El rei Felip VI serà l’encarregat de l’obertura formal i solemne de la quinzena legislatura espanyola aquest dimecres al Congrés. Els diputats i els senadors tornaran a omplir el saló de plens, amb l’absència ja anunciada d’independentistes catalans i bascos, que tornaran a plantar el cap d’Estat. D’aquesta manera s’engega un altre cicle parlamentari que tindrà el desplegament de l’amnistia i els pactes del PSOE amb Junts i ERC al centre de gravetat de la política espanyola.
L'inici solemne de la legislatura se celebra quatre mesos després de les eleccions generals del 23 de juliol i dues setmanes més tard de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Així, el nou govern de coalició, formalment constituït, estrenarà la bancada blava a l’hemicicle en una cerimònia institucional presidida pel rei Felip VI, que farà el primer discurs des que l’amnistia ha començat el seu camí parlamentari i des que Sánchez ha repetit mandat gràcies als pactes amb Junts i Esquerra Republicana, entre d'altres.
Tal com va passar en la darrera obertura el 2020, Junts, ERC, EH Bildu i el BNG —ara tots socis d’investidura de Pedro Sánchez— es tornaran a desmarcar de l’acte en no reconèixer la figura del cap d’Estat. De fet, en aquella ocasió aquestes formacions polítiques van comparèixer conjuntament al Congrés demanant a la monarquia que s”aparti” de la política. L’acte gira al voltant del discurs del cap d’Estat amb el qual declara oberta la legislatura, en una intervenció d’alt contingut polític atesos l’escenari i l’audiència.
Aquesta vegada, el context és d’alt voltatge. La setmana passada, la Mesa del Congrés, controlada pel PSOE i Sumar, va autoritzar la tramitació de la proposició de llei d’amnistia, a qui se li presenta un camí tortuós fins que no vegi la llum definitivament i se n’apliquin els efectes. A la norma de l’oblit judicial, el PP i Vox li han fet la creu i han promès que intentaran boicotejar-la allà on puguin. Per això, el Tribunal Constitucional es prepara per a una allau de recursos en contra del text, del qual els jutges n’hauran d’aplicar les conseqüències sobre els beneficiats. I Felip VI haurà de sancionar una llei que, segons algunes veus, és la més important des de l'aprovació de la Constitució espanyola el 1978.
L’amnistia, producte del pacte entre el PSOE i els independentistes, esvalotarà la legislatura, a la qual se li albira un futur d'infart en cada votació. El Congrés dels Diputats està dividit entre el PSOE i els socis d’investidura per un costat, i el PP, Vox i Unió del Poble Navarrès per l’altra. Així, Sánchez haurà de suar tinta i tenir la complicitat de tots els grups aliats cada cop que hagi d’aprovar lleis per majoria absoluta, mentre que Feijóo s’ha armat d’un nou portaveu, Miguel Tellado, per construir un “dic de contenció” en contra del govern de coalició, tal com ha dit el mateix portaveu aquest dimarts a Catalunya Ràdio.
De fet, el rei Felip VI també ha estat en el punt de mira durant les manifestacions ultraespanyolistes convocades davant la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid. Durant els dies més intensos de les protestes, s’hi van veure banderes espanyoles amb l’escut de la monarquia retallat i alguns manifestants cridaven “Felipe, masón, defiende tu nación”. Els ultres fan còmplice el cap d’Estat de la investidura de Pedro Sánchez amb el suport d’independentistes, en la mesura que ell va ser l’encarregat de designar el socialista com a candidat a la investidura després del fracàs d’Alberto Núñez Feijóo.