Ja han passat quaranta anys de l’intent de cop d’estat pel 23-F. El gran protagonista, el rei emèrit Joan Carles I, que el relat oficial ha situat com el salvador de la democràcia, ha estat el gran absent. Des de l’estiu es troba fugit als Emirats Àrabs, perseguit pels casos de corrupció a Espanya i Suïssa. En el seu lloc, a l’acte que ha organitzat Meritxell Batet al Congrés dels Diputats, hi ha assistit el seu fill, l’actual rei Felip VI. El cap de l’Estat s’ha referit al seu pare, per a blanquejar el seu paper aquell dia, encara amb moltes ombres. “Va assumir la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució”, ha defensat. El monarca ha estat rebut, al carrer, amb aplaudiments i visques de les persones que han acudit a la carrera de San Jerónimo. L’acte, però, ha comptat amb plantada de les formacions independentistes i sobiranistes, però no d’Unidas Podemos, ara ja al govern espanyol.

 

Hi havia dubtes sobre si el mencionaria o no. En el seu discurs a la sala de passos perduts, Felip VI ha pronunciat el seu discurs. I hi ha fet una referència a Joan Carles I, tot i que sense referir-s’hi com el seu pare. Concretament, l’actual cap de l’Estat ha subratllat que “davant d’aquella inacceptable fractura del legítim i legal ordre democràtic, el rei Joan Carles I va assumir com a cap de l’Estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució perquè es prenguessin totes les mesures necessàries per a mantenir l’ordre constitucional dins la legalitat vigent”. En aquest sentit, ha afegit que “així ho va comunicar a tots els espanyols en un missatge televisat que ja forma part de la nostra memòria col·lectiva”. I ha conclòs al respecte: “La seva fermesa i autoritat van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia”.

Dit això, s’ha referit al seu propi testimoni des del Palau Reial: “Aquella nit vaig ser testimoni —encara nen— d’aquell episodi històric i vaig aprendre l’immens, l’incalculable valor que té la llibertat per al poble espanyol”. Ha recordat com va viure aquells moments amb "angoixa i preocupació" com milions d'espanyols i ho ha descrit com "un atac d'extraordinària gravetat contra el sistema democràtic de drets i llibertats". Ha atribuït el fracàs del cop d'Estat al "rebuig institucional i ciutadà". Ha elogiat la figura del llavors president Adolfo Suárez, paradoxalment a qui Joan Carles I també tenia en la seva diana.

Però gran part de la intervenció s'ha centrat en el present de la monarquia, en la seva figura, i no en la del seu pare, més susceptible de ser impugnada. "Avui com a Rei, símbol de la unitat i la permanència de l'Estat, el meu compromís amb la Constitució és més fort i ferm que mai", ha defensat Felip VI, que també ha refermat la seva "voluntat inequívoca que la Corona" sigui "una institució que inclogui, integri i cohesioni tots els espanyols".

L’actual cap de l’Estat ha preferit mirar cap al futur, sostenint que ara toca “enfortir, fer créixer i enriquir aquest camí de llibertat i de democràcia” i, al mateix temps, “reafirmar i renovar el compromís de totes les institucions de l’Estat amb el sistema democràtic de drets i llibertats”. I ha conclòs el seu parlament: “Ho devem al poble espanyol que, dies després d’aquella nit que avui recordem, va manifestar de manera exemplar la seva defensa de la llibertat, la democràcia i la Constitució”.

La delegació institucional, encapçalada per Felip VI, ha estat formada pel president Pedro Sánchez, les presidentes del Congrés i el Senat, els quatre vicepresidents del govern espanyol (també Pablo Iglesias), el cap de l’oposició Pablo Casado i els portaveus dels grups parlamentaris (incloent-hi l’extrema dreta de Vox), excepte els independentistes, nacionalistes i sobiranistes. També hi han assistit el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, i el del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i els ponents de la Constitució.

Iglesias impugna el relat

Pablo Iglesias ha justificat la seva presència, perquè tenen sentit institucional, però ha impugnat el relat de la Transició. En una atenció als mitjans abans de l'acte, el vicepresident segon ha sostingut que, 40 anys després, "és molt difícil dir que la monarquia sigui condició de possibilitat de democràcia". S'ha refermat que "l'horitzó republicà" s'està obrint camí. I ha posat el dit a la nafra per l'absència del rei emèrit. "Crida l'atenció que en aquest país es pot anar a la presó per fer una piulada o per escriure una cançó mentre l'anterior cap de l'Estat està als Emirats Àrabs", ha etzibat. El líder de Podemos no ha aplaudit el discurs del Rei.

Batet: el 23-F és passat

En la seva intervenció, que ha donat obertura a l'acte, la presidenta del Congrés ha deixat clar que allò va passar fa 40 anys i que no hi ha cap temor que es pugui repetir avui. En referència al passat, ha celebrat la "decidida reacció" de les diferents institucions, "encapçalades per Sa Majestat El Rei Joan Carles", que van "assumir la defensa de la democràcia davant l'amenaça del cop d'estat". Tot i això, Meritxell Batet ha advertit que avui "el perill està en la deslegitimació i la instrumentalització de les pròpies institucions democràtiques per treure'ls els continguts fonamentals". 

Plantada indepe

Acció conjunta de l’independentisme de tot l’Estat davant del 40 aniversari del 23-F. Els grups d’ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG han plantat el rei Felip VI en l’acte que li ha muntat el Congrés dels Diputats. Però han volgut fer sentir la seva veu, amb la lectura d’un manifest. Les forces independentistes i sobiranistes no només han impugnat el relat oficial de la Transició espanyola, sinó també la figura del rei Joan Carles I, que avui ha estat blanquejada malgrat trobar-se fugit als Emirats Àrabs. De la mateixa manera també han registrat una iniciativa perquè el govern espanyol desclassifiqui tots els documents relatius a aquell intent de cop d’estat ara fa quaranta anys. També s’han absentat el PNB, Més País i Compromís.