"Els catalans no tenim Rei". Així de contundent s'ha mostrat aquest dissabte el president de la Generalitat, Quim Torra, davant l'anunciada presència del rei Felip VI als actes institucionals que se celebraran el 17 d'agost vinent quan farà un any dels brutals atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. La participació del cap de l'Estat, que va fer pública el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, divendres, ha indignat l'independentisme i ha eixamplat la ruptura entre la monarquia i la Generalitat, ja oficialitzada als Jocs Mediterranis.

Com va passar en aquell esdeveniment esportiu, Quim Torra participarà als actes oficials de l'aniversari del 17-A tot i que hi sigui el Rei, però el president ha volgut recordar que el monarca no serà ben rebut a Catalunya mentre no demani perdó pel seu discurs del 3 d'octubre del 2017. En aquell missatge, lluny de condemnar la violència policial desfermada el diumenge anterior contra els pacífics participants en el referèndum d'autodeterminació, el monarca va avalar de ple les mesures per "restablir l'ordre constitucional a Catalunya".

És el que l'independentisme anomena el discurs de l'"A por ellos" i, certament, aquell missatge reial va ser l'avantsala de la brutal ofensiva de l'Estat  que va portar a la suspensió de l'autonomia mitjançant el 155 i l'empresonament i l'exili del gruix del govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras arran de la declaració d'independència del 27 d'octubre.

L'unionisme va pretendre convertir l'1-O i el mateix 3 d'octubre, quan centenars de milers de persones van protestar als carrers contra la repressió policial, en una mena de 23-F de Felip VI, a imitació del que havia suposat per al seu pare, Joan Carles I, el cop d'Estat del tinent coronel Antonio Tejero el 1981. Ha estat un intent matusser d'equiparar la revolta democràtica catalana a un cop d'estat feixista que s'ha traduït judicialment en les duríssimes acusacions de rebel·lió del jutge Pablo Llarena contra els líders del procés empresonats o exiliats. La resposta política i social ha estat un rebuig a la figura del Rei gairebé sense precedents a Catalunya.

L'independentisme ja es va posar en guàrdia contra Felip VI i els líders polítics estatals a la manifestació que sota el lema "No tinc por" va recórrer el passeig de Gràcia de Barcelona el 26 d'agost. La marxa l'encapçalaven el Rei -un fet gairebé inèdit-, el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, l'avui exiliat Carles Puigdemont. L'independentisme hi va dur estelades de manera preventiva, davant el temor que l'unionisme aprofités l'acte per fer una demostració de força poques setmanes abans que el procés enfilés el tram decisiu.

Creixement exponencial del malestar

Aquell malestar ha crescut exponencialment un any després, en uns moments de descrèdit creixent de la monarquia. Els escàndols que assetgen Joan Carles I, el rei emèrit, l'últim dels quals les gravacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, o l'empresonament d'Iñaki Urdangarin per l'afer Nóos, han dificultat a Felip VI la promesa de posar en marxa "una monarquia renovada per a un temps nou" que va formular quan va accedir al tron el 19 de juny del 2014, després de l'abdicació del seu pare.

Generalitat Trapero Forn Puigdemont Sergi Alcazar 07

El conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero, en una roda de premsa sobre l'operació dels atemptats del 17-A

Però el 17-A ha allunyat encara més la monarquia espanyola d'una àmplia majoria a Catalunya pel fet que els màxims responsables de la brillant operació dels Mossos d'Esquadra que va permetre en un temps rècord neutralitzar el comando terrorista autor dels atemptats de la Rambla avui són un a la presó i l'altre processat: el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i el major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero. L'eficiència d'aquella operació va permetre al govern de Catalunya gestionar sense gairebé ajut extern la pitjor crisi de seguretat que s'ha viscut a l'Estat espanyol des dels atemptats d'Atocha. La Generalitat va actuar aquell dia com un autèntic Estat a ulls del món.

L'autoinvitació del monarca a l'aniversari del 17-A -l'Ajuntament de Barcelona, organitzador dels actes d'homenatge no l'ha convidat, ni tampoc la Generalitat, que hi col·labora- no ha servit, doncs, per millorar el clima amb la Generalitat, sinó tot el contrari. 

A diferència del que ha succeït amb el govern de Pedro Sánchez, l'inici del "desgel" entre el govern català i la monarquia es presenta hores d'ara com una quimera. El nivell d'indignació que s'expressa a la xarxa, que cada dia esdevé un termòmetre més fidel de l'estat d'ànim del carrer, no permet pensar en un escenari diferent. Hi ha qui fins i tot ha recordat que les institucions espanyoles com a tals encara han d'organitzar un homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A.

Tampoc hi ajuden els dubtes -no aclarits- sobre la relació entre l'imam de Ripoll, que va reclutar els membres del comando terrorista, i els serveis secrets espanyols, dels quals va ser confident. Aquesta és una ombra sinistra que persegueix l'Estat espanyol i els seus serveis de seguretat, un any després d'aquella barbàrie, i, per extensió, el seu màxim representant. 

 

Foto principal: Felip VI i el president Puigdemont a la manifestació de rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils