Catalunya ja no és un polvorí independentista a ulls de les institucions de l’Estat espanyol, però, la malfiança sempre hi és present. La Fiscalia General de l’Estat (FGE) ha d’engegar la renovació dels càrrecs de fiscal en cap de Barcelona i de fiscal superior de Catalunya, en complir-se cinc anys del seu mandat. Un cop anunciat al BOE, es formalitzarà l’obertura de presentació de candidatures, en els dos càrrecs, i la FGE té un dilema: un serà de la seva afinitat i un altre no. Tot i definir-se com a organisme imparcial, l’actual fiscal general, Álvaro García Ortiz, va ser nomenat pel govern espanyol del PSOE, i dins el Ministeri Fiscal s’aposta per promocionar membres de l’associació afí, que en aquest cas és la Unió Progressista de Fiscals (UPF), mentre que quan governava el PP, s’impulsa a candidats de l’Associació de Fiscals (AF), definida com a conservadora i que predomina entre els membres de la carrera fiscal. El Consell Fiscal, òrgan consultiu de la FGE, renovat el setembre de 2022, és dominada per l’AF, amb 6 membres, enfront de 2 de la UPF i, per primer cop, un membre de l’Associació Professional i independent de Fiscals (APIF).
En concret, la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, de l’AF, ha deixat el seu càrrec per jubilació a efectes de 3 d’abril, tot i que va agafar-se uns dies de vacances pendents per anar a la seva estimada terra i gaudir de les Falles de València i de la seva passió per tirar petards. Des del gener del 2018 fins al darrer dia, Talón ha estat una bona directora d’equip: ha deixat treballar als fiscals, i ha defensat el manteniment d’elevades peticions de penes per castigar independentistes catalans per l'1-O, mentre alhora ha refet ponts trencats pel Referèndum amb els Mossos d’Esquadra i altres institucions catalanes. La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha acordat de concedir-li una distinció per la seva professionalitat i dedicació. En el seu mandat, Talón, a més, ha defensat i executat la transparència de les actuacions de la Fiscalia de Barcelona amb els mitjans de comunicació, sense favoritismes ni filtracions parcials i interessades, tan arrelat a la capital espanyola; la filtració de la sentència dels independentistes catalans des del Tribunal Suprem n’és el paradigma.
Cas Negreira, sota control
La premsa esportiva espanyola va desinformar quan va assegurar que la fiscal en cap de Barcelona deixava el càrrec en mig de la crisi pel cas Negreira. La jubilació s’ha de demanar amb mesos d’antelació i Talón ho va fer el novembre de 2022. I, amb discreció i mà de ferro, ho va controlar tot fins que la denúncia de la Fiscalia contra expresidents del Barça i el club blaugrana es va presentar a un jutjat de Barcelona, el 10 de març passat. L’endemà marxava a gaudir de la jubilació.
Pel que fa al fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, que no està adscrit a cap associació, vol continuar en el càrrec cinc anys més, i inicialment no té competidors. Talón i Bañeres van ser proposats, després del mateix Consell Fiscal, del 17 de gener de 2018, amb Julián Sánchez Melgar de fiscal general.
Els candidats a Barcelona
El procediment per renovar places al Ministeri Fiscal és reglat: ara s'haurà d'anunciar les vacants i els requisits dels candidats, s'obrirà un període de presentació de candidatures, i el fiscal general de l’Estat presentarà la seva proposta al Consell Fiscal, que vota els candidats, i finalment s’eleva la proposta perquè l’aprovi el Ministeri de Justícia, i es publica al BOE. Per ocupar el càrrec de fiscal en cap de Barcelona, si no hi ha canvis, hi hauria dos candidats: El primer és Gerardo Cavero Forradellas, fiscal des de 1987,amb destí sempre a Barcelona, que va ser coordinador del servei especial de Menors, i des de l’any 2000 és delegat de la Fiscalia Especial Antidroga i coordinador de Delinqüència organitzada a la Fiscalia de Barcelona.
La segona candidata és Neus Pujal Sánchez, amb 32 anys a la carrera fiscal i els darrers 14 anys ha estat fiscal en cap de l’àrea de Sabadell. La FGE va aprovar el març de 2022 que Pujal ocupés una plaça en comissió de servei com a fiscal de reforç a la Fiscalia superior de Catalunya, tot destacant que ha estat 18 anys treballant en una “fiscalia tan complexa com la de Barcelona, a més de la seva versatilitat, i especialització en matèries com cooperació internacional, ciberdelinqüència i Medi Ambient". És per això, que Neus Pujal va intervenir com a fiscal en el recent judici a la consellera d’Afers Exteriors, Meritxell Serret, en el TSJC. Va ser incisiva i clara i va acceptar de canviar la seva intervenció en llengua catalana a la castellana a petició de l’advocat de la defensa de la republicana, Iñigo Iruín.
