Aquest dimecres es coneixerà la doble sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre l'aixecament de la immunitat dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En aquest context, el Consell de la República ha elaborat un vídeo fent una cronologia dels sis anys a l'exili de Puigdemont i la resta de consellers, des de l'any 2017 fins a l'actualitat. El vídeo comença fent referència a la sèrie de fets que es van succeir durant el mes de novembre de 2017—un mes després de l'1-O que va forçar a l'exili als polítics catalans—. L'1 de novembre de 2017, Carles Puigdemont va forçar una europeïtzació del conflicte. Només dos dies més tard el jutge Lamela va dictar una ordre internacional de detenció contra Puigdemont i la resta de consellers del Govern. L'endemà, Carles Puigdemont s'entregava davant la justícia belga i va quedar en llibertat sota mesures cautelars. Finalment, el desembre del mateix any el Tribunal Superior va retirar les euroordres.
Detenció de Puigdemont i reactivació de les euroordres
El Consell de la República recorda el periple que Puigdemont, Comín i Ponsatí porten amb les euroordres imposades per Llarena. El març de 2018, el jutge Llarena va reactivar les euroordres. El 25 de març del mateix any, Puigdemont va ser detingut i traslladat a la presó de Neumünster, a Alemanya. Sobre aquesta detenció, el Consell de la República recorda que els dies després se'n van saber molts detalls, com que el CNI va balitzar el cotxe on anava Puigdemont i va esperar que entrés a Alemanya per poder detenir-lo. Finalment, el 5 d'abril Puigdemont va quedar en llibertat i va descartar el delicte de rebel·lió. Els consellers Puig, Serret, Ponsatí i Comín també queden en llibertat sense mesures cautelars.
El maig de 2018, la justícia belga tomba les euroordres de Llarena per un defecte de forma. Dos mesos més tard, un tribunal alemany autoritza l'extradició de Puigdemont només per malversació. Nou gir de guió amb les euroordres, el 18 de juliol, Llarena retira l'euroordre contra Puigdemont. Seguint la cronologia dels fets, el 25 de maig de 2019, Puigdemont s'imposa a les eleccions europees amb 1 milió de vots. I després d'una lluita durant mesos, el desembre de 2019 el Parlament Europeu reconeix Puigdemont i Comín com a eurodiputats. L'octubre del mateix any, Llarena torna a reactivar les euroordres després de la sentència del procés i deriva en un mes de mobilitzacions contra la sentència arreu de Catalunya. Seguint amb les euroordres, el gener de 2020, la justícia belga torna a suspendre l'euroordre contra Puigdemont i Comín per la seva immunitat com a eurodiputats. El Consell recorda que el 9 de maç de 2021, l'Europarlament retira la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. El 24 de maig, el TJUE els hi torna la immunitat provisional, perquè el 30 de juliol del mateix any, la justícia europea retira la immunitat a Puigdemont perquè no veu risc de fuga. Puigdemont va tornar a ser detingut el 23 de setembre de 2021 a Sardenya, tot i que, en aquella ocasió només va quedar retingut durant 1 dia. L'última part del vídeo, el Consell recorda l'esclat del Catalangate, i les conseqüències que ha portat aquest espionatge a una seixantena de polítics independentistes.
Sentència del TGUE
Representants de partits i entitats independentistes arribaran aquest dimecres a Brussel·les per la sentència del TGUE. Segons ha confirmat l'ACN, dirigents polítics i d'associacions secessionistes i simpatitzants viatjaran a la capital europea. A pocs dies pel tret de sortida a la campanya electoral de les generals, tant Míriam Nogueras (Junts) com Albert Botrán (CUP), tots dos candidats el 23-J, es desplaçaran fins a Brussel·les. També ho faran la presidenta de Junts, Laura Borràs, i el secretari general del partit, Jordi Turull, per donar suport els seus eurodiputats. Per la seva banda, el Govern envia la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que va compartir un període a Bèlgica amb els tres de Junts abans d'optar per posar-se a disposició del Suprem el 2021. A l'executiu d'ERC esperen que la sentència sigui "favorable" i contribueixi a "limitar la capacitat de repressió" de l'Estat.
Puigdemont, Comín i Ponsatí confien en una sentència favorable que els allunyi de la causa pel referèndum de l'1 d'octubre que instrueix Pablo Llarena. Per al jutge del Tribunal Suprem la cita al TGUE també és rellevant per determinar com gestiona l'acusació contra ells i les peticions d'extradició.