La querella d'Òmnium Cultural contra el rei emèrit Joan Carles I tindrà diferents efectes legals per a la Corona. La sola obertura del procediment judicial que "necessàriament" s'haurà de produir provocarà, segons se subratlla a la querella, que el cas passi a la Sala Segona del Suprem i deixi d'estar en mans d'una investigació "en solitari" de la fiscalia. A més, la querella interromprà el termini de la prescripció dels fets investigats, alguns dels quals es remunten a fa 9 o 10 anys, per la qual cosa estan a punt de prescriure.
Aquestes són algunes de les raons que han empès Òmnium a presentar la querella, segons s'explica en el text presentat avui davant del Suprem, “per erradicar qualsevol ombra d’impunitat d’una de les més altes institucions de l’Estat”. Aquesta querella i la petició a Suïssa perquè bloquegi els comptes de Joan Carles I formen part d'una campanya jurídica i internacional que ha impulsat Òmnium contra els poders de l'Estat.
Després d'anys de règim antidemocràtic i corrupte, és el moment de fer-la caure! 👑🚫
— Òmnium Cultural (@omnium) July 3, 2020
Denunciem la monarquia espanyola, bloquegem-los els comptes de Suïssa i avancem cap a la República catalana!
Fes el teu donatiu 👉 https://t.co/O7G5SpFTve pic.twitter.com/MA9TYLvmYe
Ampliar la investigació
La querella criminal demana que s'investigui el Rei emèrit per suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides a funcionaris, delicte contra la hisenda pública i blanqueig de capitals.
El text recorda que la investigació actualment en marxa per part de la fiscalia del Tribunal Suprem no atura el termini per a la prescripció dels delictes. A més, retreu que la fiscalia ha limitat l'abast de la investigació i n'ha deixat fora del cas fets pels quals sí s'està investigant al rei emèrit a Suïssa.
Així mateix, recorda que el fet d'estar en mans de la fiscalia no permet altres parts que intervinguin en la investigació del cas per la qual cosa es feia necessària la querella per intervenir.
La denúncia, que recorda que l’actual monarca, Felip VI, ha reconegut l’existència d’aquests fons il·lícits al patrimoni del seu pare atès que ha manifestat la voluntat de renunciar a l’herència, utilitza la sentència contra Iñaki Urdangarin pel cas Noos i la implicació de la infanta com a mostra que la figura del cap d’Estat pot ser utilitzada com a instrument d’enriquiment il·lícit i com a ascendència davant d’actors polítics i econòmics que s’hi relacionen.
Pel que fa la inviolabilitat del rei, recorda que aquesta figura ha evolucionat i que pretendre mantenir aquest règim de manera total i absoluta traslladaria “novament a concepcions absolutistes de la monarquia que en res poden comptabilitzar-se amb sistemes formalment democràtics”.
L'amiga del rei emèrit, Corinna, rere Joan Carles I en un viatge oficial / Gtres
La querella d'Òmnium contra Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón-Dos Sicilias recorda la intervenció del rei emèrit com a comissionista de la venda del Banco Zaragozano a Barclays Bank el 2003 per 39 milions de lliures esterlines, i les revelacions al respecte de Corinna Larsen, “coneguda amiga personal” del rei, i les converses de l’excomissari José Villarejo.
Així mateix, enumera els 100 milions de dòlars que va rebre l'exmonarca del ministre de Finances d’Aràbia Saudí a través de la Fundació Lucum de Panamà, i que posteriorment anirien a parar a mans de Corina, i recorda que la Fundació Lucum fins al 2019 situava el Rei Felip VI com a beneficiari en cas de mort de Joan Carles I.