Tots dos fiscals són molt experimentats, però Pujal, a més, és de l’UPF i el seu nomenament mantindria la quota femenina en càrrecs del Ministeri Públic. Pel Dia de la Dona, la FGE va informar que les dones nomenades com a fiscal de sala, cap superior, cap provincial o cap d’àrea ha passat del 38% el 2019 al 48% el 2022.
Bañeres, ferm i conciliador
Per la seva part, Francisco Bañeres, fiscal des de 1983, i especialitzat en delictes econòmics, no és de la corda de l’actual fiscal general de l’Estat. Això no obstant, hi ha una norma no escrita que si el mandat del fiscal en cap d’una comunitat autònoma (com insisteixen a recalcar) no ha estat conflictiu, es respecta que repeteixi un segon mandat. I aquest és el cas de Bañeres, home ferm, però conciliador. És el dilema de la FGE: no podrà canviar tots els seus representants al seu gust.
Bañeres va passar la prova de foc no pas per l’1-O del 2017, sinó per la consulta del 9-N del 2014. Feia un any que era tinent fiscal a la Fiscalia Superior de Catalunya, i va acompanyar el llavors fiscal José María Romero de Tejada, el 2015 a Madrid per explicar al llavors fiscal general, Eduardo Torres Dulce, que els nou fiscals de TSJC no veien jurídicament correcte presentar una querella contra el president Artur Mas pel 9-N, en assegurar que no es complien ni tan sols els requisits del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), ja que no van ser requerits prèviament, jurisprudència que el Tribunal Suprem va trencar amb la causa catalana. La FGE va imposar una querella al Govern de Mas per desobediència, prevaricació i malversació de fons; els dos darrers delictes van decaure des de la mateixa Fiscalia, i al final el TSJC, els va condemnar per desobediència a inhabilitació, i el Tribunal de Comptes, a retornar uns 5,2 milions d’euros. Amb la mort de forma sobtada de Romero de Tejada, Bañeres va assumir el càrrec, fins a ser nomenat el gener de 2018.
En aquests cinc anys, Bañeres no ha concedit entrevistes (encara cou el precedent del fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol, forçat a dimitir per unes declaracions sobre el dret a decidir, el març de 2013), i a Madrid tot el que tingui relació amb el procés d’independència de Catalunya es magnifica. Amb tot, Bañeres, com Talón, manté una política de transparència en la comunicació de les investigacions que realitza la Fiscalia Superior de Catalunya, així com en la difusió, sense filtracions, dels escrits d’acusació a autoritats, un cop presentades als tribunals. Bañeres tampoc defuig dels periodistes, a qui explica de forma didàctica procediments o canvis legislatius, com el cas de la malversació de fons. Però res de rodes de premsa o declaracions que es poden girar com un mitjó.
Cap canvi per l’1-O
En les seves intervencions al Parlament, en la presentació de la memòria de la Fiscalia, Francisco Bañeres s’expressa en català sense cap dificultat. I tampoc li tremola la veu per afirmar que les elevadíssimes penes que la Fiscalia demana a manifestants independentistes, són les que marca la llei, i reclama al Govern més recursos per als fiscals, o que els Mossos tinguin una unitat específica de policia judicial, com fan a Menors, per treballar més coordinats i blindar filtracions. Bañeres tampoc ha demanat que s’arxivin les causes contra alcaldes per l’1-O, al contrari: no ha posat pegues que certes fiscalies territorials presentin recursos contra els arxivaments en primera instància.
Res s’ha temperat, malgrat la taula de diàleg entre el PSOE i ERC. Això sí, amb la modificació del delicte de desordres públics, la Fiscalia ha començat a rebaixar alguna petició de càstig. I, el tinent fiscal Pedro Ariche no ha estat pas corregit per la FGE en l'escrit d'acusació redactat contra els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a qui els demana 7 i 6 anys de presó per l'1-0. Per la Fiscalia General de l'Estat, l'1-O es va produir una malversació agreujada de fons públics, afirmació compartida a la Fiscalia de Catalunya, enfront del parer del govern espanyol i ERC, que van crear una malversació atenuada perquè fos aplicada a excàrrecs del Govern pendents de jutjar per l'organització del Referèndum.
A la foto principal, el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, amb el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón. / Foto: Carlos Baglietto