Una de les dues dones que va denunciar el senador de Junts per Catalunya al Congrés, Eduard Pujol, per assetjament sexual ha demanat perdó al judici obert contra ella per un delicte d'injúries. Noemí Llorens, a través d'un escrit enviat al jutge, s'ha disculpat i ha afirmat "Pujol no em va assetjar. Vaig mantenir una relació afectiva amb ell que, a la meva entendre, hauria pogut acabar millor". Pujol ha concedit el perdó, fet que permet que Llorens eviti conseqüències penals. Segons ha avançat El País, la regidora de Pineda de Mar ha apuntat en el seu escrit que s'ha sentit "manipulada" i que "determinades persones del partit" —sense especificar quins— la van utilitzar per "suspendre fulminantment de militància" a Pujol i fer-li "mal amb finalitat polítiques".
Acusacions contra Madaula
En el seu escrit remès al jutjat, Noemí Llorens, acusa Aurora Madaula d'haver-la convençut que "aquesta actuació de Pujol era constitutiva d'un delicte d'assetjament i em va animar a denunciar-lo davant el partit i davant la justícia". En aquest sentit, aclareix que mai va presentar una denúncia formal i es mostra com una víctima de la pressió. "La situació em va superar i amb el temps m'he sentit manipulada. Considero que determinades persones del partit van aprofitar intencionadament la meva experiència personal amb Eduard Pujol per a suspendre'l fulminantment de militància i fer-li mal amb finalitats polítiques". El passat mes de gener Madaula va denunciar davant l'Oficina d'Igualtat del Parlament contra el seu grup parlamentari per assetjament per raó de gènere; aquest juliol, ella i el partit van resoldre l'assumpte amb un pacte pel qual la formació es va comprometre a revisar els protocols interns.
Segons afirma El País, fonts de la direcció de Junts que van intervenir al conflicte asseguren que hi havia un interès d'alguns sectors per perjudicar Pujol "era una figura que molestava perquè ocupava un lloc i tenia una projecció pública que uns altres, com Aurora Madaula, anhelaven". A més, en la mateixa línia que Llorens acusen Madaula d'haver "sobredimensionat" els fets i pressionar perquè tinguessin conseqüències.
Suspensió d'Eduard Pujol
El cas d'Eduard Pujol va explotar l'octubre de 2020, quan Junts el va suspendre de la militància i el va forçar a deixar el seu escó al Parlament després de rebre el testimoni de dues dones sobre presumpte assetjament. L'altra denunciant, Eva Ràfols, era una dona amb la qual Pujol havia mantingut relacions i que va estar mesos publicant missatges a les xarxes socials on l'acusava d'assetjador i violador. Totes dues es van reunir amb la responsable de feminismes de Junts d'aquell moment, Aurora Madaula, i van elaborar un informe demolidor que van lliurar al secretari general del partit, Jordi Sànchez. Quatre dies després, la vicepresidenta de Junts en aquell moment, Elsa Artadi, va anunciar la decisió en roda de premsa.
Les víctimes no van presentar denúncia ni a la policia ni al jutjat, raó que va portar el partit a rectificar la seva decisió, i vuit mesos més tard va retornar el carnet a Pujol "per restituir el seu honor" i es va disculpar amb ell. En aquell moment, Pujol ja havia denunciat a ambdues dones per un delicte d'injúries. Les denúncies van prosperar i van deixar clar que les acusacions contra el senador de Junts eren falses. Durant l'any 2019, Ràfols li havia enviat més de 3.000 missatges per WhatsApp on l'amenaçava de fer públiques les seves intimitats amb l'objectiu "d'aconseguir noves trucades". En aquest sentit, el jutge va concloure que "va aprofitar la seva condició de diputat" per imputar "falsament d'actes d'agressió". La dona encara espera el judici i se li ha imposat una fiança de més de 80.000 euros. Pel que fa a Llorens, també va quedar a un pas de judici el 2022, després que un altre jutge constatés que les denúncies "eren falses i calumnioses". A més, el magistrat va acusar Junts d'haver provocat un "greu perjudici econòmic, social i polític" de Pujol en suspendre-li “vulnerant les regles del dret de defensa”. Pujol va posar com a condició per a perdonar-la que reconegués en judici que mai l'havia assetjat.