Ara sí. El Congrés dels Diputats comença a investigar l’operació Catalunya. Aquest matí es posa en marxa la comissió d’investigació que van pactar Junts i el PSOE per a l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés. De fet, és una reactivació després que acabés precipitadament la passada legislatura. I el tret de sortida serà demanar explicacions a Francisco Martínez, que va ser número dos de Jorge Fernández Díaz al Ministeri de l’Interior com a secretari d’Estat de Seguretat, i a Eugenio Pino, que va ser Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola. Són dos els responsables de la policia patriòtica que va crear el PP per perseguir els rivals polítics i, en especial, l’independentisme. Les primeres compareixences arriben deu mesos després que ElNacional.cat publiqués els Papers de l’operació Catalunya, que incriminaven al govern espanyol presidit per Mariano Rajoy en la persecució a polítics i empresaris catalans.

👤 La cúpula de l’operació Catalunya: tots els noms

 

Ambdós compareixents tenen l’obligació d’acudir a la cita a la Carrera de San Jerónimo i el mandat de dir la veritat: en cas de mentir, el Codi Penal preveu penes de presó de sis mesos a un any (malgrat que és difícil arribar fins aquest extrem). Tanmateix, les persones que estan sent investigades pels tribunals, com és el seu cas, poden acollir-se al seu dret de no respondre a les preguntes per evitar declarar en contra seva. Això és, per exemple, el que va fer Koldo García l’abril al Senat. De fet, hi ha precedents de Martínez i Pino volent esquivar algunes de les preguntes dels diputats escudant-se en la seva condició d’investigats per la justícia espanyola. I és que no serà la primera vegada que dos dels responsables de la policia patriòtica siguin interrogats al Congrés: van comparèixer-hi el 2021 en el marc de la investigació parlamentària sobre la trama Kitchen i, prèviament, Pino també havia estat citat el 2018. En la passada legislatura, després d’encallar-se amb els noms dels compareixents, la comissió de l’operació Catalunya va acordar citar-los als dos, però dotze dies després d’aprovar-ho Pedro Sánchez va dissoldre les Corts Generals per convocar eleccions el 23 de juliol.

Actualment, Francisco Martínez i Eugenio Pino estan imputats en tres causes. En primer lloc, al cas Kitchen, en espera de data per al judici (en el qual haurà de comparèixer la cúpula del PP de Rajoy com a testimoni), per la presumpta operació d’espionatge contra Luis Bárcenas (extresorer del PP) per robar-li documentació sobre alts càrrecs del partit. En segon lloc, en el marc d’una presumpta trama d’extorsió per pressionar Javier Gómez de Liaño quan era l’advocat de Bárcenas per evitar que es fessin públiques informacions sobre la caixa B del PP. En tercer lloc, per l’ús de les clavegueres de l’estat contra Podemos. En aquest últim cas, estan citats a declarar com investigats el pròxim 28 d’octubre. En canvi, no hi ha cap causa en cap jutjat per l’operació Catalunya, ja que totes les querelles han estat arxivades, com les que van presentar Sandro Rosell o Jaume Giró.

🔍 Tota la investigació d’ElNacional.cat sobre els Papers de l’operació Catalunya

 

En aquest context, ERC i Junts assumeixen que pot ser que els dos responsables de la policia patriòtica intentin evitar donar explicacions. “No seria la primera vegada que un compareixent no respon les preguntes”, assenyalen fonts d’ERC consultades per ElNacional.cat, que reconeixen que “existeix la possibilitat que s’acullin al seu dret a no declarar”. Des de Junts, el diputat Josep Pagès també verbalitza que això pot ser una “excusa que utilitzin”, però subratlla que caldrà “exigir que expliquin el que saben”. En declaracions a aquest mitjà, recorda que, en la comissió d’investigació de la trama Kitchen de la passada legislatura, van introduir l’operació Catalunya als interrogatoris “com a complement”, encara que era una “part fonamental de la guerra bruta del Ministeri de l’Interior del PP”. “Ara, han aparegut coses noves i és el tema central, així que esperem treure informació important perquè se sàpiga tot”, rebla. Així mateix, anticipa que ell mateix preguntarà pels àudios que va publicar ahir ElNacional.cat que revelen que José Grinda, un fiscal investigat per pedofília, va ser protegit per acusar CDC: “Preguntarem a Francisco Martínez si coneixia aquesta investigació. Diu que l’acusació va desaparèixer i això ens porta a preguntar-nos «A canvi de què se’l va alliberar de la investigació?»”.

