Nou judici relacionat amb el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del 2017. L’Audiència de Barcelona jutjarà a partir d’aquest dimarts dos regidors del PSC i el cap policial de Pineda de Mar, a qui la fiscalia demana tres anys de presó i d’inhabilitació a cada un per un delicte de coaccions amb l’agreujant de prevalença de caràcter públic. En concret, el fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, acusa la llavors primera tinenta d’alcalde de Pineda de Mar, la socialista Carme Aragonès; el segon tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Jordi Masnou –també del PSC, que continua al consistori, ara com a tercer tinent d’alcalde–, i el cap de la policia local de Pineda, Carles Santacreu, per haver “exigit” a la direcció d’una cadena hotelera “l’expulsió” d’uns 500 agents de la policia espanyola que tenia als hotels Checkin Pineda i Checkin Montpalau, l’endemà del referèndum i les polèmiques càrregues policials de l’1-O.
El judici s’havia de celebrar en el jutjat penal 2 d’Arenys de Mar el març passat, i un cop a la sala de vistes, el fiscal va exposar que s’havia adonat que Santacreu té en vigor el càrrec policial i s’hauria de jutjar a l’Audiència de Barcelona, i la jutgessa va suspendre el judici. La llei obliga a jutjar agents policials (de qualsevol cos) a les audiències provincials si és per una actuació com a autoritat pública. Carles Santacreu havia estat suspès del cos policial per l'Ajuntament de Pineda de Mar, però el va haver de readmetre el 2021. La defensa de Santacreu, exercida pel penalista Andreu van den Eynde, va aclarir que mai havia perdut la seva condició de policia, que té des del 2008 i que el govern local socialista l’havia suspès unes setmanes.
Un possible acord?
En el seu escrit d’acusació, el fiscal Aguilar exposa que la nit del 2 d’octubre del 2017, Aragonès, Masnou i Santacreu –que no anava d’uniforme, però es va presentar com a cap policial–, de “manera irregular, perquè no havien demanat cita prèvia”, van anar a l’hotel Checkin Montpalau i van “comminar” el director a “expulsar els funcionaris de la policia”. El director els va indicar que no podia, ja que tenien la reserva fins al 5 d’octubre i, veient la seva insistència, va trucar al gerent de la cadena per parlar amb els polítics. Segons el fiscal, el regidor d’Urbanisme, “amb to desafiador”, li va ordenar “treure aquests clients sí o sí” i, en vista de l’oposició del gerent, “a crits i enfadat, li va dir que li tancaria l’hotel durant cinc anys”. Finalment, el gerent va cedir i va informar la policia espanyola de l’amenaça. Una part dels agents van marxar el 5 d’octubre, com fixava el contracte. La contundència policial l'1-O va provocar concentracions de ciutadans indignats davant dels hotels on s'allotjaven els agents i es van viure moments de molta tensió.
Finalment, la secció sisena de l’Audiència de Barcelona ha programat per aquest dimarts i dimecres el judici per l’expulsió de policies d’hotels per l’1-O, gairebé un any després del primer assenyalament i cinc anys després dels fets. El cap policial de Pineda de Mar sosté que no va parlar en aquella reunió a l’hotel i que anava a acompanyar a les regidores, i per això no vol acceptar cap acord amb una condemna rebaixada, com s’indica que se li hauria ofert. També als dos regidors socialistes, defensats pel penalista Fermin Morales.
En el procediment, el fiscal va demanar l’arxivament de la causa contra Sílvia Biosca (PSC) –actual primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Pineda de Mar–, en considerar que no queda “prou” acreditat que cometés un delicte de falsedat en document públic per haver simulat un comunicat de premsa conjunt amb la cadena. I, el maig de 2019, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va arxivar la causa contra la diputada i regidora de Pineda de Mar Mònica Palacín (ERC), en considerar que no hi havia proves contra ella per jutjar-la per coaccions als titulars de l’hotel.