“Fan valoracions polítiques i ideològiques”, és “una afirmació extravagant”, tergiversen els fets recollits en la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1-O del 2017 a Catalunya i malinterpreten jurisprudència de l'alt tribunal espanyol, del Constitucional, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i de directives de la UE en referència als efectes financers de la UE. És la repassada jurídica que el fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz fa en el decret, de 133 pàgines i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres, per rebatre la posició dels quatre fiscals del Tribunal Suprem que s’oposen a aplicar l’amnistia pel delicte de malversació de l’1-O —que afecta directament el president a l’exili Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras— tot i que sí que accepten que es pugui amnistiar pels delictes de desobediència i el de desordres públics. Aquest mateix divendres, i sense reflexionar, els fiscals Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno ja han anunciat que no estan d’acord amb el posicionament del seu superior. La rebel·lió dels fiscals del Suprem ja era l’esperada (ja la van fer per mantenir Quim Forn a la presó per l’1-O) i, per això, ja s’ha convocat una Junta Fiscal per a dimarts que ve, en la qual es debatrà el contingut de la llei d’amnistia i el posicionament oficial del ministeri fiscal, ja que és un òrgan jeràrquic i ha d’unificar el criteri a tot el territori.
García Ortiz tindrà la darrera paraula en la Junta Fiscal; és a dir, que ordenarà que tots els fiscals demanin que s’apliqui l’amnistia del procés a tots els condemnats i encausats per la malversació de l’1-O. A més, si la malversació és amnistiable, el fiscal general també aposta perquè s’ha d’aixecar la mesura cautelar de l’ordre de detenció a l’estat espanyol de Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, a més de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El triomf de García Ortiz —pressionat i desgastat per altres causes, com la imputació que el persegueix pel cas de la parella d’Ayuso— és parcial, ja que qui ha d’aplicar la llei d’amnistia del procés són els jutges. I la sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, també té postulats antiindependentistes i similars als dels veterans fiscals del Suprem. Una prova evident és que a l’informe en el qual el Suprem va indicar que hi havia indicis de terrorisme en els encausats de Tsunami Democràtic es reproduïen arguments fets pels fiscals del Suprem en un informe també rebutjat pel seu superior jeràrquic.
Els fiscals fan política
El primer retret de García Ortiz als fiscals del Suprem és que en els seus esborranys fan valoracions polítiques. I els renya pel fet que afirmessin que “una formació política”, referint-se al PSOE, “hagi canviat de criteri”, ja que inicialment va assegurar que no aprovaria la llei d’amnistia del procés, i finalment l’ha portat a terme. Curiosament, l’associació de jutges i jutgesses Àgora Judicial, en el seu comunicat en fer-se pública la norma al BOE, se sorprenia del mateix i demanava als companys del "Poder Judicial espanyol que es deixin de considerar víctimes” i apliquin la norma de forma objectiva i amb la finalitat del legislador.
“El judici que en aquesta seu s'ha de fer ha de ser estrictament jurídic i, per consegüent, han de rebutjar-se les valoracions polítiques i ideològiques que, en aquest cas, resulten de la mera expressió d'una convicció personal amb la qual la institució del ministeri fiscal mai pot identificar-se”, retreu García Ortiz als fiscals quan fan la seva crítica oberta a Pedro Sánchez per haver pactat l’amnistia per aconseguir les regnes del govern espanyol.
I fins i tot els tracta de llecs en política quan afirma: “Els projectes d'informe examinats contenen un judici de valor que desconeix la complexitat del sistema parlamentari. Que una llei sigui resultat de la negociació política i que els grups parlamentaris tractin, a través de negociacions, d'aconseguir la consecució dels seus objectius polítics, no és una cosa que permeti posar en dubte, des d'una perspectiva estrictament jurídica, la legitimitat del procés legislatiu ni de la norma aprovada”.
García Ortiz continua: “Els judicis jurídics han de centrar-se en el tenor de la norma i en els seus efectes. Un informe o dictamen del ministeri fiscal no pot emprar com a cànon per valorar la constitucionalitat d'una norma i la seva adequació a l'ordenament jurídic criteris aliens al procés. Això conduiria, en lògica coherència, a analitzar cas per cas les motivacions polítiques que subjauen després de l'aprovació de totes i cadascuna de les lleis aprovades pel Parlament, elevant les qüestions d'índole política a categoria jurídica decisiva amb vista a determinar la constitucionalitat de les lleis.”
