El rei Joan Carles I continua a l'ull de l'huracà. Després d'unes setmanes en què ha estat l'autèntic protagonista arran de les publicacions dels àudios de les converses que mantenia amb Bárbara Rey, en l'època en la qual mantenien una relació, el rei emèrit torna a situar-se a la primera línia per uns cobraments il·lícits durant el seu regnat. Fa anys que l'emèrit viu a l'Aràbia Saudita, però la seva relació amb el país de l'Orient Mitjà ve de molt lluny. Joan Carles I va visitar el palau del rei saudita Jaled Bin Abdelaziz a Riad a finals dels anys 70, el motiu del viatge era agrair-li un regal. Segons revela El País, el rei saudí va regalar 10 milions de dòlars —més de 9 milions d'euros— al rei Joan Carles I poc després de la seva coronació com a monarca d'Espanya el 22 de novembre de 1975. Aquest pagament, i altres posteriors, es van mantenir en secret, i va ser ingressat en un compte d'un banc suís i va ser la primera de les milionàries donacions que la casa d'Al Saud, dinastia de la família reial de l'Aràbia Saudita va fer a l'emèrit.
Els regals per a Joan Carles I
Segons relata El País, el rei va viatjar personalment a Riad amb Manolo Prado per agrair el regal, i un dels testimonis de l'administració dels béns de l'emèrit detalla que "quan Joan Carles I i la reina Sofia es van casar, van rebre alguns regals molt valuosos, un collaret esplèndid i altres joies, però no podien vendre'ls". El rei saudí va fer una altra donació de 36 milions de dòlars —uns 33 milions d'euros— segons va relatar el tinent general Emilio Alonso Manglano, llavors director del Cesid a les seves memòries publicades al llibre El cap dels espies, de Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote. Aquest darrer regal era per destinar-lo a "finançar la Transició". A més, l'emèrit va rebre dels saudites una donació de 50 milions de dòlars, més de 45 milions d'euros, que invertir i amb els quals presumptament hauria guanyat 18 milions.
Cap d'aquests regals del rei Jaled Bin Abdelaziz a Joan Carles I van ser confessades al llavors cap del servei secret ni tampoc es van declarar a Hisenda. Tampoc es van declarar els 100 milions de dòlars que va rebre el 2008 del Ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita en un compte a Ginebra.
La gestió econòmica del rei emèrit
Manuel Prado no va ser l'únic administrador a l'ombra del Joan Carles I, ja que, durant una època va compartir el càrrec ocult amb Simeón de Sajonia-Coburgo-Ghota, Simeón II de Bulgària. Segons detalla el diari, Joan Carles necessitava una persona proper a la família que vigilés que Prado complís amb la seva tasca. Simeón II de Bulgària era president de Thompson i viatjava habitualment al Marroc on ja havia fet alguna gestió política per a la monarquia espanyola. L'única pista documental sobre aquesta etapa han aparegut al The JRM 2004 Trust, un instrument financer amb 15 milions d'euros que es va crear el 2004 a iniciativa de Manuel Prado al paradís fiscal de Jersey, que el rei va ocultar sota el nom de Roberto Maura, un banquer que treballava a Londres per a Prado.
El gestor d'aquests fons, John Ruddy, va detallar que la finalitat de la fortuna era donar suport a la corona en un cop d'estat, tot i que, l'objectiu havia desaparegut perquè la situació política a Espanya era estable i calia desfer-se d'aquesta quantitat de diners perquè si no portaria a una "situació incòmode per a la monarquia" si la població coneixia la informació. La fortuna es va amagar durant més d'una dècada en una societat radicada a les Illes Verges, segons la documentació obtinguda per la Fiscalia Anticorrupció en investigar les irregularitats financeres del rei emèrit, que van quedar arxivades.