Qui són Francisco Martínez i Eugenio Pino?

Francisco Martínez va ser la mà dreta de Jorge Fernández Díaz al Ministeri de l’Interior com a secretari d’Estat de Seguretat entre el gener de 2013 i el novembre de 2016 i nexe entre la cúpula política del ministeri i el comissari José Manuel Villarejo, que l’informava de totes les accions de l’operació Catalunya. Les converses que va gravar Villarejo ho corroboren: els dos passaven llista sobre les diferents accions per controlar Bárcenas i parlaven de la rivalitat entre Maria Dolores Cospedal i Soraya Sáez Santamaría, de contactes amb els confidents a Catalunya i de les accions a Andorra. Segons va explicar ElNacional.cat, Villarejo va assegurar el 2016 que Francisco Martínez li tenia pànic perquè estava convençut que disposava d’informació sobre les activitats que havien compartit i que això el podria portar a la presó. Martínez va negar en una entrevista en RAC1 que l’operació Catalunya hagi existit, però apareix repetidament en els àudios sobre la guerra bruta contra l’independentisme com un dels principals interlocutors amb Villarejo. El 2012, com a cap de gabinet de Fernández Díaz, va ser autor del document secret que informava Mariano Rajoy sobre les operacions que la policia patriòtica tenia en marxa per parar als peus a l’independentisme.

Eugenio Pino va ser Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola entre el gener del 2012 i el juny del 2016. El comissari, ara jubilat, va ser un dels responsables de donar el tret de sortida el 2012 a una brigada d’agents de la policia espanyola contra rivals del PP i també contra polítics i independentistes catalans. De moment, és l’únic condemnat per l’operació Catalunya: el 2022 va ser condemnat a un any de presó per un delicte de revelació de secrets, a pagar una multa de 7.200 euros i a indemnitzar Jordi Pujol Ferrusola amb 2.000 euros per haver lliurat lliurar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i al CNI una memòria USB amb dades bancàries del fill de l’expresident obtingudes de manera il·legal. Pino està estretament relacionat amb l’excomissari Villarejo, que era el seu subordinat, i el passat mes de gener va negar l’operació Catalunya i la va catalogar de “cuento chino”.

Es poden negar a declarar?

L’article 76.2 de la Constitució imposa l’obligació de comparèixer a les comissions d’investigació del Congrés i del Senat a totes les persones que siguin citades, a diferència de les que impulsen els parlaments autonòmics, en les quals no hi ha el mandat imperatiu d’anar. Tanmateix, la Carta Magna també reconeix el dret a no declarar contra si mateix. I això és, precisament, el que va portar a col·lació Francisco Martínez el juny del 2021 a la comissió sobre el cas Kitchen. Va citar el criteri de la Fiscalia, que, en el marc d’un recurs d’empara que va resoldre el Tribunal Constitucional el 2018, va defensar que no hi ha “cap norma jurídica que imposi específicament el deure de declarar” o que “sancioni expressament el seu incompliment”, a diferència del que passa amb el “deure de compareixença o amb el deure de veracitat”. “El convocat davant d’una comissió d’investigació no pot perdre els seus drets fonamentals i especialment el dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable, però tampoc el dret a l’honor personal i familiar o el dret al secret professional”, esgrimia el Ministeri Fiscal. I concloïa que un compareixent té de dret a “no declarar sobre aquelles qüestions que puguin perjudicar” la seva pròpia situació jurídica.

