindicatives o la fluctuant connexió sense fils són altres de les senyes d’identitat de l’ecosistema de la UCE, però si per quelcom es caracteritza Prada és per ser un lloc de reflexions. El torn de preguntes és sagrat, però entre els assistents hi ha qui aprofita la calma estival per desinhibir-se amb un monòleg interior que sovint va acompanyat d’un “seré breu”. El ritual comporta una posada en escena que engresca a més d’un, ja que exposen el seu argumentari dempeus amb micròfon en mà. I compte, perquè si diuen “ja acabo”, és que en tenen per estona. De ben segur que ara que tenen un any per endavant, alguns d’ells ja comencen a preparar les seves “reflexions” per a la 49ena edició de la UCE.