L’afinitat entre Junts per Catalunya i el Partit Popular al Congrés dels Diputats té moltes derivades. De la mateixa manera que fa trontollar l’estabilitat de Pedro Sánchez, també mou les plaques tectòniques del PP. No és cap novetat que la complicitat, encara que sigui parlamentària, entre el PP i Junts aixeca recels i desconfiances en certs sectors populars, però la batalla interna ha revifat públicament en els últims dies. Les discrepàncies han sigut palmàries. Les dues ànimes que s’han expressat les encarnen Juanma Moreno Bonilla, president de la Junta d’Andalusia, i Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid. El líder andalús va participar en un esmorzar d’ABC a Madrid i, preguntat per la relació que hauria de tenir el PP amb Junts, va mostrar-se “partidari” a tenir una “relació fluida” amb els juntaires amb l’objectiu que el PP no estigui “aïllat” a la cambra baixa. Ara bé, la “relació fluida” que enarbora Moreno xoca de cara amb l’oposició frontal que encapçala la presidenta madrilenya: “Amb els nacionalistes, no pactaria mai més res de res, no aniria ni a la cantonada”. I, enmig d’ambdues visions, Alberto Núñez Feijóo aspira que les seves iniciatives al Congrés fructifiquin, cosa que passa inexcusablement pel suport de Junts (o del PNB, malgrat que la relació entre populars i jeltzales passa per un dels pitjors moments en anys pels continus retrets entrecreuats entre les dues formacions).
🔎 El gir del PP amb Junts: de plantejar-ne la dissolució a assolir acords “satisfactoris”
Tot just ara es compleix un any del dia que es va saber que els populars van estudiar durant 24 hores la legalitat de la llei d’amnistia i que Feijóo estaria obert a concedir un indult condicionat a Carles Puigdemont si ret comptes davant de la justícia espanyola, compleix la condemna, demana la mesura de gràcia i renuncia a la via unilateral. Això era de portes endins. En públic, era el moment que el PP relacionava obertament Junts amb el terrorisme. 365 dies després, totes dues formacions s’alien sense complexos al Congrés i han aconseguit emmarcar en la normalitat votacions conjuntes que comprometen el govern espanyol. Descartada rotundament una hipotètica moció de censura (Puigdemont i Turull hi tanquen la porta de ple malgrat els cants de sirena de Feijóo), la complicitat entre juntaires i populars queda perimetrada en temes sectorials. Però això tampoc genera consens a les files populars.
Juanma Moreno defensa que el PP no pot estar “aïllat” i Alejandro Fernández ho compara amb la Intel·ligència Artificial
“Hem d’entendre que en l’àmbit parlamentari no podem estar aïllats del que passa, ni dels acords, ni dels pactes, perquè mal servei li faríem a Espanya ni als interessos del mateix partit. [...] Si Sánchez pot pactar amb tots, ens està portant a un racó del quadrilàter”, va afirmar fa uns dies Juanma Moreno Bonilla, que va defensar la idoneïtat de poder “entendre’s” amb Junts al Congrés i mantenir una “relació fluida” amb la formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras. “Hi ha hagut punts de trobada en matèria econòmica, hi ha hagut una unitat i ens hem posat d’acord”, va reivindicar en relació amb el rebuig de l’impost a les energètiques.
Això sí, va voler marcar distàncies amb Carles Puigdemont, que està als “antípodes” del que ell defensa i amb qui va considerar que “no hi ha possibilitats d’entesa”. “Aspiro que el seu propi partit decideixi fer un recanvi i una renovació”, va esgrimir. “Hi ha possibilitats reals d’entesa amb Puigdemont? Evidentment, no. Està còmode en l’actual situació, humiliant cada dia el govern de Sánchez, prenent les decisions que li plau i marcant el ritme el país. Per què perdrà aquesta comoditat? Mai a la seva vida ha somiat trobar-se des de Brussel·les governant el país”, va concloure. Les paraules de Juanma Moreno Bonilla van indignar el líder del PP Català, Alejandro Fernández, que va titllar les seves declaracions de “manipulacions de la Intel·ligència Artificial”. “Em nego a creure que ‘aspiri’ que els meus rivals creixin. Jo li desitjo el millor”, va afegir a X. El passat mes de maig, Fernández ja va rebutjar qualsevol complicitat amb Junts: “No tinc res a parlar amb pròfugs colpistes, és de Barri Sèsam”.
Ayuso: “Amb els nacionalistes, no pactaria mai més res de res, no aniria ni a la cantonada”
I Alejandro Fernández ha rebut el suport d’Isabel Díaz Ayuso, que va reiterar la seva oposició frontal a qualsevol aproximació a Junts. Sigui quina sigui i arribi quan arribi. “Tenim el govern espanyol més feble de la democràcia, que està pres dels nacionalistes, amb qui jo no pactaria mai més res de res”, va defensar davant els mitjans de comunicació després d’un actor per promoure el cigró madrileny. “Amb el nacionalisme, no aniria ni a la cantonada”, va afegir. És la mateixa expressió que va utilitzar la presidenta madrilenya fa un any per desmarcar-se de qualsevol aliança amb els juntaires. “El nacionalisme és el càncer d’Espanya, és el que està causant tota aquesta destrossa institucional, econòmica, social i està corcant la vida pública, les institucions i la vida ordinària de tots els espanyols”, va insistir fa uns dies. “Odien Espanya, viuen dels espanyols i només han vingut aquí per fer mal. I amb tots aquests, res, lluny”, va reblar.
