Felip de Borbó torna aquest diumenge a Catalunya, on no havia estat des del 28 d'agost, quan va encapçalar la manifestació de repulsa pels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. Com ja és tradició, el Rei inaugurarà una nova edició del Mobile World Congress, el principal esdeveniment global que acull la capital catalana. Però, en una situació desconeguda en les últimes quatre dècades, al Rei d'Espanya no el rebrà cap autoritat catalana de primer nivell.

Les dues principals autoritats del país en aquests moments, el president del Parlament, Roger Torrent, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, encapçalen una inèdita plantada institucional al cap de l’Estat. Ni l’un ni l’altre, com tampoc cap membre de la Generalitat (intervinguda) participaran en la recepció oficial organitzada per la Casa Reial però sí que hi seran al sopar posterior, al Palau de la Música, la qual cosa els permetrà mantenir el compromís polític i institucional amb el Mobile.

El motiu de la protesta no és altre que posar de manifest, davant el cap de l’Estat, que la situació política, institucional i social del país, amb líders polítics presos i exiliats, dista molt de la “normalitat”. Una denúncia institucional que també es veurà reflectida amb protestes al carrer, inclosa la convocatòria de la cassolada-claxonada “més gran que s’ha sentit mai”. Òmnium i l'ANC ja han fet una crida a la ciutadania a participar-hi.

El clima és d’alta tensió. Com ja es va veure divendres al Col·legi de l'Advocacia, quan la cúpula judicial va plantar Torrent després que el president del Parlament es referís als presos polítics davant el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Però, com s’hi ha arribat, a aquesta situació d’allunyament primer i després ruptura total entre les institucions catalanes i la monarquia espanyola?

El Mobile de Puigdemont i Junqueras

Ara fa un any, Felip VI va ser rebut per totes les autoritats del país a l’obertura del Mobile. En les diferents recepcions, el sopar de gala i la inauguració oficial de la gran fira tecnològica, hi van participar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i, per descomptat, l’amfitriona del Mobile, l’alcaldessa Colau. Era un moment de calma tensa: el procés independentista començava a cremar etapes, però les decisions clau encara no s’havien pres. Hi havia encara marge per explorar alguna mena d’entesa.

El 2017, i malgrat la fredor entre Barcelona i Madrid, fins i tot hi va haver moments per a l’empatia: aquella imatge de Junqueras fent lloc a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per a la foto oficial de grup amb el monarca. Un any després, el paisatge no té res a veure: el govern de Puigdemont va ser cessat en aplicació del 155 arran del referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació de la República catalana del 27 i el president és ara  l’exili a Bèlgica, amb 4 consellers més, mentre que Junqueras és a la presó, igual com el també conseller Quim Forn —responsable, junt amb el major dels Mossos Josep-Lluís Trapero del desmantellament del comando del 17-A— i els líders sobiranistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Puigdemont Rei Junqueras Soraya Mobile 2017 EFE

Forcadell, Collboni, Puigdemont, Felip de Borbó, Santamaría i Junqueras al Mobile 2017 / EFE

Catalunya no ha aconseguit ser reconeguda com a Estat independent, però l’Espanya de Felip VI té presos polítics i el monarca ha tingut un paper protagonista en l’estat de coses que ha dut on som. Almenys així ho considera la meitat de la població catalana, la que el 21-D va tornar a donar suport als partits independentistes, que van revalidar la majoria absoluta al Parlament. Una majoria que, no obstant això, no pot (re)investir legalment el president legítim: Puigdemont. Legítim no per legitimista sinó perquè és qui té més suports de la Cambra per tornar a presidir la Generalitat de Catalunya.

Els tres missatges del Rei sobre Catalunya

Són tres missatges reials els que expliquen els perquès de la ruptura. Mitja Barcelona i mitja Catalunya no perdonen a Felip VI el discurs del 3 d’octubre del 2017, en què, dos dies després de la brutal repressió policial del referèndum, no només va obviar tota referència als ferits —més de 1.000, segons els responsables de Sanitat— sinó que va situar el Govern i mitja Barcelona i mitja Catalunya fora de la llei. Lluny d’exercir el paper arbitral i moderador que li atorga la Constitució, el cap de l’Estat va validar amb el seu silenci la violència policial indiscriminada, com acrediten les imatges que van fer la volta al món. I va donar el seu vistiplau a la posterior intervenció de l’autonomia per part del govern de Mariano Rajoy, amb el suport dels seus aliats del PSOE i C's, tot invocant “la responsabilitat dels legítims poders de l’Estat d’assegurar l’ordre constitucional”.

Al tradicional missatge de Nadal, un cop celebrades les eleccions del 21-D convocades per Rajoy amb el resultat d’una patacada monumental dels partits del 155, malgrat que Cs va ser la primera força, el Rei no es va estar d'advertir el futur Govern català de les conseqüències de perseverar en el camí iniciat, tot i que interromput.

