Aquest divendres és sis de desembre i es commemora el Dia de la Constitució espanyola de 1978, l'actual marc legal vigent sorgit de la dificultosa entesa entre bona part de l'arc polític de l'Estat en la Transició per avançar cap a un model democràtic després de la dictadura franquista. En un context polític encara convuls, on en la darrera dècada algunes esquerres i alguns sobiranismes com el català han reclamat i reclamen renovacions del text, un canvi de règim polític o aposten per un trencament total, i han protagonitzat reptes pel sistema tals com el Procés o el moviment 15-M, la jornada està envoltada com és habitual d'una aura de debat. En aquest 46è aniversari de la Carta Magna espanyola, representants polítics, partits i societat civil diuen la seva, des del "res a celebrar" per part de l'independentisme o les crítiques des de l'esquerra fins a la lloa dels constitucionalistes més adeptes.
Es commemora el dia amb un acte institucional al Congrés dels Diputats, amb discurs inclòs de la presidenta de la cambra, Francina Armengol, i al qual assistiran els representants de les institucions de l'Estat. Per primera vegada en quinze anys ho farà també un president de la Generalitat: Salvador Illa. Abans de l'acte, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat aquest aniversari en una piulada, en la qual ha lloat la Constitució com "un text visionari i pioner" i ha demanat seguir els seus principis per "units com a país, aconseguir almenys cinc dècades més de llibertat i prosperitat". Sánchez també ha asseverat que la Carta Magna garanteix la igualtat entre persones, la dignitat laboral o el dret a un planeta sa. Els ministres socialistes del seu Executiu també han expressat missatges similars.
A les portes de la cambra baixa espanyola, el president Illa ha celebrat la Constitució com a "fruit d'un acord" entre diferents maneres de pensar i com a un "símbol d'unió" tot i les discrepàncies en benefici d'un projecte comú. En declaracions als mitjans aquest divendres al matí, el mandatari socialista sosté que el text ha permès "avançar molt", tot i que encara "queda molt" en àmbits com l'habitatge. "Fan mal aquells que s'apropien d'ella. No l'entenen i no li fan cap favor, i menys quan la fan servir com una arma llancívola", ha apuntat Illa, que ha afegit que "la millor manera de defensar-la és no apropiar-se'n".
El PP d'Alberto Núñez Feijóo, per la seva part, ha emès un vídeo ad hoc en el qual lloen que la Constitució és la base de la "llibertat, igualtat i unió" i que gràcies a ella "vivim en un país lliure, divers i ple d'oportunitats". "Davant dels qui la critiquen, la nostra força i el nostre futur", afegeixen els populars, que retreuen que "alguns afirmen que és rígida i que està obsoleta". "Fa 46 anys que defensa la igualtat i la separació de poders davant dels qui volen anar per un camí distint", apunten. També el PP català ha expressat un missatge similar a xarxes: "Un pacte que ens uneix com a espanyols i ens guia cap a un futur millor. Continuem defensant junts els seus valors".
Des d'Esquerra Republicana, per contra, han expressat la seva oposició al text constitucional amb un missatge breu i contundent a les xarxes socials: "La Constitució és hereva del franquisme, un text caduc que vulnera els drets democràtics. Trenquem amb el règim del 78. Res a celebrar", resa la piulada dels republicans, que retreu de la Carta Magna espanyola que no permet als catalans "ser lliures ni decidir el nostre futur". El líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s'ha pronunciat citant dues parts del text constitucional amb intencionalitat política, sobre qüestions vinculades a l'actualitat: el dret a l'habitatge i impedir l'especulació i sobre la subordinació de la riquesa del país a l'interès general.
Similar missatge el de la CUP, que considera la Constitució un marc legal "en contra dels pobles i els drets de la gent treballadora, que perpetua la injustícia i apuntala el règim". "Trenquem el règim, guanyem la llibertat", apunten en la seva piulada. Des de la societat civil, Òmnium Cultural postula en un missatge a xarxes que no hi ha "res a celebrar" perquè "la Constitució espanyola no és la nostra", "nega el dret a l'autodeterminació" i "retalla drets i llibertats". L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al seu torn, ha dit: "El dia d'una Constitució espanyola que no hem votat, desfasada, monàrquica i elaborada pel règim del 78, nosaltres no tenim res a celebrar. Avui a l'Assemblea és dia laborable, i continuarem treballant per la independència!".
Des de Podem, la secretària general Ione Belarra ha asseverat que Espanya "necessita amb urgència" una nova Constitució que "inauguri un nou temps". "El règim polític del 78 ja no existeix i necessitem un nou text", ha apuntat Belarra en un acte recent, en el qual ha censurat el model monàrquic i ha apostat per una "República Plurinacional ecologista i feminista". Per la seva part, també s'ha pronunciat el fundador i exlíder de la formació, Pablo Iglesias, que ha criticat que, si bé la Constitució "té articles d'esquerres i de dretes", els primers "no es compleixen"; i ha esmentat també el dret a l'habitatge.
Pel que fa al sobiranisme basc, EH Bildu ha asseverat en un comunicat que "Euskal Herria no va donar suport a aquesta Constitució i, a més, va rebutjar pertànyer a l'OTAN en referèndum". "A Euskal Herria se li han de respectar tant la seva condició de nació com les decisions que adopten lliurement i democràticament els seus ciutadans i ciutadanes", afegeix la principal formació de l'esquerra abertzale.
Junts i la "història pròpia"
D'altra banda, des de Junts per Catalunya s'han obviat de moment mencions a la Constitució i s'ha girat el marc cap a celebrar que el 6 de desembre del 1932 va donar-se la primera sessió del Parlament de Catalunya, amb la legalitat de la Segona República. L'actual president del Parlament, Josep Rull, ha commemorat la fita en una piulada amb una cita de Francesc Macià: "Així heu de voler Catalunya, com sempre l’he promesa al poble: una Catalunya políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa". Posteriorment, l'expresidenta del Parlament i expresidenta de Junts Laura Borràs ha afirmat que "els catalans no tenim res a celebrar respecte d’una Constitució espanyola que ens és gàbia amb la interpretació que en fan els poders fàctics de l'estat espanyol". En aquest sentit, ha esmentat el mateix que Rull sobre el Parlament i tot seguit ha assenyalat que "tenim història pròpia", alhora que ha instat a tenir "memòria no subordinada".