La confiança de Junts en el PSOE està sota mínims. El partit de Carles Puigdemont ha decidit retirar la iniciativa parlamentària que instava Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança per donar "temps" al PSOE i fer un "darrer esforç per evitar la ruptura". Una "pròrroga", en paraules de Jordi Turull. Malgrat això, tal com va expressar el secretari general de la formació, els juntaires continuen recelant dels socialistes perquè "la confiança no existeix". De portes endins, també refermen la seva nul·la esperança d'un canvi d’actitud per part dels negociadors socialistes. "No sembla que la legislatura tingui recorregut", verbalitzen fonts d'alt nivell de Junts consultades per ElNacional.cat. Tot i que hi ha negociacions i converses obertes, la complicitat entre els dos actors està més que deteriorada. I des de les files juntaires no auguren un futur prometedor al mandat de Pedro Sánchez.
Les mateixes veus circumscriuen la decisió de retirar la proposició no de llei en una "concessió" —no una "cessió"— per donar únicament resposta a la petició del mediador internacional, Francisco Galindo, d’evitar una ruptura que significaria un "retrocés difícil de superar” i que “frenaria avenços" dels quals ell és coneixedor i no pot revelar. "L'àrbitre ha demanat temps mort", subratllen fonts de Junts a aquest diari. I posen èmfasi en el fet que el verificador reconeixia que no s’han materialitzat alguns dels punts en què hi ha acord polític entre les dues parts. De fet, des de Junts estableixen una clara diferència entre la "constància" de la negociació a Suïssa entre Junts i el PSOE i la inoperància de la taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol que va pactar ERC amb el PSOE fa cinc anys i que es va reunir en dues ocasions en una legislatura. Junts fa confiança a l’ambaixador amb l’esperança que en les pròximes setmanes podrà aconseguir fruits de les negociacions que estan en marxa.
Tres matèries pendents a la delegació de les competències en immigració
Una de les carpetes que encara està oberta és la delegació de les competències en immigració, acordada entre Junts i el PSOE fa més d’un any a canvi de l’aval dels de Míriam Nogueras als tres primers decrets de la legislatura. Les fonts consultades per aquest diari expliquen que les negociacions continuen encallades al mateix punt que fa unes setmanes: sense entesa en l’expedició de Documents d’Identitat per a Estrangers (NIE), en la tramitació d’expulsions d’immigrants i en la presència dels Mossos d’Esquadra a les fronteres. Aquest últim punt és el que més fa arrufar el nas als socialistes, especialment a Fernando Grande-Marlaska: els juntaires consideren que el ministre de l’Interior s’ha convertit en un dels grans obstacles en aquesta negociació. També fonts de l’alta jerarquia del Consell de Ministres apunten que l’acord definitiu en aquesta carpeta no arribarà aviat perquè els esculls s’han enquistat.
Des de les files de Junts, donen importància a les tres variables. De fet, recorden que el 1997, en el traspàs de competències de trànsit, una de les coses que va quedar fora (a contracor de CiU) van ser les competències sobre l’expedició de carnets de conduir. En aquella ocasió, el govern espanyol de José María Aznar va guanyar el pols i va evitar que el Servei Català de Trànsit se’n fes càrrec. “Pretén la transferència a Catalunya de les facultats d’execució de la legislació estatal en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, a excepció de les facultats que es retenen per l’Administració de l'Estat, que són, fonamentalment, les relatives als permisos i llicències de conduir i les referides a la matriculació i permisos de circulació de vehicles”, va destacar el 16 de setembre del 1997 el diputat del PP Manuel Seco durant el primer debat parlamentari de la Llei que faria possible el traspàs. I ara els juntaires no volen tornar a caure-hi: insisteixen que la delegació en immigració que es va acordar és “integral”.
En un “altre planeta” respecte d'uns hipotètics pressupostos espanyols
El que també està lluny són els Pressupostos Generals de l'Estat. Des de Junts, neguen categòricament i rotunda que hi hagi un mínim contacte amb el govern espanyol sobre uns hipotètics comptes públics. Cap conversa. Cap avenç. "Estem en un altre planeta", reconeixen fonts de Junts a aquest mitjà. L'única vegada que s’han produït contactes sobre aquesta matèria amb el Ministeri d’Hisenda va ser a principis del 2024 per abordar els comptes generals d’aquell exercici; va quedar tot en paper mullat quan Sánchez va renunciar a aquells pressupostos a causa de l’anticipació de les eleccions catalanes. Fonts de la direcció d’Esquerra Republicana també expliquen a aquest diari que no tenen cap intenció d’aprovar ni els pressupostos espanyols ni els catalans. És per això que ja fa setmanes que des de la Moncloa treuen ferro a un escenari en el qual no hi hagi nous comptes.
Tampoc no hi ha hagut converses recents entre PSOE i Junts sobre la senda de dèficit, que els independentistes van tombar el juliol i que la Moncloa va retirar el setembre per evitar una nova patacada parlamentària. És el primer pas (imprescindible) per possibilitar uns nous pressupostos, però està lluny de tenir llum verda. Les diferències entre ambdues formacions en matèria econòmica s’han accentuat encara més aquesta setmana, amb l’anunci del Ministeri d’Hisenda d’ampliar a totes les autonomies la condonació del deute autonòmic. Els juntaires no anticipen el sentit del seu vot quan aquesta mesura arribi al Congrés dels Diputats, però adverteixen que ERC s’ha empassat una nova enganyifa socialista quan han acceptat que la condonació sigui per a totes les autonomies, no només la catalana.
Encara pendents de l’oficialitat del català
Tampoc no s’ha fet encara realitat l’oficialitat del català a Europa, un acord de principis de legislatura a canvi del nomenament de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Amb els micròfons apagats, fonts de Junts admeten que el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, s’ha sensibilitzat amb aquesta causa; però adverteixen que tot és voluntat política, insten Pedro Sánchez a despenjar el telèfon i arribar a pactes amb els altres estats de la Unió Europea perquè avalin aquesta mesura.