PP i PSOE s’han partit aquesta setmana a mitges la cúpula de govern dels jutges espanyols. Han arribat a un pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial després de tenir el mandat caducat durant cinc anys i mig, i han decidit atribuir-se deu membres per a cadascun. Sumar assegura que també ha aconseguit col·locar-hi els seus vocals, però la realitat és que aquesta vegada no hi ha quota catalana ni basca: Junts i PNB s’han quedat sense representació en la cúpula de la justícia espanyola. Ni tan sols hi han inclòs cap catedràtic d’un prestigi reconegut. El cas és que la ‘gran coalició’ de socialistes i populars encara tenen altres quotes de poder pendents de repartir-se: hauran de posar-se d’acord durant les pròximes setmanes o mesos per renovar altres òrgans pendents; com és el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i també Ràdio Televisió Espanyola (RTVE).

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana denunciaven aquest dimarts —dia en què es va signar a Brussel·les l’acord pel CGPJ— que PSOE i PP van fer “el mateix que en els darrers 40 anys”, repartir-se el poder entre els dos. Però hi ha una diferència: l’absència de la històrica quota catalana i basca. Malgrat l’accentuat bipartidisme que hi havia a Espanya fins a l’any 2015, en aquest òrgan de govern judicial sempre hi havia hagut dos o tres llocs destinats a Convergència i Unió, el PNB i Izquierda Unida; la quota va mantenir-se intacta fins i tot amb el govern del PP de Mariano Rajoy amb majoria absoluta. Ara, en canvi, una font d’alta jerarquia de l’actual govern espanyol del PSOE s’espolsa les mans quan se li pregunta per l’absència de bascos i catalans en el nou CGPJ: “Els socis es posen gelosos perquè saben que deixen de tenir influència si aconseguim posar-nos d’acord amb el PP”.

És un desastre perquè deixes d’assabentar-te sobre què es cou en el tercer poder de l’Estat”, manifesta en declaracions a ElNacional.cat Alfons López Tena, exdiputat al Parlament amb Solidaritat per la Independència (SI) i també exvocal del CGPJ. Va entrar-hi l’any 1996 a proposta de Convergència i Unió. Opina que és imprescindible que en l’òrgan de govern de la justícia espanyola hi hagi quotes que representin minories. Assegura que “PSOE i PP sempre hi han col·locat alguns vocals que estan connectats amb la cúpula més alta del partit” que sempre acaben obeint el sentit del vot de la branca progressista o conservadora a la qual pertanyen. “Per això alguns vocals ha acabat més tard sent ministres”, assenyala, tot i admetre que hi ha alguns que sí que actuen d’una forma més independent “perquè no té interès en una carrera posterior”.

Afirma que en alguns casos el paper de bascos i catalans en aquest òrgan era exercir de mediadors entre les famílies conservadora i progressista. Preguntat sobre què opina de la insistència del PP en la idea que ‘els jutges han d’escollir els jutges’, López Tena assegura a aquest diari que “és una bestiesa”. Insisteix que és una òbvia “realitat sociològica” que la majoria de jutges acostumen a tenir una tendència conservadora; una forma amb la qual els populars aconseguirien prendre el control perpetu d’aquesta cúpula.

Banc d’Espanya, CNMC, CNMV i RTVE

Ara PSOE i PP tenen més deures: han de renovar també els òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la CNMC, la CNMV i RTVE. Se'ls ha preguntat a diversos líders dels dos partits en els darrers dies si l’acord pel CGPJ ha aplanat l’entesa per aquests quatre organismes. Però multitud de veus del PSOE i del PP insisteixen en públic i en privat que això no és així. De fet, s’esperava que el pacte pel CGPJ pogués incloure també el nomenament del nou governador del Banc d’Espanya; però no ha passat. I és urgent: l’11 de juny va caducar el mandat del governador Pablo Hernández de Cos. I ara la governadora en funcions, Margarita Delgado, no té dret a votar en la decisió del 18 de juliol del Banc Central Europeu sobre si mantenir o retallar els tipus d’interès de l’eurozona.

 

Aquest passat dijous, el ministre Félix Bolaños es mostrava partidari en una entrevista a TVE que les dues principals forces polítiques de l’estat espanyol continuïn parlant per tal d’arribar a consensos en “tots els òrgans regulables”. Però a la direcció del PP recepten calma. “No corre pressa”, manifesta una font de Génova 13. Defensen que RTVE ha de ser un paquet a part, perquè consideren que és el tema més dificultós de tots al qual arribar a un acord. Insisteixen que cal trobar un nou model que acabi amb la “politització” de la direcció de la radiotelevisió pública espanyola.

Els missatges que arriben per part del PP, a més, són més bel·ligerants. “No veig per què” un acord ha de comportar un altre acord, manifestava el popular Esteban González Pons, artífex del pacte pel CGPJ, quan se li preguntava sobre els altres organismes. “Un cop hem vist com respira el PP, hem comprovat que continuarà en la seva línia”, assenyalava una font de la direcció del PSOE aquest dimecres al Congrés dels Diputats, després que Alberto Núñez Feijóo mantingués l’ofensiva contra Pedro Sánchez després d’haver pactat el CGPJ. Però des del govern espanyol també fan senyals d’optimisme: “L’acord pel CGPJ posa de manifest que el PP sap que no hi haurà noves eleccions i que queden tres anys de legislatura; si veiessin un avançament a l’horitzó, no haurien pactat la renovació”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!