Zero gestos. I encara hi va tornar, el 25 de gener, al fòrum econòmic de Davos (Suïssa), on, davant l'elit mundial i talment com si fos un Mariano Rajoy o un Albert Rivera en una convenció de partit, va justificar el 155 i la política aplicada a Catalunya per garantir “l’imperi de la llei”.

El resultat de tot plegat, i que avui tindrà la seva expressió en la tensió institucional en l’obertura del Mobile, és que la monarquia espanyola pateix la pitjor crisi en la relació amb Catalunya dels últims 40 anys. Mai la figura del rei d’Espanya havia estat tan obertament qüestionada al país. No són pocs els que observen que, mentre el seu pare, Joan Carles I, va passar a la història la nit del 23-F per haver parat un cop d’Estat franquista després de negociar amb els caps de l’exèrcit, Felip VI ni tan sols ha provat una mediació a la crisi catalana. El Rei s’ha dedicat a llegir discursos de part, o, segons s’ha arribat a denunciar, a pressionar empreses com la Seat per marxar de Catalunya.

No consta cap altra mena gestió del cap de l’Estat ni tan sols en les hores crucials que van precedir la decisió de Puigdemont de no convocar noves eleccions i activar la Declaració d’Independència del 27 d'octubre. I per això no sorprèn que l’independentisme, i el mateix president Puigdemont, que coneix els reis Felip i Letícia des de la seva etapa d’alcalde a Girona, ciutat seu de la Fundació Princesa de Girona, hagi arribat acusar Felip VI d’haver-se posat al capdavant de les tropes del “¡A por ellos!”. El crit infame amb què molts ciutadans espanyols animaven els policies i els guàrdies civils que es van traslladar a Catalunya per reprimir el referèndum de l’1 d’octubre.

Com mantenir l'equilibri

Ara bé: com mantenir l’equilibri entre la protesta institucional legítimament plantejada des de l’independentisme i l’alcaldia de Barcelona i la necessitat de preservar un clima propici a la sempre delicada continuïtat del Mobile a la capital catalana? El debat va esclatar aquesta setmana amb la decisió del secretari de Tecnologies de la Informació de la Generalitat, Jordi Puigneró, que va anunciar la seva negativa a assistir als actes inaugurals de l’MWC per la presència del monarca.

Puigneró va assenyalar una opció —la plantada total al Rei— coincident, per descomptat, amb la dels membres de la CUP a l’Ajuntament, però també amb l’anunciada pel cap del grup d’ERC, Alfred Bosch. En canvi, l’exalcalde i cap del grup del PDeCAT, Xavier Trias, va apuntar que acudiria al sopar de gala amb el monarca al Palau de la Música però hi exhibiria el llaç groc com en senyal de protesta pels presos polítics. Sense anar més lluny, i al costat de Junqueras, l’altre membre del Govern cessat per Rajoy encara empresonat és el ja citat Joaquim Forn, conseller d’Interior i mà dreta de Trias a l’Ajuntament.

La posició de Trias, que evita el boicot directe al monarca, no va ser ben rebuda en sectors del seu partit. La diputada al Congrés Míriam Nogueras va lloar Puigneró: “El MWC —va piular— és molt més que un acte d’inauguració i un sopar de gala. És progrés, tot allò que no representa el 155”. Però tampoc ni a l’espai d’ERC ni al dels comuns regnaven les unanimitats, com ho demostra el fet que tant l’alcaldessa com el president del Parlament hagin aclarit la seva posició aquest dissabte, tan sols 24 hores abans de l’arribada del cap de l'Estat a Barcelona.

Albano-Dante Fachin, exsecretari general de Podem que aquest dissabte ha visitat Junqueras a la presó d'Estremera, interpel·lava Colau i Torrent de manera molt directa aquest dijous des del seu compte de Twitter:

 

A Puigneró s'hi han sumat aquest dissabte dos alts responsables més de la Generalitat (intervinguda) que no assistiran als actes del Mobile amb presència del Rei. Són Pau Villòria, secretari general d'Empresa i Joan Aregio, secretari de Competitivitat. L'alcaldessa i el president del Parlament han trobat una posició d’equilibri entre la via Puigneró-Bosch (la plantada total) i la presència crítica (la seguida per Trias). Participaran en el sopar al Palau de la Música i a la inauguració del Mobile, però plantaran el monarca en les recepcions organitzades d’acord amb el protocol de la Casa Reial.

La via intermèdia, pactada per Torrent i Colau, els permetrà representar institucionalment almenys al 54,96% de la població catalana que rebutja les violacions de drets bàsics arran del procés independentista, i, a la vegada, la resta, atès que coincidiran amb Felip VI al sopar de gala. I, naturalment, els permetrà expressar el seu total suport al Mobile i els milers d'empreses i emprenedors catalans, espanyols i d’arreu del món que el fan possible.

Casualitat o no, participaran sense cap reserva en els actes amb presència del cap de l’Estat els representants dels partits del 155 a l’ajuntament de Barcelona: el PP, el PSC i Cs.

 

Imatge principal: El rei Felip VI i el president Puigdemont a la manifestació del 26 d'agost del 2017 contra els atemptats de Barcelona i Cambrils.