La repressió judicial per l’organització del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya continua ben present al món local, a mig any de complir-se el cinquè aniversari de l’1-O. A més de ciutadans que van participar en manifestacions, una desena d’alcaldes i alcaldesses de Junts, ERC i la CUP són encara investigats per la fiscalia o estan pendents de judici arran de la votació. Ara, fins i tot, hi ha qui té causes reobertes pels recursos presentats per la fiscalia en haver estat absolts en primera instància. Actualment, la majoria ja no són els batlles de les seves ciutats, menys els d’ERC. Per ara, tots són acusats de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que va ordenar no realitzar cap iniciativa d’impuls del procés sobiranista català. El delicte implica inhabilitació a càrrec públic. Des de la fiscalia s’havia investigat si se’ls podria imputar per malversació de fons o altres despeses, si es comprovava la cessió de locals, però cap ha fructificat.

Dels 710 alcaldes catalans que el setembre de 2017 va fer perseguir el llavors fiscal general de l’Estat, el difunt José Manuel Maza, per haver donat suport a l’1-O, convocat pel govern de Carles Puigdemont, al final menys de mig centenar van ser investigats. Les declaracions de suport a l’1-O que es van aprovar en els plens municipals, a iniciativa de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), es va evidenciar que no podia ser perseguible penalment, tot i que es va dur a l’Audiència Nacional. No hi ha cap recompte oficial sobre les causes obertes contra les autoritats locals ni el seu estat. La Fiscalia Superior de Catalunya, que inicialment va centralitzar tota acció sobtre l’1-O,  actualment deriva a les fiscalies d’àrea i provincials perquè informin sobre l’estat de les causes que tenen obertes als batlles, mentre que el gabinet de premsa del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) informa de les dates dels judicis o de l’estat dels recursos. La imatge dels alcaldes amb les seves vares aixecades en la històrica i efímera declaració d’Independència de Catalunya, al Parlament, el 27 d’octubre de 2017, no s’oblida.

Recursos

En l'actualitat, la fiscalia no dona el braç a tòrcer en la seva persecució als alcaldes i una mostra són els recursos que ha presentat contra les seves absolucions. Hi ha dos casos emblemàtics. Un és el de l’exalcaldessa de Roses, Montse Mindan (JuntsxCat), que va ser la primera autoritat local jutjada per desobediència al Tribunal Constitucional (TC). La titular del jutjat penal 1 de Figueres va dictar una segona sentència absolutòria el juny de 2021, després que la fiscalia presentés recurs en contra de la primera absolució. Normalment, la fiscalia presenta recurs perquè no veu ben interpretades les proves i sol·licita a l’Audiència, en aquest cas de Girona, que ordeni refer la sentència, amb millors valoracions i argumentacions, o que es repeteixi el judici amb un altre jutge.  El segon cas és el de l’alcalde de Roquetes, Paco Gas, que va ser jutjat l’abril de 2021, i  la jutgessa de Tortosa el va absoldre. La fiscalia, que li demanava 15 mesos d’inhabilitació i 11.000 euros de multa, va presentar recurs d'apel·lació a l'Audiència de Tarragona perquè es repeteixi el judici, que està pendent de resolució, segons informa el gabinet de premsa del TSJC.

 Dels primers condemnats, hi ha l’exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé (ERC), que va ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè llavors era conseller d’Afers Exteriors. L'alt tribunal català el va condemnar a un any d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 18.600 euros, en gener de 2021. Solé va anunciar que presentaria recurs al Tribunal Suprem.

Un veí amb una urna per poder votar l'1-O. Foto: Sergi Alcàzar

Judicis pel 2023

Pel que fa a nous judicis, el pròxim 28 d’octubre, l’exalcalde d’Argentona, Eudald Calvo (Unitat-Argentona per la República/ CUP), serà jutjat en el jutjat Penal 1 de Mataró. La Fiscalia li demana 18 mesos inhabilitació  a càrrec públic i una multa de 15.000 euros. A més, ja hi ha judicis assenyalats pel 2023. És el cas de l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip (Junts), amb judici assenyalat el febrer de 2023  en el jutjat penal 2 de Figueres. També l’exbatlle Maties Serracant (Entesa per Sabadell) serà jutjat l’abril de l’any que ve en el jutjat penal 1 de Sabadell. La fiscalia li demana dos anys d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 15.000 euros. L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós (ERC),  també serà jutjat  en el penal 2 de Tortosa, tot i que encara no hi ha una data de judici, segons el TSJC. La fiscalia li demana 1 any i 4 mesos d’inhabilitació a càrrec públic. A la Ràpita es van viure situacions de molta d’angoixa  davant l’actuació de la Guàrdia Civil en un poliesportiu.

A més, la fiscalia de Barcelona informa que també continuen vives les causes contra l’exalcalde de Molins de Rei, Joan Ramón Casals (JuntsxCat) i l’alcalde de Collbató, Miquel Solà (ERC). I la fiscalia de Girona detalla que la causa contra l’alcalde de Castelló d’Empúries, Salvi Güell (ERC), està en tràmit al jutjat d’instrucció 6 de Figueres. Finalment, la fiscalia de l’àrea de Manresa, ha informat que ha arxivat la investigació a l’exalcalde de Capellades, Aleix Aubern (CUP). 

El llavors alcalde de Mollerusa (JuntsxCat), Marc Solsona, va ser el primer a anar a declarar a la Fiscalia Superior de Catalunya, en ser diputat, pel seu suport  a l'1-O. També va ser el primer a qui la fiscalia, el novembre el 2018,  li va arxivar la causa perquè no va poder demostrar que cedís locals per la votació, tot i que el fiscal va afirmar que considerava "més que probable", que va col·laborar "materialment"  perquè es pogués votar en el seu municipi.

Així doncs, vista l’estratègia de la fiscalia, tot apunta que les causes contra les alcaldes per l’1-O continuaran vives almenys un parell d’anys més.

L'alcalde de Mollerussa i diputat per Junts, en anar a declarar a la fiscalia, el setembre del 2017. Foto: Sergi Alcàzar