El Regne Unit ha acceptat tramitar l'euroordre contra la consellera a l'exili Clara Ponsatí després de rebre la nova informació que havia sol·licitat al jutge Pablo Llarena i que aquest li ha remès aquesta tarda.
Tot plegat després que la policia britànica li digués a l'espanyola que trobava l'ordre "desproporcionada" i que necessitaven els antecedents. Hores després retiraven el terme "desproporcionat" i avui quan Pablo Llarena ha ampliat la informació, basada sobretot amb desobediència, l'han aceptat. Per tant, si ara Clara Ponsatí intentés sortir de la Gran Bretanya, la detindrien i la posarien en mans de les autoritats policials del país.
Pablo Llarena ha fet una interlocutòria on descriu les resolucions del Tribunal Constitucional que Ponsatí, juntament amb la resta del Govern va desobeir. Argumenta que Clara Ponsatí va seguir un pla per "forçar i obtenir la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya".
Li atribueix com a consellera d'Ensenyament que donés les ordres per cedir els centres per poder fer la votació de l'1 d'octubre i diu que ho va fer sabent que la llei del referèndum havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional i que les seves ordres també contravenien el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que havia ordenat a la policia que tanquessin els centres de votació i impedissin el referèndum.
Pablo Llarena atribueix els mateixos delictes a Clara Ponsatí que a Dolors Bassa: sedició i malversació. Però ni en la euroordre, ni ara en l'ampliació d'informació, descriu cap escenari de violència i tant sols de desordres públics que pugui justificar el delicte de sedició per a Clara Ponsatí.
"Tot això amb l'objectiu d'aconseguir l'alteració de l'ordre legal i constitucional vigent", conclou l'escrit, enviat en espanyol i en anglès a través de SIRENE, el sistema pel qual es comuniquen les ordres de detenció europees.
La nova euroordre contra Ponsatí fa dies que cueja. Es va activar dimarts i dimecres passat es va informar que les autoritats britàniques l'havien qualificat de "desproporcionada", encara que després van assenyalar que s'havia tractat d'un error i que el seu objectiu era assenyalar que falta informació essencial.