Intentant no fer gaire soroll, una tercera via s'ha anat obrint pas entre l'amnistia i l'indult, com a solució per alliberar o afluixar les condemnes dels presos independentistes. Es tracta d'una reforma del Codi Penal per atacar el delicte de sedició que blindi el dret de protesta i, de retruc, beneficiï els líders de l'1-O sentenciats pel Suprem. Ha estat batejada com la via Asens, ja que el líder dels comuns n'és l'ideòleg original. El nou govern de coalició PSOE-Podemos sembla haver assumit la proposta, els partits independentistes expressen els seus dubtes i el món sindical, a qui també interpel·la la reforma, està a l'expectativa. Tots han compartit el seu punt de vista amb ElNacional.cat. 

L'article 544 del Codi Penal afirma que "són reus de sedició els qui s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials". I fixa penes d'entre vuit i quinze anys per als seus autors. És el delicte pel qual s'ha condemnat els presos de l'1-O. En el cas de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, amb l'agreujant de malversació.

La sedició no està tipificada com a delicte als principals països europeus —a Alemanya va abolir-se l'any 1970—, i els tipus que s'hi assemblen expliciten —a diferència del que passa a Espanya— que és imprescindible l'ús de la violència. D'aquí les traves que ha trobat Llarena per poder extradir els exiliats. "Compassar" i "homologar" la legislació espanyola als estàndards europeus és l'argument al qual  s'agafa el PSOE per promoure la reforma enmig de les acusacions de la dreta de voler "premiar el cop d'estat" i concedir "un indult encobert". La feina, els esborranys i els contactes per temptejar aliances ja han començat. Un dels propòsits és transcendir el debat independentista i presentar la proposta com un avenç social en la protecció del dret a protesta, per sumar així els principals sindicats i l'activisme. El govern espanyol té clar que l'article actual "és més propi del s. XIX", quan es temia pels tancs al carrer. 

Derogació, redefinició o rebaixa

La proposta de partida dibuixa tres escenaris possibles: la derogació total del delicte de sedició, la redefinició del redactat especificant que perquè es produeixi és necessari l'ús de violència física contra les persones, o la rebaixa de penes —dels entre 10 i 15 anys actuals a entre 3 i 5—. L'article segon del Codi Penal estipula que "tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin el pres, encara que hi hagi sentència ferma". Això implica, segons els seus impulsors, que Junqueras i companyia podrien beneficiar-se'n i quedar lliures d'aquí a uns mesos.

Ja fa un any que Jaume Asens aposta per aquesta idea. Una de les raons principals és que "a diferència de l'amnistia i l'indult, la reforma del Codi Penal té l'avantatge que mira endavant, té vocació de futur i pot beneficiar altres col·lectius, com activistes de la PAH o sindicalistes". Tots ells, col·lectius afectats per la reinterpretació que el Tribunal Suprem ha fet del delicte de sedició en la sentència de l'1-O i que obre la porta a reprimir la dissidència. 

Els comuns han defensat obertament que la seva opció ideal seria suprimir el delicte de sedició del Codi Penal, però són conscients dels equilibris i dificultats que implica per al PSOE una sacsejada d'aquest nivell. Alhora, recorden en relació a l'amnistia i l'indult que la primera no la vol el PSOE i el segon no el consideren els presos. 

Com ho veu l'independentisme?

Si en un punt hi ha consens al si de l'independentisme és en reivindicar, sense fissures, una amnistia. Preguntats sobre el seu posicionament en relació a la proposta de reformar el Codi Penal, els principals dirigents d'ERC, JxCat i la CUP deixen clar que la fi de la repressió que reclamen només pot ser completa si passa per una amnistia. En aquest sentit, recorden que hi ha centenars d'altres represaliats en el marc de l'1-O, des de CDRs a Trapero, passant pels exiliats, els membres de la sindicatura pendents de judici o els integrants del govern processats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. 

En espera de conèixer els detalls de la proposta, l'entorn d'Oriol Junqueras trasllada a aquest diari que s'ho miren amb "recel absolut" i expressen la seva preocupació perquè la mesura no acabi sent una "cortina de fum". "El que no permetrem és que els generals surtin i entri la tropa", afirmen. És a dir, que no contemplen una mesura que "només serveixi per als presos i les cares visibles" i oblidi la resta d'encausats. 

Des de la CUP, Mireia Vehí insisteix també en aquesta reflexió, la de no deixar ningú a l'estacada, i afegeix que si l'amnistia és la prioritat és també perquè implica "assumir que l'autodeterminació és un dret". Amb tot, els anticapitalistes no tanquen cap porta i veurien amb bons ulls la possibilitat de derogar la sedició que "criminalitza la dissidència"; una posició que seria compatible amb seguir defensant l'amnistia. 

En una línia similar es manifesta Junts per Catalunya, que s'obre a negociar la reforma del Codi Penal. El seu diputat a Madrid, Jaume Alonso Cuevillas, comparteix la necessitat d'eliminar un "delicte que no té sentit" en l'actualitat. L'advocat subratlla, a més, que cal tenir en compte que alguns dels presos estan condemnats també per malversació i que, en cas de derogació de la sedició, el Suprem hauria de recalcular la condemna —exclusivament ja per malversació—. El problema: que "les penes de malversació superior a 250.000€, com és el cas, poden superar els 8 anys de presó".  Per això, conclou que aquesta alternativa "podria esdevenir inútil" si no s'acompanya d'una revisió de la malversació. 

I el món sindical? 

L'estratègia del govern de coalició passaria per aprofitar que s'obre el meló de la reforma del Codi Penal per tocar no només la sedició sinó també altres punts polèmics que són reivindicacions històriques del sindicalisme. Sumar UGT i CCOO al carro de la reforma seria un factor decisiu per guanyar adeptes. Per això, un dels aspectes que es plantejaran és la modificació de l'article 315, que imposa penes de fins a tres anys de presó als piquets. 

Des de la UGT expliquen a ElNacional.cat que ja els han contactat, però que estan "pendents de veure la proposta concreta". Destaquen que sempre estaran a favor de "qualsevol mesura que suposi una millora de drets", però són cautelosos a l'hora de fer més valoracions. Recorden, això sí, que ells com a organització ja han sol·licitat l'indult per a Dolors Bassa, una petició a la qual dona suport també CCOO. 

Encara està per decidir quina via s'acaba escollint per entrar formalment la proposta de reforma del Codi Penal, si a través d'un decret del govern o per la via dels grups parlamentaris. Això podria fer variar els timmings. Els comuns són optimistes i creuen que a la tardor podria aprovar-se. En qualsevol cas, caldria majoria per poder-ho validar. És a dir, que el concurs de l'independentisme tornarà a ser determinant.