Feijóo: “A mi, de moment, no em dona ordres ningú”
A tot això, dilluns va ser el torn d’Alberto Núñez Feijóo. En el seu discurs davant de la Junta Directiva Nacional del PP, el principal òrgan del partit entre congressos i amb la presència de quatre barons, va voler consolidar el seu lideratge. “Per buscar pollastre sense cap, suggereixo mirar a l’Executiu i al senyor Sánchez esperant les ordres de Puigdemont. A mi, de moment, no em dona ordres ningú més que els afiliats i el programa electoral del meu partit”, va subratllar el líder del PP. Les “ordres” que no rep tenen una doble lectura. D’una banda, no té una relació estructural amb Junts (el discurs del PP va ser que Puigdemont “va segrestar” el Consell de Ministres durant la negociació sobre el decret) i no té el grau de dependència que té Sánchez respecte als vots dels juntaires. D’altra banda, i no és menor, ell ocupa el despatx de la setena planta de Gènova 13 i, per tant, és líder del PP i no cedirà davant els recels que arribin de les seves pròpies files.
“Agraeixo totes i cada una de les opinions que, de bona fe, aconsellen sobre com fulminar el despropòsit que hi ha a Espanya, agraeixo l’interès per combatre a un PSOE sense futur”, va verbalitzar també dilluns, més en clau interna. “Els xantatges i les pressions que se’ls quedin altres per al seu politiqueig”, va insistir. I va tornar a defensar el seu canvi de postura amb el decret: “Som un partit lliure per dir que no quan del que es tracta és de salvar a Sánchez i lliure per dir que sí quan del que es tracta és de deixar clar que estem a favor de pujar les pensions als nostres majors”.
“No hi ha sintonia, hi ha asintonia de Junts amb Pedro Sánchez”
Des de Gènova, neguen que s’estiguin apropant a Junts i estan disposats a mantenir la mateixa estratègia en el Congrés. “No hi ha acostament, no hi ha sintonia. Hi ha asintonia de Junts amb Pedro Sánchez”, resumeixen fonts properes a Feijóo consultades per ElNacional.cat. “El PP no es mou, qui es mou és Junts”, esgrimeixen les mateixes veus. Els populars defensen que no han “canviat” els seus plantejaments ni han “matisat” les seves propostes parlamentàries per seduir Junts i rebaten que hagin posat en marxa cap “pla” per aconseguir els suports de Junts. Al·leguen, senzillament, que no “renunciaran” a les seves iniciatives i a “defensar” el seu programa electoral, malgrat que això comporti una aliança parlamentària amb els juntaires. “No podem adequar la nostra estratègia a ells”, reiteren des de la sala de màquines del PP. En la mateixa línia es va expressar fa un mes i mig el portaveu del PP al Congrés. Miguel Tellado va assegurar que està “tremendament satisfet i orgullós” de sumar amb els juntaires i va obrir la porta a reeditar aquesta complicitat: “En tot el que coincidim estic segur que Junts trobarà els nostres vots i nosaltres trobarem els seus”.
Les mateixes veus consultades per ElNacional.cat reafirmen que el PP impulsarà iniciatives parlamentàries conforme al seu programa electoral i es mostren encantades de comptar amb la complicitat de Junts: “Si s’apunta, perfecte”, subratllen. “Què fem? Votem en contra dels nostres textos?”, responen en ser preguntades per aquest mitjà si les crítiques internes faran virar els seus plantejaments a la cambra baixa. Tampoc temen que això afecti la seva relació amb el PP Català. I insisteixen que ells sempre han estat fent oposició a Pedro Sánchez, mentre que addueixen que el canvi, en certs temes, respecte a l’inici de la legislatura ha estat de la formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras. A més, recorden que hi ha “moltes coses” amb les quals no coincideixen amb Junts i reivindiquen que no han deixat de “defensar la unitat d’Espanya”.
“Hi ha coincidència i unanimitat que cal pactar amb altres grups amb naturalitat i normalitat”
Malgrat les evidents discrepàncies entre alguns dels barons populars, a Gènova intenten exhibir unitat interna. “Si és per abaixar impostos, hi ha coincidència i unanimitat que cal pactar amb altres grups amb naturalitat i normalitat, és el que es produeix al Congrés dels Diputats”, va sostenir Borja Sémper aquesta setmana en una entrevista a Onda Cero. El portaveu del PP va defensar la importància de “dibuixar una alternativa” i va apostar per “convocar” a la resta de les formacions polítiques del Congrés: “No és una qüestió de portar-se bé o malament, és una qüestió de compartir idees i tirar endavant projectes que beneficiïn als ciutadans”.
“Puigdemont no és obstacle per a l’entesa del PP amb Junts?”, li va preguntar Carlos Alsina, un interrogant al qual Borja Sémper va respondre amb evasives, però deixant clar que la figura de Puigdemont no impedirà futures aliances parlamentàries: “Com malgastarem els vots de Junts, del PNB, de Vox o de qualsevol altre partit? Hem de tenir relació amb tots els grups parlamentaris”. I és que el PP confia que les seves propostes en matèria d’impostos, d’habitatge o de conciliació tinguin futur amb la complicitat de Junts. Repeteixen i repeteixen que no modulen el seu discurs per seduir els juntaires. Insisteixen reiteradament que posen el seu programa electoral a sobre de la taula i són altres els que s’hi adhereixen. Però la realitat, independentment de l’origen i de les causes, és que hi ha hagut una aproximació aritmètica del PP a Junts. I existeix una coincidència creixent al Congrés que no és vista, ni de lluny, amb els mateixos ulls a tots els sectors del PP.