La frenada de la llei d’amnistia per part de Junts per treure-hi els delictes de terrorisme i traïció -i justificada pel president Carles Puigdemont-, reactiva les causes penals contra els independentistes, algunes d'elles adormides a l'espera de la seva aprovació al Congrés dels Diputats. Els primers afectats són els republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natalia Garriga, que seran jutjats com a organitzadors de l’1-O a partir del 10 d’abril, tal com va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i sense la possibilitat de suspensió. Les defenses dels que eren els comandaments d’Oriol Junqueras el 2017 ja no es plantegen demanar al tribunal que suspengui el judici per la imminent aprovació de la llei de l’oblit dels fets del Procés. La tramitació de la llei d’amnistia pot trigar tres mesos més, quan el judici estigui en marxa, ja que té 21 sessions, fins al 29 de maig. Una possible sentència condemnatòria fins a ser ferma pot trigar anys, però per ara, res és segur.
Abans, el cap de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha d’afrontar un judici a l’Audiència de Barcelona, el 20 de febrer, en el qual la Fiscalia li demana 3 anys de presó per un viatge a Nova Caledònia. I, el judici als 12 CDR acusats de terrorisme en l’Operació Judes s’ha endarrerit uns mesos, però, l’Audiència Nacional només li ha de posar data. A banda, el diputat d'ERC Rubèn Wagensberg ha anunciat aquest dimecres que ha marxat de Catalunya per estar encausat per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic, juntament amb el president Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i altres nou persones més.
Condemnats en perill
Paral·lelament als judicis programats contra independentistes, hi ha activistes amb condemnes pendents dels últims recursos per esquivar la seva entrada a la presó. És el cas de Dani Gallardo, condemnat per una mobilització a Madrid, i Adrian Sas, condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó per la celebració l’1-O del 2018, sentència que el Tribunal Suprem ha de revisar el pròxim 12 de març; després quedarà el Tribunal Constitucional, malgrat que no se li suspèn automàticament l'entrada a presó. Hi ha una sortida per a ells, segons fonts del moviment independentista.
Hi ha més casos, com el de l’Oleksandr, el jove d’Arenys de Mar condemnat a 7 anys i mig de presó per haver tirat un artefacte pirotècnic (no localitzat, ni definit en el judici) i haver ocasionat lesions auditives a dos agents de la policia espanyola en una protesta contra la sentència del procés, el 18 d’octubre del 2019. La seva advocada ja ha presentat un recurs a la sala d’apel·lacions del TSJC.
Judicis pendents
Per ara, els republicans han d’afrontar el judici amb la petició de presó més alta. En concret, la Fiscalia Superior de Catalunya demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a l'actual diputat d'ERC i president del Consell Nacional d'Esquerra, Josep Maria Jové; i 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum, sota la direcció de Jové.
A banda, es podrien reactivar les causes adormides a l’espera de l’amnistia com és el cas dels excàrrecs dels Govern per l’1-O i la despesa Exterior, que està en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, o també la repetició del judici als síndics de l’1-O.