El resultat de les eleccions generals del 23-J pot desencallar la repetició del judici als cinc síndics electorals de l’1-O, que van ser absolts l’abril del 2021 per una magistrada del Penal 11 de Barcelona, i un any després l’Audiència de Barcelona, de forma excepcional i a petició de la Fiscalia, va fer repetir el judici, que des de llavors ja porta un any pendent d’assenyalar-se. Un dels dilemes oberts és quin tribunal és el competent per jutjar els juristes i acadèmics que van constituir-se com a síndics el 2017 perquè alguns d’ells han assumit càrrecs públics. Aquest és el cas de Tània Verge, nomenada consellera d’Igualtat i Feminismes, el 25 de maig de 2021. Pel seu nou càrrec, Verge és aforada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on hauria de ser jutjada. A més, Josep Pagès ha estat diputat del Congrés per Junts, i el seu aforament era el Tribunal Suprem, on podria arrosegar a la resta. Ara, amb l’avançament de les eleccions generals al 23 de juny, l’aforament de Pagès està en suspens: va el número 4 de les llistes de Junts per Barcelona, i si surt escollit, l’alt tribunal espanyol és qui l’hauria de jutjar.
Molt abans de la convocatòria electoral, el novembre passat, la Fiscalia va demanar al jutge del Penal 11 de Barcelona que la causa dels síndics s’elevés al Suprem, per a ser jutjats conjuntament, mentre les defenses han demanat que es respecti el jutge predeterminat per a cada un d’ells (és a dir, fer tres judicis: al penal, al TSJC i al Suprem), a més de criticar durament la resolució de l’Audiència de Barcelona de fer repetir el judici, i més en haver estat absolts, quan el més habitual és ordenar la redacció d'una nova sentència i motivar-la millor.
Una opció “desvinculada”
Preguntat per ElNacional.cat per la seva situació processal, Josep Pagès és conscient que si revalida l’escó al Congrés dels Diputats tornarà a tenir l’aforament al Tribunal Suprem, però vol deixar ben clar que “no hi ha cap vincle” entre la seva carrera política i la situació processal. “Seré jutjat on hagi de ser jutjat”, afirma Pagès, defensat per Isabel Elbal, per desvincular qualsevol estratègia processal amb el fet que es torna a presentar a les eleccions espanyoles. Per Pagès és “injust i inèdit” que es repeteixi el judici als síndics de l'1-O, a més d’assegurar que vulnera el seu dret de defensa, ja que considera que ara “la Fiscalia té una segona oportunitat” i pot rectificar els seus arguments, mentre alhora sap quina és la defensa dels síndics.
En les eleccions passades, del 10-N, Junts va obtenir 342.082 vots, que van representar 3 escons per Barcelona i 1 per Girona. Josep Pagès, que anava el número 6 va obtenir l’escó, amb la renúncia de Laura Borràs, Jaume Alonso-Cuevillas, en obtenir l’acta al Parlament. Ara està el número 4, en la llista encapçalada per Míriam Nogueras.
Penes de presó
La fiscal demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques a cada un dels cinc síndics electorals. En la sentència, la magistrada del Penal 11 de Barcelona sostenia que “no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional (TC)”, en les que ordenava que no es donés cap impuls per a la realització de la votació del Referèndum. A més de Pagès i Verge, els altres síndics electorals afectats són: el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal, i l'advocada gironina Marta Alsina.
La Fiscalia va presentar recurs contra l’absolució en considerar que la magistrada no havia valorat correctament les proves, i la secció 8a de l’Audiència de Barcelona va aprovar la mesura més onerosa: fer repetir el judici amb un nou jutge. El tribunal afirmava que en la resolució de primera instància hi ha passatges “de contradicció interna”, com apunta la fiscal. Hi afegia que “la deficient construcció dels fets provats dona raó jurídica” a la pretensió de la fiscalia de la nul·litat, juntament amb altres extrems, previstos en la disciplina legal per impugnar sentències absolutòries.
Recurs d’empara al TC
L’advocat Ramón Setó, que inicialment duia la defensa conjunta dels cinc síndics i va demanar la seva absolució, ara porta la defensa de Verge i Marsal i fa mesos que va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) perquè considera una vulneració dels seus drets fonamentals fer la repetició del judici. Recentment, el tribunal de garanties ha demanat la traducció al castellà de tota la documentació, fet que hauria de significar que no ha de trigar a posicionar-se.
Ser jutjat dos cops
La causa dels síndics ha estat adormida fins fa poc al Penal 11 de Barcelona, que el maig passat va requerir a la defensa de Jordi Matas, exercida per Gonzalo Boye, i a la de Pagès que presentessin els seus arguments sobre quin és l’òrgan competent per tornar a jutjar els síndics electorals arran de l’aforament de dos d’ells. Ramón Setó i Benet Salellas, en nom de Marta Alsina, ja van presentar les seves valoracions jurídiques. El jutge del Penal 11 no ha resolt res, i segurament ara no es precipitarà, quan l’inici de la campanya electoral és a la cantanada.
L’advocada Isabel Elbal demana al titular del Penal 11 que en la seva resolució respecti el jutge predeterminat per la llei que tocaria jutjar a Pagès, a més del principi de legalitat. I, Boye, en nom de Matas, hi afegeix i alerta el magistrat que amb la repetició del judici es vulnera el dret del non bis in idem (no ser jutjat dos cops pel mateix), segons la doctrina dels tribunals europeus. Boye afirma que la secció 8a de l’Audiència de Barcelona, en la mateixa resolució dels síndics, expressa que pot ordenar dues opcions: fer dictar una nova sentència amb millor argumentació o fer repetir el judici, i -afegeix- “es va decantar, equivocadament, per la que comporta una violació del dret al non bis in ídem com a dret fonamental de caràcter procedimental”.
El mateix cas que Otegui
El penalista hi afegeix que no és una opinió només seva, sinó que també "és compartida per la Fiscalia del Tribunal Constitucional (TC)". Boye es refereix que el maig passat la Fiscalia es va posicionar al costat del líder d’HB Arnaldo Otegui, que no s’havia de tornar a repetir el seu judici, acusat d'haver intentat reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través de la plataforma Bateragune, perquè ja va complir la condemna, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va resoldre que una magistrada de l’Audiència Nacional no va ser imparcial en el seu judici. El Tribunal Suprem volia fer repetir el judici, però, el 2021 el TC va suspendre de forma cautela la repetició del judici a Otegui, fet que ara s’ha de resoldre.
“El dret de la Unió el que prohibeix és sotmetre dos cops a un procés, pels mateixos fets, a una mateixa persona”, insisteix Boye, que manifesta: “En definitiva, tots som conscients que el que realment ha succeït és que no ha agradat el resultat del primer judici, i en lloc d’ordenar que la sentència absolutòria sigui reforçada en la seva fonamentació per la jutge, s’ordena el més onerós i vulnerador del dret fonamental al non bis in ídem”. I conclou: “La fermesa no és el que vulnera el dret, sinó el sotmetiment a un doble enjudiciament i a una doble obligació defensiva.”
Així, doncs, passades les generals del 23-J, i aclarit si Pagès manté el seu aforament al Suprem, el jutge del Penal 11 no pot demorar més una resposta sobre quin tribunal o tribunals haurien de jutjar els síndics de l'1-O. La resposta del TC també serà clau.