A l'informe, el fiscal de l'Estat hi afirma que la “discrepància en l’àmbit jurídic no és una debilitat del ministeri fiscal, sinó una fortalesa per elaborar”. Però en les seves paraules no hi ha més que reprovació constant als veterans fiscals, que són a la cúspide de l’alt tribunal espanyol per haver acumulat anys en exercici, però no per haver excel·lit en cap àmbit. Critica els esborranys dels fiscals del Suprem perquè “fan sevir de manera profusa arguments que desborden el pla estrictament jurídic, que comprometen la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del ministeri fiscal i que, per això, resulten totalment improcedents”.
El fiscal general de l’Estat també dirigeix una alerta a tots els tribunals, especialment al Suprem, quan recorda una sentència del Tribunal Constitucional (STC 19/2023), que afirma: “No li correspon als tribunals —ni al ministeri fiscal— actuar en lloc del legislador [...], constrenyent la seva llibertat de disposició allà on la Constitució no ho faci de manera inequívoca.”
És una norma constitucional
A més de la crítica per fer política en un document oficial, el fiscal general desplega tot d’arguments i jurisprudència per afirmar que la llei d’amnistia del procés és constitucional, malgrat que no es reculli en la Constitució, tal com passa amb la llei d’amnistia de 1977, i detalla tot de jurisprudència. També sosté que l’amnistia és usada en altres països de la Unió i cita el recent cas de Portugal, que va decretar l’extinció de responsabilitat penal de certs delictes a uns joves en motiu de la visita del Papa.
“L'amnistia constitueix un institut admès pel dret de la Unió, i difícilment cal afirmar que l'aprovació d'una llei d'amnistia sigui contrària als principis de separació de poders i a la independència judicial en els termes en què es recull en els projectes d'informe analitzats”, manifesta el fiscal general de l’Estat.
El retret és constant: “Al marge de conjectures i hipòtesis a propòsit de les raons que, en opinió dels signants dels projectes d'informe analitzats, han motivat l'aprovació de la llei, no s'aporta un sol argument objectiu que permeti concloure que la llei orgànica d'amnistia no contribueix a la consecució de l'objectiu que el preàmbul diu perseguir: la normalització institucional, política i social a Catalunya”. Finalitat, precisa, que “va ser considerada legítima per la Comissió de Venècia” i d'acord amb els objectius que ha de perseguir la legislació d'amnistia. “La llei orgànica d'amnistia ha estat aprovada conformement al procediment legislatiu vigent en el nostre ordenament constitucional i, per consegüent, no és tasca del ministeri fiscal fer valoracions d'índole política sobre la puresa del sistema”, rebla.
Fins i tot, esmena els fiscals quan en el seu esborrany citen sentències del TJUE, de les quals indica que “no permeten inferir que la fixació de l'al·ludit termini de dos mesos resulti contrari al dret de la Unió”, fent referència que la llei d’amnistia dona de termini 2 mesos als jutges perquè l’apliquin, tot i que també els permet presentar consultes al TJUE i al TC. El fiscal general també assegura que “l’alçament de mesures cautelars no és automàtic”, sinó que primer hi ha una ponderació del jutge que ha de resoldre que els fets que ha d'analitzar encaixen en la norma.
La confusió entre ànim de lucre i enriquiment
Després d’estirar-los les orelles perquè fan política, el fiscal general els dona una classe de jurisprudència sobre el que abraça el delicte de malversació, la jurisprudència i la voluntat del legislador en la llei d’amnistia del procés. Fins i tot, manifesta que donen “solucions difícilment acceptables d'acord amb paràmetres teleològics i logicosistemàtics”. Per exemple, exposa que el raonament dels fiscals significa que “els supòsits amnistiables serien únicament aquells en els quals el responsable del delicte consentís que sigui un tercer qui s'apropiés del patrimoni públic”.
