La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, intenta reiniciar aquest dimecres el seu tràmit de ponència al Congrés després de deu mesos en punt mort en els quals els sis grups partidaris de modificar la norma ―PSOE, Unidas Podemos, ERC, PNB, EH Bildu i Junts― no han aconseguit tancar un acord en sis articles sensibles. Sí han aconseguit en aquest període i després d'unes trenta reunions de feina pactar canvis que afecten a 15 articles que se sumeixin als acords que es van assolir en les dues úniques reunions de la ponència que es van aconseguir celebrar amb tots els grups parlamentaris el gener i el febrer.

Fonts parlamentàries d'aquest grup proreforma ressalten a EFE que hi ha encara discrepàncies en sis articles, encara que són en tres d'ells on les posicions, especialment amb el PSOE, dista d'arribar a un acord de forma imminent. Aquests tres esculls que es mantenen des de l'inici de la tramitació de la reforma impulsada definitivament el novembre de 2021 són l'ús del material antiavalots en les manifestacions, les multes per falta de respecte a l'autoritat i les devolucions en calent.

Lluny de l'entesa

Les fonts consultades han apuntat a EFE que sobre aquests assumptes hi ha hagut en els últims mesos diferents propostes i que cap no ha estat acordada per tots els grups que negocien la nova llei, encara que les divergències no són les mateixes entre els grups ni tampoc en els mateixos punts.

Per això, arribats a aquest punt que les negociacions dels grups a favor de la reforma no avançaven més, en l'última reunió tant PNB com Unides Podem van proposar a la resta la possibilitat de convocar la ponència i posar així "negre sobre blanc" tots els punts acordats fins a la data a PP, Vox i Ciutadans. En cap cas, no aclareixen a EFE les fonts consultades, la reunió de la ponència d'aquest dimecres suposarà l'última de les seves sessions, entre altres raons perquè en ella es pretén "ordenar la feina" i constatar totes les propostes de canvi que compten amb majoria per tirar endavant.

Les exigències d'Amnistia Internacional

Amnistia Internacional exigeix a l'Estat espanyol que garanteixi l'exercici del dret de manifestació pacífica i reclama un control sobre les actuacions policials, en especial de quan es denuncien abusos per parts de les autoritats. Tot això es recull a l'informe sobre el dret a la protesta en l'Estat, publicat el mes de novembre passat, on es destaca especialment els efectes de la llei mordassa, l'enduriment del codi penal contra les protestes i la falta d'investigació de les denúncies d'abusos policials. L'ONG aprofita que el Congrés ha obert el debat sobre la llibertat d'expressió, reunió i manifestació amb la proposta de modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana.

L'entitat subratlla les conseqüències pernicioses de la llei mordassa, vigent des de l'any 2015, per al dret a la manifestació. Amnistia afirma que aquesta llei ha comportat "set anys de restriccions indegudes". Aquesta ONG no és l'única en denunciar els efectes d'aquesta normativa. Des de la seva entrada en vigor aquesta i altres organitzacions han documentat un retrocés "seriós" a l'exercici del dret a la protesta com a "conseqüència", entre altres, de la reforma del codi penal, l'aprovació de la llei mordassa, "l'ampli marge de discrecionalitat i arbitrarietat atorgat a les forces de seguretat en la seva actuació durant les manifestacions pacífiques" o la utilització "abusiva" de pilotes de goma o projectils de foam.