La regidora de la CUP Laia Estrada ha plantat la justícia no entrant a declarar aquest dijous als jutjats de Tarragona, on havia estat citada per comparèixer com a investigada per haver participat en diverses protestes el 21 de desembre de 2018 a la seva ciutat amb motiu de la reunió del Consell de Ministres a Barcelona.
Estrada ha explicat que "el fet de no col·laborar amb aquesta justícia forma part d'una estratègia política dels càrrecs electes de la CUP i l'esquerra independentista". La regidora ha recordat que tota la causa està construïda a partir d'uns atestats dels Mossos "que no s'ajusten a la realitat dels fets i que són fantasiosos". "El fet de decidir no entrar és una forma de denunciar que no només estem davant d'un despropòsit, sinó que és un atac contra el nostre dret a manifestar-nos. Tenim una responsabilitat com a electes", ha reivindicat.
🗣@EstradaLaia "#SonTresMil les persones represaliades en el que és una operació d'estat que compta amb la complicitat de la Generalitat del govern d'ERC i JxCat i dels Mossos d'Esquadra"#ProuRepressió pic.twitter.com/KP58ghq40i
— CUP Tarragona (@CUPTarragona) December 3, 2020
La regidora anticapitalista ha recordat que la protesta per la qual està investigada "va consistir en caminar molts quilòmetres" i que, no obstant això, està investigada per "desordres públics". Així doncs, ha emmarcat aquesta causa en altras que darrerament ha condemnat activistes independentistes, com és el cas del jove de Vilafranca del Penedès Adrian Sas, que ha estat sentenciat a tres anys i mig de presó per haver participat a la manifestació del primer aniversari de l'1-O. També ha esmentat les sentències contra Francisco Garrobo (membre del secretariat general de la CUP), Moisés Fernández i el raper Pablo Hasél.
Estrada ha denunciat una "macrocausa repressiva de l'Estat contra l'independentisme que, malauradament, compta amb la complicitat de la Generalitat de Catalunya gràcies al Govern de JxCat i ERC". De fet, la sentència de presó de Sas va venir provocada per l'acusació particular de la Generalitat.
Objectiu: arxivament de la causa
Els altres citats aquest dijous sí que han accedit a comparèixer al jutjat, on han rebut l'escalf de mig centenar de persones. La resta ja van comparèixer fa uns dies –entre ells un noi que el 2018 era menor d'edat.
Desenes de persones fan costat als investigats / Foto: ACN
Segons ha reafirmat Carles Perdiguero, advocat d'Alerta Solidària, el cas es va obrir arran d'atestats dels Mossos d'Esquadra per les protestes que es van fer el 21 de desembre de 2018 a la ciutat. En alguns casos, ha dit, les investigacions "apunten a fets abstractes" on a alguns se'ls acusa de liderar una manifestació i a d'altres de participar-hi sense concretar cap fet delictiu. "Uns atestats que desvetllen que manifestar-se acaba sent gairebé un esport de risc", ha manifestat. L'advocat ha avançat que a mesura que avanci la instrucció demanaran l'arxivament de la causa perquè no hi veuen indicis de delicte.
La protesta
El 21 de desembre de 2018 una manifestació va recórrer el centre de Tarragona de manera improvisada passant per la subdelegació -on es van llençar ous de pintura a la façana-, pels jutjats i per la comissaria de la policia espanyola. La protesta va passar per l'accés de la T-11 i va bloquejar l'accés al port per l'autovia A-27 durant una hora. L'acció va acabar a la Imperial Tàrraco. A les set de la tarda es va fer una manifestació unitària amb el suport dels CDR, entitats i partits independentistes.