En l’informe, el fiscal general reprodueix la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans en la part de la malversació i afirma que els fiscals la reinterpreten i, fins i tot, afirmen coses que “no es corresponen amb la realitat” i recorda que llei orgànica d'amnistia “no obre una nova fase processal que permeti discutir les qualificacions —fins i tot provisionals— que ja han estat efectuades pels òrgans judicials”.
En aquest sentit, García Ortiz els corregeix quan afirma que “en diferents passatges dels esborranys s’utilitza de manera indistinta els conceptes d'ànim de lucre i d'enriquiment. Quan existeix un ampli consens en la doctrina que no són plenament coincidents”. Hi afegeix que la llei d’amnistia defineix clarament el concepte d'enriquiment, en el fet que una persona sostreu diners públics per al seu benefici personal, i del qual precisa que no es detalla ni en el Codi Penal ni en la jurisprudència, però que queda clara la voluntat del legislador. La norma deixa clar que quan hi ha enriquiment no es pot amnistiar.
Així, el fiscal de l’Estat conclou que “sempre que el responsable del delicte s'hagués limitat a desviar fons públics amb l'única finalitat de finançar, sufragar o facilitar la convocatòria i/o celebració de les consultes del 9 de novembre de 2014 i de l'1 d'octubre de 2017, aquesta conducta ha de ser amnistiada per imperi de la llei”.
I alhora, insisteix a deixar clar que l’1-O va haver-hi malversació de fons: “Transcorreguts diversos anys des de la celebració de la consulta de l'1 d'octubre de 2017, és notori que la mateixa va ser íntegrament finançada mitjançant el desviament de fons públics que van ser il·lícitament distrets, per diverses autoritats públiques, de les legítimes finalitats atribuïdes per l'ordenament jurídic”.
Els interessos financers de la Unió
García Ortiz també hi sosté que de la jurisprudència del TJUE es dedueix que “l'aprovació i revocació de les amnisties constitueix una qüestió de dret intern no regulada pel dret de la Unió”, i, per tant, el Tribunal de Luxemburg no resulta competent per valorar els procediments legislatius d'aprovació d'aquestes normes.
I la darrera repassada jurídica als fiscals del Suprem és per desmuntar-los que l’1-O va afectar les finances de la UE, perquè si hi hagués hagut una acció directa, hauria actuat la Fiscalia Europea —com per exemple ara ha reclamat el cas Koldo i el de Begoña Gómez— i pel referèndum d’autodeterminació de Catalunya mai hi va reclamar res a cap tribunal.
“Les consideracions que es fan en els projectes d'informe de la Llei orgànica 1/2024 parteixen d'una anàlisi manifestament incompleta dels conceptes d’interessos financers de la Unió Europea i de perjudici als interessos financers de la Unió, perquè no s'analitza d'una manera exhaustiva la jurisprudència emanada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ni el tractament ofert a aquests conceptes per l'ordenament jurídic europeu”, hi rebla el fiscal general de l’Estat.
Hi aclareix que “l'afectació als interessos financers de la Unió Europea només ha de ser apreciada quan la conducta sigui idònia per generar de manera efectiva un menyscapte directe al pressupost de la Unió o de les seves institucions, òrgans o organismes” i en la sentència del Suprem, redactada pel magistrat Manuel Marchena, no diu res sobre aquest extrem.
La ironia del fiscal general puja de nivell quan sosté: “Sorprèn que en analitzar la possible afectació per als interessos financers de la Unió Europea, particularment pel que fa al delicte de malversació, es prescindeixi de la definició autèntica d'interessos financers de la Unió Europea que ens ofereix la Directiva (UE) 2017/1371, del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del Dret penal.”
Finalment, García Ortiz recorda als fiscals del Suprem que “parlamentaris europeus han proposat incloure en el marc d'una Directiva europea la prohibició de l'amnistia dels delictes de malversació, perquè —en bona lògica— això pot ser interpretat com a indici que el dia d'avui la possibilitat d'amnistiar delictes de malversació no és contrària al dret de la Unió.”
Segur que les defenses d'encausats de l’1-O faran servir aquest informe del fiscal general de l'Estat com a plantilla per demanar la seva amnistia, que és un matxet jurídic a la guia contra el moviment independentista català difosa en el correu electrònic oficial del CGPJ.