Mohedano: "Les dones d’aquest país són les més estressades d’Europa"

Per què va decidir impulsar la Reforma? La meva preocupació és la democràcia. En altres països, la franja de tarda per fer activitat cívica comunitària és molt més àmplia i hi participen un de cada dos, mentre que al nostre és molt estreta i participem dos de cada deu. Si volem fer activitat cívica hem de renunciar a moltes coses perquè la feina no ens ho permet. I això baixa els nivells de participació. Els horaris, en bona part, afebleixen la democràcia.

Ho agafa des del vessant polític i no de conciliació. La nostra iniciativa ha canviat una mica el relat. Durant els últims 20 o 25 anys s’ha parlat de la conciliació i nosaltres li hem donat la volta. Aquesta és una iniciativa en favor de la salut pública. Tenim persones que no dinen, que no sopen i que no dormen a l’hora que toca. Hem endarrerit el nostre ritme circadiari dues hores.

I això afecta la salut? Sí. Els primers sàpiens esmorzaven quan es llevaven, dinaven quan el sol estava a dalt de tot, sopaven quan es feia fosc i dormien quan era de nit. Això ho hem trencat i té unes conseqüències brutals sobre la salut. Ara som el país amb l’esperança de vida més alta d’Europa i la segona del món, però al mateix temps tenim un 15% d’obesitat infantil.

Els horaris, en bona part, afebleixen la democràcia

No anar a l'hora perjudica els més petits? Els nostres avis van fer uns horaris anteriors i una vida alimentària més saludable però, en canvi, els nens actuals ja tenen el mateix percentatge d’obesitat infantil que els nord-americans. Tenim un problema a mig termini i és probable que deixem de ser un país que deixi de tenir l’esperança de vida més llarga d’Europa.

Com ha modificat la història els nostres horaris? La qüestió dels horaris té tres moments històrics per arribar al desgavell en què estem ara. Primer tenim un fus horari que no ens correspon, hauríem de tenir el britànic. Segon som un país presencialista que no avalua la gent per la feina que fa, sinó per les hores que es passa a la feina. Això fa què no tinguem uns horaris flexibles. A Holanda, la rigidesa és d’un 40% i els treballadors poden entrar i sortir perquè se’ls avalua per la feina que fan, però al nostre país la rigidesa és d’un 80%, la més alta d’Europa. Això comporta una baixa productivitat i, per això, no tenim teixit productiu competitiu.

Quina incidència va tenir el franquisme en aquests canvis? El tercer bloc és el del desarrollismo franquista, als anys 60. Les famílies, molt més nombroses que les actuals, estaven cuidades per la mare, i el pare, buscava un segon sou o fer hores extres a la fàbrica. Si era funcionari, feia un horari de jornada intensiva de 8 h a 15 h i, després, dinava i feia una segona feina. Per això es va deixar de dinar a la una. Arribaven a les 9 a casa, la mare esperava amb els fills que el pare arribés i passaven de sopar a les 8 h a fer-ho a les 9 h. Aquest desgavell ens porta a consolidar un horari que no només afecta les qüestions de salut, sinó també d’èxit escolar, d’equilibri demogràfic, de cohesió i de democràcia.

Això, amb feines com la nostra o sanitàries, en què no hi ha horaris, com se soluciona? Hi ha feines que són de 24 hores. Rebem moltes demandes de persones que són infermers o periodistes que treballen en digital que tenen aquesta preocupació. Sí que pot arribar a afectar, perquè si compactem les hores de feina de 9 h a 17 h i tota l’activitat econòmica i de serveis es fa en aquest horari, podrem millorar. Aquesta oferta de 24 hores gairebé no té gaire sentit. Però qui faci de policia o metge haurà d’atendre les 24 hores.

Com es compagina això amb la tendència de les botigues a obrir fins més tard? És paradoxal que en un moment de crisi en què hi ha menys vendes, el sector del comerç hagi ampliat horaris i, per tant, s'augmentin costos. No té sentit. Al final, tots comprem els mateixos pantalons, independentment de si està obert 24 hores. El sector del petit comerç, que són unes 300.000 persones a Catalunya, tenen dret a tenir vida privada i per això cal compactar els horaris. Si te’n vas fora, les botigues tanquen a les 19.30 h.

Tampoc cal que els barcelonins siguem turistes a la nostra pròpia ciutat

I amb el turisme, que vol tenir a l'abast serveis a tota hora? Aquesta és una altra qüestió, que són les ciutats obertes 24 hores. Som receptors de turisme i no podem donar l’esquena a aquesta oferta, però tampoc cal que els barcelonins siguem turistes a la nostra pròpia ciutat. Volem que la gent s’aixequi al matí i esmorzi perquè ara només ho fan tres de cada deu. Això no té per què ser un problema per obrir les ciutats 24 hores perquè algú de fora fa un horari endreçat dins d’aquesta bogeria.

El sector de la restauració hi està d’acord? Es treballa a torns. Es tracta que el ritme general dels ciutadans sigui aquest que proposem perquè és el més saludable, el de tota la vida. L’organització de la ciutat va per una altra via. Nosaltres parlem d’un doble ritme. El dels veïns i el del turisme. Els turistes quan venen aquí dinen a les 12 h i sopen a les 17 h. Som nosaltres els que aprofitem la franja per dinar a les 15 h i sopar a les 23 h.