Per aquests motius, i com a conseqüència de la seva situació processal (imputat pel jutge Manuel García-Castellón per la seva possible implicació en l’operació Kitchen), Francisco Martínez va anunciar als diputats que respondria les seves preguntes “dins dels límits” que “es dedueixen” de la doctrina constitucional i dels informes del mateix Ministeri Fiscal. “Els prego, i no és més que un prec, que comprenguin que exerciré el meu dret a no declarar sobre qüestions que puguin comprometre la meva pròpia situació jurídica processal”, va subratllar. I en la seva intervenció inicial, abans de les preguntes dels diputats, va voler negar “de manera contundent i sense cap matís” que durant l’exercici del seu càrrec com a secretari d’Estat de Seguretat “participés o tingués coneixement directe o indirecte de qualsevol forma d’utilització il·legal d’efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l’Interior amb la finalitat d’afavorir interessos polítics del PP, perseguir il·lícitament persones o anul·lar proves inculpatòries”.

 

Eugenio Pino va assegurar el 2017 que ho faria “tot” per Espanya

Tampoc no serà la primera vegada que Eugenio Pino se sotmeti a les preguntes dels diputats. En el seu cas, té dues experiències passades. La primera va ser el juliol del 2017, encara amb Mariano Rajoy a la Moncloa i tres mesos abans del referèndum de l’1 d’octubre. En aquell moment, es va negar a donar informació sobre l’anomenada operació Catalunya malgrat la insistència, especialment, de Gabriel Rufián. “Ha pagat alguna vegada alguna cosa amb fons reservats en relació amb l’operació Catalunya?”, “Creu vostè que hi ha periodistes al servei de la guerra bruta contra Catalunya?”, “Creu que hi ha hagut policies que han actuat de  manera negligent respecte a la situació política a Catalunya?” o “Creu que és una amenaça el que està passant a Catalunya per a la seguretat de l’Estat?”, va preguntar el diputat republicà durant la seva intervenció.

Tanmateix, la pregunta que va donar peu a un dels moments més recordats d’aquesta compareixença va ser si Eugenio Pino era el “cap de la brigada patriòtica reclutada per investigar i difamar polítics amb dissidència política a Catalunya”. “Defineixi’m patriòtica”, va replicar Pino. “Vostè és un patriota?”, va interrogar Rufián. “Sí, sens dubte a més”. “Què faria per Espanya?”. “Tot”. “Què és tot?”. “Tot”, va reiterar Pino. “Tot és el que li estic preguntant?”, va insistir Rufián. “No donaré més respostes”, va concloure Pino. Avui, set anys després, Gabriel Rufián tornarà a interrogar Eugenio Pino.


En aquell moment, el diputat del PP José Alberto Martín-Toledano li va preguntar si havia existit una operació Catalunya com a “estructura planificada contra els separatistes catalans” i Pino va respondre breument: “No”. Des del PSOE, David Serrada va voler saber si Pino “va encarregar alguna vegada al senyor Martín-Blas que investigués part del cas Pujol i, en concret, el relacionat amb el Banc d’Andorra”. “Com vostè sap, tinc una causa judicial sobre això i no li contestaré a la pregunta”, va replicar Eugenio Pino. Quatre anys més tard, el maig del 2021, també al Congrés, Eugenio Pino va negar que existís l’operació Kitchen o l’operació Catalunya. Tanmateix, en aquella ocasió, les conclusions de la comissió d’investigació del cas Kitchen asseguraven que s’havia creat una “estructura policial” al Ministeri de l’Interior “per ordre” d’Eugenio Pino, i que actuava “sota la seva direcció”, destinada a “obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció” del PP i a a la “persecució d'adversaris polítics”. Ara el Congrés dels Diputats posa la lupa en l’operació Catalunya.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!