Després de dues patacades electorals, primer a les eleccions municipals del 28 de maig i després a les generals del 23 de juliol, el Secretariat Nacional de la CUP no va trigar ni dos dies a anunciar que obria un procés de refundació del partit, amb la mirada posada al futur després d’una gran pèrdua de vots, que si bé ha estat comuna en tot l’independentisme en l’etapa postprocès, als cupaires els ha afectat més de ple perquè els ha deixat sense representació a les corts espanyoles mentre que ERC i Junts compten amb 14 diputats que poden decidir el futur del govern espanyol i si aboquen l’Estat a una repetició electoral. Tot i que aquests dos partits independentistes també han patit una important pèrdua de vots, els cupaires són els únics que han apostat directament per un procés de reflexió profunda “per "encarar el nou cicle polític en el qual està immers el país", tal com van explicar en un comunicat. A més, Albert Botrán, que havia estat diputat al Congrés en l'última legislatura i era el cap de llista per Barcelona també va anunciar que passava en un “segon pla”, mentre cridava a aquesta refundació de la formació. 

Mals resultats a les eleccions, amb comptades excepcions 

La nit electoral del 28 de maig, els membres de la CUP van comparèixer amb cares llargues a Barcelona. Si fa quatre anys havien aconseguit 335 regidors, enguany la xifra s’ha reduït a 313, que no és una pèrdua tan significativa com la d’altres formacions, però que els va suposar perdre tota la representació a consistoris com el de Tarragona, on tenien dos regidors i també perdre força a municipis com Sant Cugat o Figueres, on formaven part del govern municipal. Tampoc no van aconseguir regidors a Barcelona, on han perdut uns 4.000 vots, ni a Lleida, mentre que Girona va ser una excepció. La candidatura encapçalada per Lluc Salellas va empatar a 8 regidors amb el PSC i va aconseguir formar govern amb Junts i ERC, també una excepció després del 28-M. Aquella nit, on només alguns dels seus feus com Berga (on van perdre dos regidors però van continuar sent la força més votada) o Navàs, al Bages, i Celrà al Gironés van tornar a donar als cupaires una alegria. Per contra, no van aconseguir recuperar la representació que anys abans havien tingut a municipis de l’àrea metropolitana com l'Hospitalet del Llobregat, Sant Boi o Terrassa.

Si a les municipals van perdre uns 50.000 vots (el daltabaix va ser més gran el 2019, quan respecte del 2015 en van deixar de guanyar 60.000) a les eleccions generals celebrades de forma precipitada després de l’avançament electoral de Pedro Sánchez, la sagnia va ser molt més important: 146.960 paperetes menys pels anticapitalistes. Si el novembre del 2019 la CUP va aconseguir irrompre al Congrés amb dos diputats per Barcelona (i fregant el tercer per Girona), aquestes eleccions estivals amb un marcat to de guerra entre dos blocs d’esquerres i dretes espanyoles el resultat del partit va quedar molt lluny de les expectatives i s’han quedat sense representació. La debacle ha accelerat els tempos de la refundació: només dos dies més tard, el partit ja l’anunciava. Actualment, la formació es troba preparant el seu procediment. 

Les reflexions d'Albert Botran 

Després del seu pas al costat, Albert Botran, va publicar un article a la revista El Temps explicant la seva posició respecte d’aquest procés de debat sobre el futur de l’espai polític “accelerat” pels resultats electorals, tot i que defensa que la qüestió no només es basa en aquests, sinó que és més de fons: “No creix la militància i hi ha hagut una baixada significativa de candidatures”. Botran defensa també la presència del partit al camp institucional, ja que veu “pràcticament impossible fer arribar consignes polítiques sense presència institucional”, ja que aquesta també implica aparèixer als mitjans de comunicació.  En la seva reflexió, Botran assenyala que ara per ara, la CUP per ella mateixa no té “el poder necessari per engegar processos de canvi”, fet que aboca el partit a dos altres debats pendents i que es relacionen entre ells: les aliances amb la resta de formacions i el seu creixement. “L’opció d’ampliar el nostre espai, que alguns potser veuen com una amenaça a la coherència, és en realitat una aposta per l’autonomia estratègica”, conclou.

Dubtes sobre el procés de refundació a la militància 

Des de la militància, aquest procés de refundació que s’està engegant des del Secretariat Nacional estan a “l’expectativa de com es duu a terme” el debat, i també per veure “fins a quin punt hi ha voluntat des de la direcció i del gruix de la militància de debatre els punts que generen més divisió interna”, és a dir, entre aquells que creuen que el camí a seguir és teixir aliances amb altres partits per tenir més poder institucional, encara que això suposi assumir contradiccions, i els que contraposen aquesta via a enfortir els moviments socials. Amb tot, també expressen dubtes per si aquestes posicions contraposades es podran reconciliar durant la refundació o si aquesta només servirà per “confrontar visions irreconciliables sobre cap a on virar” després dels mals resultats electorals. 

Per això, consideren que el gran repte al qual s’enfronta el partit és adaptar-se a un moment polític radicalment diferent al dels seus inicis: era l’època del 15-M i quan el procés independentista estava en plena efervescència. “Ens trobem en una etapa regressiva, més marcada per la por i per la desesperació que per la indignació”. Per això, creuen que cal generar una “nova il·lusió en un clima molt diferent, centrant-nos a generar confiança i seguretat i no en recollir una indignació que ara mateix no existeix”, posant com a exemple el cas de Lluc Salellas a Girona, però també altres candidatures de la demarcació, on la CUP sí que ha aconseguit bons resultats. 

Els mals resultats el 28-M i el 23-J es deuen, segons aquesta part de la militància al fet que la CUP ha estat percebuda per part de la població comuna “tribuna del procés, pressionant ERC I Junts sense voler assumir el rol de lideratge”,  a banda d’un context que ja no afavoreix a la formació anticapitalista: l’onada de la indignació popular ja ha passat i les eleccions espanyoles s’han comprès com una guerra de blocs de la qual la CUP en quedava fora. “S’han pres decisions errònies, amb el mateix context s'haurien pogut obtenir millors resultats, però s'han comès importants errors estratègics. La intransigència ideològica ha passat per sobre de l'interès de país, i això ens ha costat electoralment”, ha reflexionat un militant en declaracions a ElNacional.cat. 

Dos models: Girona i Barcelona 

Després de la pèrdua de vots a les municipals, que des de la militància veuen molt més greu que no pas la pèrdua dels dos diputats al Congrés, tot i els recursos que venien associats a aquesta presència a les corts espanyoles, des de la militància veuen dues menes de models contraposats: el de Barcelona, on es va presentar la també diputada Basha Changue sense aconseguir representació, i el de Girona, sota la candidatura de Guanyem Girona. Sense seguir el model exacte, que no té per què funcionar en altres parts del territori, però si la seva direcció i estratègia, aquesta facció de la militància creu que s’hauria de prendre com a exemple el cas de Salellas, “no només pel municipalisme, sinó també al Parlament”, en el sentit de “liderar l’independentisme i la defensa del país, construir una esquerra rupturista amb capil·laritat al gruix de les classes socials i entendre que una esquerra que no aspira al poder és una farsa”.