Com aconsegueixes, sense imposar-ho, que la gent dini a les 13 h? Si ho vam canviar una vegada, ho hem de poder canviar una altra. Abans dels anys 60 fèiem aquests horaris. Hem de fer molta pedagogia. A la gent li hem d’explicar que aquests horaris que hem instal·lat en els darrers anys, tenen unes conseqüències brutals per a la seva salut o per l’acompanyament de la gent gran. No som Corea del Nord i no podem dir a la gent: a partir d’ara es faran aquests horaris.

I com ho faran? Tenim un exemple amb la llei del tabac, que l’agafem com a referent del què volem fer. Al principi, ningú es creia que es deixaria de fumar a les discoteques. Però després d’una dècada d’impulsar-la, la gent ja no fuma dins de casa ni al cotxe. Hem aconseguit un canvi d’hàbits a través d’una cadena de valors.

Quin és el punt en comú amb la llei del tabac? Hem d’explicar que determinats horaris maten, tocar alguns elements de llei per fer palanques d’acceleració i incentivar aquelles empreses i organitzacions que facin uns horaris més saludables. Ho farem des del Parlament amb una llei, amb un gran pacte de tots els actors i amb una gran campanya perquè els incrèduls i ignorants vegin que això és una necessitat per a tothom.

Tenen previst signar l’acord per a la Reforma Horària aquest any? Jo sóc nou al Parlament i he de començar a entendre moltes coses. Ara estem dialogant amb la comissió d’Afers Institucionals per començar a articular el primer text per poder impulsar la llei. Ens posem mans a l’obra.

Quins suports té? Tots els grups hi estan d’acord i això és un gran avantatge. Se supera la idea de la ideologia perquè és un projecte integral per millorar els horaris de tot el país.

La globalització és una oportunitat per a la reforma horària

Després que el Tribunal Constitucional suspengués l’any passat la llei catalana d’horaris comercials, es preveu aplicar-la al marge del procés o quan tiri endavant? Tenim algunes dificultats. No tenim competències en matèria laboral, la llei catalana d’horaris comercials està suspesa, els horaris de la televisió no els podem regular exclusivament des d’aquí... No em queda cap dubte que si a Catalunya fem aquesta estratègia i es consolida, a Madrid també correran aires de canvi, perquè si ho enfoquem com a un element de salut de les persones, les organitzacions i la societat en general, caurà pel seu propi pes. La globalització és una oportunitat per a la reforma horària.

De vegades, es relacionen els horaris que fem amb el clima. No té res a veure. És una qüestió del franquisme. I ara tenim l’oportunitat de corregir-lo i posar-nos en hora.

La mentalitat horària està molt assentada. Una persona que treballa a Brussel·les té més flexibilitat per entrar i sortir. Quan tu treballes, el comerç treballa, i quan tu descanses, ells també ho fan. Hem de trobar un equilibri entre una oferta 24 hores i unes persones que també tenen un dret de poder viure d’una manera digne i amb qualitat. Aquesta iniciativa també és un combat a favor de l’equitat. Es parla de dos grans eixos de distribució: el del poder i el de la renda. Nosaltres n’afegim un tercer: la redistribució del temps, que també és una font de riquesa i ara és un bé escàs.

Al Parlament estan impulsant la Reforma Horària però a la Generalitat no. Com es concilia? Fruit de la comissió d’estudi, una de les conclusions va ser que el Parlament havia de ser pilot amb els horaris. Al matí comencem a les 10 perquè hi ha gent que ve de fora, però la sessió de tarda, enlloc de començar a les 16.30 h, comença a les 15 h. Hi ha situacions en què t’han convocat per un dinar a les 14 h i una hora més tard has de ser al ple.

I doncs? Haurem de fer molta pedagogia, haurem de suprimir els dinars de feina o fer dinars executius de 45 minuts. Ens pensem que a les sis de la tarda ho podem resoldre tot però els estudis diuen que una persona rendeix més de 9 a 12 h del matí. Perquè els periodistes pugueu fer la vostra feina millor, hem d’intentar deixar de generar activitat política a partir de les set de la tarda. Hem d’avançar els premis Gaudí i Planeta i el futbol.

A Palau, l’implementareu? Jo confio molt en la consellera Munté, que aporta un aire femení i cal molt en aquesta reforma.

Què aportaria un toc femení? Quan parles de conciliació, tothom surt corrents i no va amb ells, però quan parles de salut pública i els dius que per molt que et cuidis i no tinguis colesterol, si dorms quatre hores t’agafarà un ictus, la cosa canvia. Si aconseguim també que les dones assumeixin quotes de responsabilitat també canviarien les coses.

Per què? Perquè les dones d’aquest país són les més estressades d’Europa i les més medicades del món. I en bona part els horaris hi tenen molt a veure. Són les dones que més tard tenen els fills i només en tenen 1,16. Això té un cost brutal per la nostra societat perquè, al final, qui pagarà les pensions del futur si no tenim futurs treballadors?

Fotos: Sergi Alcàzar