El govern espanyol ha posat en el congelador l’avantprojecte de la llei de memòria democràtica, en assegurar que no té suficient consens per tirar-la endavant, especialment en no aixecar l’amnistia de 1977 a criminals de guerra i torturadors. La vigent llei de memòria, aprovada el 2007, tampoc va agradar a tothom. A Catalunya, el Parlament va iniciar, en l’anterior mandat, la tramitació d’una nova llei integral de Memòria Democràtica, amb la qual es vol aglutinar la de Memorial Democràtic (2007), la de Foses (2009) i la de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme (2017). Darrerament, la ciutadania i entitats memorialistes empenyen a no oblidar i a ser més agosarats.
Des del Departament de Justícia s’impulsen iniciatives per identificar persones assassinades i enterrades en foses comunes durant la Guerra Civil i el Franquisme. També a la retirada de símbols franquistes, com el monument commemoratiu de la Batalla de l’Ebre, a Tortosa, que s’havia de retirar l’estiu passat i una jutgessa ho va aturar en el darrer moment i, actualment continua bloquejat. Justícia, a més, ha expedit un total de 5.641 documents de nul·litat de judicis franquistes en els darrers quatre anys, que implica tornar l’honorabilitat i la dignitat a les persones encausades. A Catalunya es van dictar 69.000 judicis militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La comissaria de Via Laietana
La ciutadania reivindica que espais de repressió siguin recuperats i reinterpretats, tal com s’està fent amb la presó Model de Barcelona. Un reclam ara més sonor i compartit entre administracions catalanes i entitats de memòria és que la Prefectura Superior de la Policía Nacional a la Via Laietana es converteixi en un centre de justícia, reparació i garanties de no repetició. L’Ajuntament de Barcelona ja té un projecte, encarregat a l’exdirector del Museu d’Història de la ciutat, Antoni Nicolau, per convertir-lo no només en un museu sinó en un centre de defensa de drets humans.
Precisament, l’Ateneu Memòria Popular ha organitzat aquest dissabte la jornada de reflexió i debat vers la comissaria de la Via Laietana, amb ponències sobre la impunitat del franquisme i testimonis de les tortures patides en aquella comissaria, com la dels germans Maribel i Josep Ferrándiz Blas. El regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, que també va participar-hi, declara a ElNacionalcat que “treballa perquè la comissaria es converteixi en un equipament 100% de Memòria”, on hi tenen cabuda des d’un museu, xerrades sobre els drets humans i altres iniciatives, però no la policia. “La policia que és democràtica i els sindicats policials han d’estar a favor d’aquesta iniciativa”, sosté Rabassa. El regidor assegura que no es vol entretenir en valorar la negativa del Gobierno del PSOE a cedir l’edifici a l’Ajuntament, i centra els esforços “a treballar per tenir-ho tot apunt”, per quan es faci aquest traspàs. Rabassa exposa que gran part de les entitats memorialistes de la ciutat han donat el vist i plau a la reconversió de la comissaria, i el que proposen és ampliar-ho a altres espais de repressió de la ciutat. També avança que el consistori treballa per catalogar la comissaria de la Via Laietana en un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), i ara s’estan elaborant els informes tècnics.
La reivindicació de la Via Laietana no és nova. La Comissió de la Dignitat, presidida per Pep Cruanyes, juntament amb l’ara difunt Jordi Carbonell, el periodista Antoni Batista, i el llavors diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, van fer el 2005 un acte davant la prefectura per denunciar les tortures i reclamar la seva reconversió. Per fer-hi un nou impuls, des de l’estiu passat, la Comissió de la Dignitat i la sectorial de persones represaliades de l’ANC organitzen cada primer i tercer dimarts de cada mes una concentració, on testimonis expliquen les vexacions patides allà dins i es reclama que l’edifici es converteixi en un espai de memòria. Hi han passat foça testimonis, com ara Blanca Serra, lingüista i membre del Front Nacional de Catalunya, després del PSAN i actualment de la CUP; la dona de José Plaza Gabarrón, del FAC, i actualment amb problemes neurològics per les greus pallises rebudes, o l’advocat i membre del PSUC Enric Leira.
A finals de novembre, Òmnium Cultural, amb el seu president, Jordi Cuixart, també va fer-hi un acte reivindicatiu per exigir el tancament de la comissaria. La resignació de l’espai policial va ser aprovat pel Congrés a proposta del grup d’ERC el 2017, però fa uns mesos el govern de Sánchez es va fer enrere i va assegurar que és “un símbol de democràcia”, provocant la indignació dels catalans. De la comissaria de Via Laietana també es denuncien vexacions en plena democràcia, com la querella presentada per Guillem Padilla, el noi de la dessuadora taronja, contra vuit agents de la policia espanyola, per la seva detenció durant les protestes contra la sentència als independentistes catalans el 2019, causa que el Tribunal Constitucional (TC) ha fet reobrir recentment.
