El rei emèrit Joan Carles I i les infantes Elena i Cristina de Borbó han estat denunciats com a presumptes autors d’un delicte fiscal i un altre de blanqueig de capitals per l’Asamblea Republicana de Vigo, que aquest matí ha presentat una denúncia a la Fiscalia de la Cidade da Xustiza de Vigo. Aquest organisme ha decidit aquesta mesura amb motiu del recent anunci per part del rei emèrit de crear una Fundació amb seu a Abu Dhabi per la gestió de “fons milionaris ocultats a la hisenda espanyola”, segons afirma l’organització republicana en un comunicat. Segons va transcendir el passat 9 de setembre, Joan Carles I, de 87 anys, assegura l’herència de les seves filles amb la creació d’aquesta fundació per centralitzar la seva fortuna a l’estranger i deixar-la en herència a les infantes. Aquesta fundació està presidida per ell mateix i les seves filles, Elena i Cristina, consten com a membres del seu patronat.
Capital amagat a la hisenda espanyola
L'Asemblea Republicana de Vigo considera que la constitució d'aquesta fundació demostraria que aquest capital ha estat amagat a la hisenda espanyola, inclús després d'haver-lo regularitzat fiscalment. La denúncia va dirigida a la Fiscalia General de l'Estat i l'Agència Tributària (AEAT) per considerar que el rei emèrit i les seves filles han comès presumptes delictes fiscals i de blanqueig de capitals i en aquesta, recorda que l'emèrit va realitzar fins a dues regulacions fiscals. La primera, el desembre de 2020, per valor de 678.393 euros i una altra, dos mesos després, per un import de 4,4 milions d'euros, per la qual cosa ambdues sumen més de cinc milions d'euros. En la denúncia, l'Asemblea Republicana recorda que, segons el testimoni del mateix Joan Carles, va haver de manllevar diners als seus amics per convèncer l'Agència Tributària que no tenia diners. “Malgrat això, ni pel concepte ni per la quantia va quedar regularitzat el seu patrimoni ocult a l'estranger”, argumenten els denunciants. Segons la prestigiosa revista Forbes, el rei emèrit té una fortuna estimada que supera els 2.000 milions d'euros.
Pel que fa al paper de les infantes Elena i Cristina, l'organització considera que “la pertinença al Patronat d'una institució successòria opaca, nodrida amb fons defraudats a la Hisenda Pública i d'origen probablement il·lícit converteix les infantes en encobridores d'un o diversos delictes fiscals i autores d'un delicte de blanqueig”.
Estupor entre la ciutadania
Els denunciants sostenen que aquest tipus de moviments està generant “estupor” entre la ciutadania i que, per això, decideixen presentar una denúncia “davant la Fiscalia General de l'Estat i l'Agència Tributària. Tanmateix, la denúncia de l'Asemblea Republicana de Vigo insisteix que “la ciutadania espanyola queda novament atònita amb les conductes de l'anterior casa reial. L'estupefacció que causen aquestes recurrents notícies no té comparació amb altres casos de corrupció pública”. Les dues administracions interpel·lades “tenen el deure jurídic d'aclarir i perseguir les conductes que es puguin deduir dels fets informats. Es tracta d'un deure terminant, d'una qüestió de legalitat indefugible, però també de moralitat pública, políticament pertorbada per la indecència d'aquestes conductes”, acaba la denúncia de l'Assemblea Republicana.
Per què denúncia i no querella?
Segons ha explicat Antonio Beiras Cal, un dels denunciants juntament amb Celso Pazos, l'associació republicana ha presentat la denúncia a Vigo perquè és on aquesta entitat té la seva seu, i creu que altres associacions estan pensant a fer el mateix. Adverteix, però, que queda poc temps perquè les accions jurídiques contra la declaració complementària del 2021 prescriguin. “Els pròxims passos perquè no s'adormi la denúncia seran contactar amb tots els grups parlamentaris de la investidura perquè pressionin el govern perquè les actuacions de la investigació comencin com més aviat millor”, atesa la proximitat de la data en què prescriuen les complementàries presentades per l'emèrit, ha explicat Beiras a les portes dels jutjats. Beiras, que també és fiscalista, ha explicat que han presentat una denúncia perquè una querella pot ser rebutjada d'investigar, mentre que el jutge està obligat a fer indagacions, si es tracta d'una denúncia. Segons recull La Voz de Galicia, Beiras ha qualificat els fets com “un escàndol”, i ha ressaltat que Hisenda deixa passar de llarg 2.000 milions d'euros i després persegueix amb multes a un ciutadà modest”.