Aquest dimecres les portades permeten no fer grans plantejaments globals i ensenyar una mica els marges, l’especialitat de la portadologia més allunyada de la quiromància i la lectura dels pòsits del cafè i amb més aparença de ciència i doctrina. Primer que res, cal assenyalar la llagoteria monàrquica d’alguns diaris a propòsit de la Fira del Llibre de Frankfurt, a la que han acudit els reis d’Espanya, Felip Vi i Letizia, amb un simpàtic seguici que inclou al ministre d’Exteriors. Perquè Frankfurt és a Alemanya i llavors, esclar, encaixa perfectament la presència del senyor José Manuel Albares en tractar-se d’una ciutat estrangera. Tot això, però, suscita dubtes raonables. Si visiten la feria del Libro madrilenya els haurà d’acompanyar el ministre de l’Interior? Si visiten Catalunya, els dos? Són dubtes raonables. La Vanguardia fa una mica de dissonància cognitiva o vergonyeta —això que la canalla en diu cringe, com el senyor de la foto— en titular la foto de les reials persones “La cultura espanyola s’exhibeix a Frankfurt”. Raspallada va. Si llegeixes primer el títol i després mires la foto, decepció. Si fas al revés, també decepció. És a dir, alguna cosa no va bé entre el contingut de la foto i el títol i no acabes de saber què. Potser és que no s’endevina bé què fa riure tant als reis encara que, ben mirat, tampoc és difícil d’imaginar.
El Periódico publica una imatge semblant, també com a imatge principal de la portada. Genera la mateixa angúnia. El títol és Los editores toman Fráncfort i es veu als reis rient i mig tapant-se la boca alhora. És estrany. O no, perquè si haguessin titulat Los reyes toman Fráncfort t’hauries endut un ensurt —i la bona gent de Frankfurt, també. És remarcable la recent afició d’aquest diari a publicar fotos del rei i/o la reina, cosa que en el passat era més cara de veure. L’altre diari entregat a a la causa de la corona és El Mundo, que va molt cara a barraca. Posats a afalagar, t’etziba aquest títol: “Els reis causen sensació a Alemanya”. Carai. A la foto se’ls veu sota paraigua mentre Felip VI fa la típica salutació reial que sembla que demani un taxi. Té molta força aquest gest fet al mateix Berlín, a l’esplanada de la mateixa porta de Brandenburg. No és estrany que els reis “hagin causat sensació”, com diu el tabloide ultra amb la benvolença que sempre gasta cap a les reals persones.
És també remarcable la poca petjada que ha deixat en les portades el debat al Senat entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president del PP, Alberto Núñez. Fora d’El Mundo i La Razón, que obren amb el tema però no ho sembla perquè fan dos títols incomprensibles, són El Periódico i El País els que li donen prioritat. En el cas del diari madrileny dels progres boomers, és la menor proritat possible, és a dir, tres de les cinc columnes del pis de dalt. Les altres dues les dedica als bombardejos de Putin sobre Ucraïna. Aquesta fòrmula 3+2 es fa servir quan cap tema et sembla prou fort per manar amb claredat a la portada i, en conseqüència, per editar-lo a 4+1 columnes o, directament, a cinc. El Periódico, del debat, en fa un títol molt tradicional seu, directe, senzill i adreçat a encendre la conversa del cafè: “Debat tens però sense mal”. Bé. El País, en canvi, va a la seva i titula pels fets polítics nets i polits: el lider de l’oposició maltracta Sánchez (el “debat tens” d’El Periódico) però sense carregar-se l’acord amb el govern espanyol pel qual la renovació del Poder Judicial es negociarà (el “sense mal”). Ja veus la diferència entre un diari més popular i un de més seriot. Que l’un és un col·lega que s’escola dins la teva conversa i l’altre et fa, més o menys, de guia de museu.