L’advocada Pilar Rebaque, detinguda i vexada a Via Laietana i a la presó de dones de la Trinitat Vella per manifestar-se contra el Consell de Guerra de Burgos, el desembre de 1970, i membre de la Comissió de la Dignitat, afirma que “no aturaran les concentracions” fins que la comissaria sigui un espai de memòria. “En les concentracions, molta gent se’ns ha acostat i s’ha ofert a explicar el seu testimoni de tortures i vexacions. És ja una reivindicació ciutadana”, declara Rebaque, que assegura: “Amb la insistència de la societat civil ho aconseguirem, com s’ha fet amb el retorn dels Papers de Salamanca, tot i que a poc a poc.”
Amb la llengua catalana novament criminalitzada, la propera concentració de la Comissió de la Dignitat davant la Via Laietana serà el 21 de desembre vinent, on intervindran Oriol Carbonell explicant les tortures patides pel seu pare Jordi Carbonell, (detingut dues vegades amb la tancada a Montserrat, el 1970, i amb els 113 de l'Asseblema de Catalunya), que va demanar declarar en català per denunciar la violació de drets lingüístics, i la sindicalista Antònia Garcia. I la Mesa de Catalunya, que aplega entitats memorialistes crítiques amb les lleis actuals, cada dissabte de final de mes fa una concentració a la plaça Sant Jaume i explica algun episodi perquè no caigui en l’oblit. La darrera: Les antifeixistes de la presó Trinitat.
La presó de la Trinitat Vella
Precisament, de la presó de la Trinitat Vella, l’associació Trinitat Uneix , amb el suport de l’Associació per la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica i altres entitats, com el grup de dones L’Olivera de la Trinitat, proposa que es mantingui una part de la façana del penal, que va reprimir dones durant la dictadura amb l’ordre creada pel mateix Franco: Las Cruzadas de Cristo Rey. “La façana no té valor artístic, però sí de memòria històrica al barri i vers les dones, i cal el retorn d’aquest espai al barri, com s’ha fet a Can Fabra o La Pegaso ”, explica Paco Flórez, president de Trinitat Uneix.
“Las Cruzadas van tenir un tracte cruel, degradant i vexatori amb les dones de la Trinitat, tan a les preses comunes, que consideraven esgarriades, com a les polítiques. Ens havien de reeducar a totes”, recorda Pilar Rebaque, que aprova que un espai de la Trinitat Vella es conservi i reculli el que es va viure entre aquelles gèlides parets. L’advocada va participar fa un parell de setmanes en un recorregut de memòria pel barri de la Trinitat, amb parada al CAP i a la primera escola bressol aconseguida al barri, amb la lluita veïnal. En la parada davant la presó, Rebaque i la magistrada del TSJC ara jubilada Matilde Aragó van explicar les seves desagradables vivències al penal, però també la solidaritat entre dones. Rebaque va recordar els dies d’autogestió del centre per part de les recluses, quan les Cruzadas no van voler complir cap mesura democràtica i van abandonar la presó sense esperar cap relleu.
L’entitat Trinitat Uneix defensa que una part de l’entrada sigui un centre de memòria del barri i també de la presó de dones, i “sobretot que no sigui cap destorb en el pla de mobilitat del barri”, aclareix Paco Flórez. I és que els veïns de la Trinitat Vella fa masses anys que esperen la regeneració d’aquest espai, que serà ocupat per un parc d’uns 400 habitatges de protecció social. La presó de la Trinitat, inaugurada el 1963, es va convertir en una presó de joves el 1983 i es va tancar el 2008. Se’n va enderrocar una part, i des de llavors és un centre obert, amb 450 places, per a persones en tercer grau i que només van a dormir-hi.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va anunciar ,el novembre passat, nous acords per desencallar la permuta de solars, que permetrà construir una presó de dones i un centre obert a la Zona Franca de Barcelona i tancar el 2025 el centre obert que ara ocupa l’espai del penal de la Trinitat Vella. Flórez explica que tenen el suport dels polítics del districte de Sant Andreu i que ara estan pendents de reunir-se amb tècnics i arquitectes per polir el projecte, en el qual no posaran pegues si només es pot conservar la porta principal i un costat de la façana. “No volem endarrerir el projecte urbanístic”, repeteix.
La presó Model
El regidor Jordi Rabassa exposa que els principals espais de Memòria de Barcelona són el Born i la presó Model de Barcelona, on ‑detalla‑ aviat s’iniciarà una consulta ciutadana per decidir què ha d’haver-hi a la quarta galeria, que és l’espai que es dedicarà com a equipament de Memòria. Després de moltes promeses de governs de distints colors, finalment la presó centenària (113 anys funcionant) al cor de l’Esquerra de l’Eixample es va buidar i tancar l’any 2017, amb el conseller de Justícia Carles Mundó (ERC). Amb el seu retorn a la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un procés de consulta per saber els usos que volia el barri, i també organitza visites al penal. La reordenació de la zona, mantenint el panòptic i alguns braços del penal, recull fer-hi un gran parc de 14.500 m2 i uns 140 pisos públics, a més d’equipaments.