El Govern ha respost amb resignació la decisió del titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, Francesc Miralles, que ha decidit aplicar l'amnistia als 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexats votants de l'1-O a la capital catalana. "La llei és una llei aprovada i s'ha d'aplicar agradi més o agradi menys. El Govern defensarà que s'apliqui en la seva totalitat", ha resolt Patrícia Plaja, portaveu del Govern després de la reunió de l'executiu d'Aragonès. Aquesta afirmació xoca de ple amb un comunicat que ha emès Esquerra Republicana, partit del Govern, que alhora que Plaja pronunciava aquestes paraules, lamentava la decisió d'amnistiar els policies: "Esquerra considera que les actuacions policials més greus haurien de quedar excloses de l'amnistia en tractar-se de tractes degradants i encaixar plenament en els delictes contra la integritat moral i tortures, que queden explícitament exclosos de la llei". Dos punts de vista ben diferents sobre un mateix fet.
Acusen el Suprem de retorçar la llei
Quan Plaja ha fet referència a aplicar l'amnistia en "tots els casos" ha volgut deixar clar que feia referència també als que el Suprem ha descartat en les últimes hores. Aquest tribunal ha rebutjat rebutjar aplicar la llei a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, assegurant que el delicte de malversació no es pot amnistiar, i també ha decidit mantenir l'ordre de detenció contra el president Puigdemont pel mateix delicte. En aquest sentit, la portaveu ha acusat el Suprem de "retorçar" la llei d'amnistia per evitar aplicar-la als dirigents independentistes i ha rebutjat que hi hagi magistrats que "de forma desacomplexada" menystinguin Congrés dels Diputats i pretenguin "alliçonar el poder legislatiu".
Recurs de l'ANC, Òmnium i Irídia
Per la seva banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Irídia recorreran contra la decisió del jutjat d’instrucció 7. Les entitats independentistes, que estan personades com a acusació popular i Irídia com a acusació particular i popular, al·legaran en els seus recursos que l'ús de la brutalitat policial perpetuada pels agents contra la societat civil va en contra del que especifica l'article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i per tant segons denuncien amnistiar-los "implica una vulneració del mateix per part de l'Estat". En un comunicat conjunt, les 3 entitats han denunciat que la llei d'amnistia "no pot beneficiar", en cap cas, els responsables "de la violència policial"